Insurrecció De Varsòvia

La insurrecció de Varsòvia o l'aixecament de Varsòvia (en polonès: powstanie warszawskie) fou una lluita armada durant la Segona Guerra mundial per la qual l'exèrcit polonès (Armia Krajowa) intentà alliberar Varsòvia de l'ocupació nazi.

Insurrecció De Varsòvia Aquest article tracta sobre l'aixecament de Varsòvia de 1944. Si cerqueu l'aixecament de 1943 al Gueto de Varsòvia , vegeu «Aixecament del Gueto de Varsòvia».

Esclatà a l'inici de l'1 d'agost de 1944 com a part d'una revolta nacional anomenada operació Tempesta. Les tropes poloneses resistiren a les forces alemanyes fins al 2 d'octubre de 1944, és a dir, durant 63 dies.

Infotaula de conflicte militarInsurrecció de Varsòvia
Segona Guerra Mundial
Insurrecció de Varsòvia (Polònia)
Insurrecció de Varsòvia
Insurrecció de Varsòvia
Insurrecció de Varsòvia
Insurrecció De Varsòvia
Avanç soviètic en 1944
Tipusinsurgència Modifica el valor a Wikidata
Data1 d'agost - 2 d'octubre de 1944
Coordenades52° 13′ 48″ N, 21° 00′ 39″ E / 52.23°N,21.010833333333°E / 52.23; 21.010833333333
LlocVarsòvia
Causanazisme Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria alemanya. Destrucció planificada de la ciutat i Massacre de Wola.
OperacióOperació Tempesta
FrontFront Oriental
Bàndols
Estat Secret Polonès Estat Polonès Clandestí

Polònia Primer exèrcit polonès amb el suport limitat de:

Alemanya nazi Tercer Reich
Comandants
Tadeusz Bór-Komorowski
Tadeusz Pełczyński
Antoni Chruściel
Konstantin Rokossovsky
Zygmunt Berling
Walter Model
Nikolaus von Vormann
Forces
Entre 20.000 i 49.000 inicialment Entre 13.000 i 25.000 inicialment
Baixes
Insurgents:
10.000 morts i 15.000 presoners de guerra
Regulars:
5.600 morts
Civils:
Entre 150 i 200.000 morts
700.000 refugiats
7.000-9.000 morts
9.000 ferits
7.000 desapareguts
2.000 presoners de guerra
310 tancs

La insurrecció esclatà en un moment crucial de la guerra, en què l'exèrcit soviètic s'apropava cap a Varsòvia. Malgrat que l'exèrcit roig es trobava a pocs centenars de metres el dia 16 de setembre, mai hi hagué una relació entre el camp de batalla dels insurrectes i el dels soviètics. Malgrat que els polonesos arribaren a controlar el centre de la ciutat i van intentar establir contacte per ràdio, van ser ignorats per l'alt comandament soviètic, que va negar-los el suport aeri i va preferir esperar que els alemanys derrotessin la revolta.

Les pèrdues del bàndol polonès arribaren als 18.000 soldats morts, 25.000 ferits, i sobre els 200.000 civils morts, la majoria dels quals en execucions massives dutes a terme per tropes alemanyes en avançament. Les pèrdues del costat alemany s'estimen sobre 9.000 soldats morts i 9.000 ferits. Quan els alemanys finalment es van retirar de la ciutat el gener de 1945, el 85% de la ciutat havia estat destruïda, sumant els danys de la invasió de Polònia de 1939 i de l'Aixecament del Gueto de Varsòvia el 1943.

Referències

Vegeu també

Tags:

1 d'agost19442 d'octubreArmia KrajowaNaziPolonèsSegona Guerra MundialVarsòvia

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Ricard Ustrell i GarridoPiràmides d'EgipteEleccions al Parlament de CatalunyaFalcillot negreAnne HecheMarta Farrés i FalguerasL'acadèmiaArtròpodesMineralOrganització de les Nacions UnidesCnidarisJosé Luis Rodríguez ZapateroBojan Krkić i PérezBarrocTigreGastronomia dels Països CatalansRun Baby RunFetgeCatalunyaEugeni Jofra i BafalluyEl Petit PríncepMar MediterràniaMoradRoberto Bautista AgutConsell de CentPalau de la Música CatalanaArt gòticDavid Muñoz RosilloÍndex de desenvolupament humàPollancreVilafranca del PenedèsFrancesc Vilanova i BayóFallen LeavesRovelló (sèrie d'animació)TwitterMalala YousafzaiAmy WinehouseCos humàEva Baltasar i SardàLlibre dels fetsCivil War (pel·lícula)Torre EiffelLleis de NewtonManos LimpiasJanina Juli i PujolArt de carrerVilaWebOlotJosep Guardiola i SalaSistema solarCandela PeñaArquitectura romànicaUniversitat Autònoma de BarcelonaSique Rodríguez i GairíXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXYandexTirant lo BlancAlejandro Fernández ÁlvarezBenito MussoliniMargalida Grimalt ReynésIndonèsiaAlèxia Putellas i SeguraIsabel I de CastellaJocs OlímpicsJosep Pla i CasadevallZendayaRomaní (planta)Esquerra Republicana de CatalunyaLluís Canut PermanyerChatGPTPolòniaPyrus calleryanaMamen Mendizábal🡆 More