El solsoní és un parlar o subdialecte de transició entre el dialecte central i el dialecte nord-occidental, emprat pels habitants de la ciutat de Solsona i els d'alguns pobles limítrofs, com els d'Olius o de Llobera.
La parla dels autòctons dels municipis de Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra, Guixers, Navès, Clariana de Cardener i Riner s'inclou dins el dialecte central, mentre que la parla dels d'Odèn, Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonès dins el dialecte nord-occidental. Així, a la comarca del Solsonès, a més dels municipis de Solsona, Olius i Llobera, també tenen una parla de transició entre el dialecte central i el nord-occidental els habitants dels municipis de Lladurs, Pinós i la Molsosa bé que, sobretot els d'aquests dos darrers municipis, no tenen el típic parlar solsoní.
Tipus | dialecte del català i parlar de transició |
---|---|
Dialecte de | català central |
Transició | català central ⇔ català nord-occidental |
Ús | |
Parlat a | Solsona |
Estat | Espanya |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català català oriental català central | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
La lletra a àtona de final de mot és pronunciada com una vocal neutra més oberta que la del català central, però no pas cap al so de a, sinó cap al de la o oberta, afegint-hi una lleugera nasalització a causa del relaxament del vel del paladar. Així, mots com noia, jo cantava, tenen el so de la a final com el so de la u de cup o run de l'anglès, bé que àtona. Tant el so en anglès com el so en solsoní tenen la mateixa obertura i la mateixa foscor [ʌ], però no la mateixa tonicitat ni tampoc la posició dins la paraula; la de Solsona té, a més, una lleugera nasalització [~] i una major durada [:], aleshores es pot representar amb els signes [ʌ̃:]. El poeta berguedà Climent Forner, el 1968, en el poema Carta a l'amic canonge escriu "Oh la ciutat del nom que tot sol sona / amb una "a" que és una "o".
D'altra banda, hi ha un seguit d'exemples en què la a àtona final de paraula és pronunciada e tancada [e], tal com fan bastants parlants del nord-occidental. Són els casos següents:
Com en català central, en solsoní les a/e àtones inicials o de l'interior de paraula tenen el so de la vocal neutra. Sonen igual els mots afecte i efecte, pagat i pegat. Però no es pronuncia vocal neutra sinó e tancada en els mots acabats en e àtona + consonant, com córner, préssec, teòleg..., excepte si la consonant següent és –m / -l, llavors sí que es pronuncia la vocal neutra; el mot anàvem sona [ə'naβəm], àngel sona ['aɲʒəɫ]. El mot àpat també és pronunciat amb la e àtona tancada ['apet].
La e àtona de final de paraula sona e tancada, com en català occidental; la paraula olfacte és pronunciada [ul'fakte]. Ara bé, hi ha paraules que acaben en e i no són pronunciades amb una e tancada sinó amb vocal neutra, és el cas dels imperatius obre, omple, el substantiu manobre, les formes femenines febre, gebre, la jove, llebre, la tiple.
El català nord-occidental tendeix a afegir una a /an inicial en algunes paraules; el solsoní no les pronuncia en mots com "abarallar-se", "acostipar-se", arrebossar (se sent a dir "rebossar"), "arrifar"..., però alguns solsonins sí que les articulen a afrau (frau – congost), "ambastida" (bastida dels paletes), "anou" (nou), "arrebentar" (rebentar), "arrefredar-se" (refredar-se, el sopar "s'arrefrede"), "arrepenjar-se" (repenjar-se), "avespa" (vespa), "enfotre" (fotre), "enrecordar" (recordar), "enriure" (riure)...
En canvi, com en català central, en solsoní es fa desaparèixer la vocal neutra si es troba entre una oclusiva o fricativa i una erra si es pot acabar formant un grup consonàntic, en mots com apariar, barana, berenar, carabassa, caragol, caramel, escarabat, però, safareig, taronja, Tàrrega, Teresa... són pronunciats amb una síl·laba menys: "apriar", "brana", "brenar", carbassa, cargol, "carmel", "escarbat", "pro", "safreig", "tronja", "Targa", "Tresa"...
El parlar solsoní s'inclou clarament dins el dialecte central en la neutralització de les o/u àtones; es pronuncien igual els mots pontet i puntet. Presenta, però, en alguns parlants una major tendència a diftongar la o àtona en "au" que no pas el dialecte central, com si el so [w] hagués rebut un reforçament per fonètica sintàctica: "aubaga" (obaga), "aufegar" (ofegar), "auliva" (oliva), "aulor" (olor), "aurella" (orella), "aurenetes" (orenetes), "aurins" (orins), "auvella" (ovella)...
També la o àtona tendeix a ser canviada pel so de la vocal neutra [ə]
El Diccionari català-valencià-balear recull el mot Almeda, amb el significat de riera que corre entre la Borda i el Castellvell, regant el terme de Solsona; és un topònim que deriva del mot olm > olmeda (bosc d'olms). També hi ha exemples a la inversa, en què de la vocal neutra [ə] s'ha passat a [u] "abugot" (abegot), "arrupenjat" ("repenjat"), "arrupenjar-se" (repenjar-se),"arruplegar" (arreplegar), "auruport" (aeroport), "buturut" (boterut), "endengus" ("endengues", endergues - estris atrotinats, inútils), "fer el ronsu" (fer el ronsa), "sumal" (semal – recipient)...
El parlar solsoní no pertany al subdialecte xipella, bé que en els municipis d'Odèn i de Castellar de la Ribera hi hagi persones que xipellegin. A Solsona no es diu formatgi (formatge), ni quinzi (quinze), ni "mari, lis sopis són calentis" (mare, les sopes són calentes). Tanmateix, hi ha un seguit de mots que solen pronunciar-se amb [i], si no hi ha cura a l'hora d'expressar-se, tal com s'esdevé en el dialecte nord-occidental: "aginullat" (agenollat), "càpigui" (càpiga), "dicideix" (decideix), "dijuni" (dejuni), "distral" (destral), Freixinet (Freixenet), "ginoll" (genoll), "istiu" (estiu), "minjar" (menjar), "sàpigui" (sàpiga), "sifreig" (safareig), "sixanta" (seixanta), "tòfina" (tòfona), "xiculata" (xocolata).
A Solsona hi ha divergències entre l'escriptura i la pronunciació de les vocals tòniques en els casos següents:
El parlar solsoní s'inclou dins el català central pel fet que hi ha persones, com més va menys, que pronuncien "go / ko" les formes GUA- / QUA- tòniques: "gotlla" (guatlla), "goita" (guaita), i també, bé que moltes menys, "kolsevol" (qualsevol), "kon" (quan o quant), "un cort de cotre" (un quart de quatre)...
Pel que fa a –GUA / -QUA àtones finals de paraula, només en els mots aigua i llengua alguns solsonins pronuncien "aiga" i "llenga"; el mot paraigua és pronunciat "paraigüe".
Es pot comprovar fàcilment que el parlar solsoní és un dialecte de transició entre el central i el nord-occidental si ens adonem de la pronunciació de paraules que, tal com explica l'eminent dialectòleg Joan Veny i Clar, tenien E llarga o I breu en llatí clàssic. Si són pronunciades en e oberta són del català central, mentre que si ho són en e tancada són del nord-occidental. A Solsona són obertes les e tòniques de: bèstia, beure, bres, cadena, ceba, cèrcol, cérvol, deute, enceta, estret, llengua, paret, jo perdo, pes (de pesar), pesca, premsa, quiet, tu regues, els diminutius en –et..., els sufixos ordinals en –è (sisè), el gentilicis en –ès (francès); mentre que són tancades, com en el català occidental: abella, aquest, aqueix, aquell, cabell, cella, consell, corretja, cresta, ensenya, entén, estén, enveja, tu esperes, estrella, orella, ovella, parell, pera, primavera, res, sencer, sense, rep, renya... els antropònims Mireia, Teresa..., els imperfets en –èiem, -èieu, els infinitius en -èixer, -ènyer.
A Solsona es diu junc de la forma llatina «iuncu», que ha donat «jonc» en català oriental i «junc» en occidental.
El solsoní conté mots propis del central, mots propis del nord-occidental i mots d'àmbit bastant més restringit, quasi locals.
És un arcaisme perferir per "oferir".
Són mots d'àmbit més restringit que el d'un dialecte, però ben vius en solsoní:
El Diccionari català-valencià-balear va recollir un seguit de mots que tenien Solsona com a únic lloc en què s'havien sentit a dir; entre altres hi ha els següents:
També hi ha mots que tenen un significat particular en solsoní. El Diccionari català-valencià-balear recull entre altres:
El mot improperi rep el significat de figura del bestiari del folklore solsoní, no tant en el registre parlat, en què continuen dient-se el noms de bou, mulassa, drac, cavallets, ossos..., sinó més aviat en el registre escrit.
També es diuen a Solsona les expressions:
Segons el Diccionari català-valencià-balear a Solsona hi ha les expressions i els refranys:
This article uses material from the Wikipedia Català article Solsoní, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.