Percepció Sentit: Organismes per la percepció fisiològica de l'entorn

«Sentit» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Sentit (desambiguació)».

Són els equivalents biològics als sensors de les màquines per a introduir-les-hi els inputs.

Els animals tenen òrgans especialitzats per a aquestes funcions. Alguns poden ser, per exemple, l'electrorecepció o capacitat de detectar camps elèctrics (present en els ocells), la magnetorecepció o capacitat de detectar camps magnètics (present en els taurons) i l'ecolocació (radar) o capacitat d'orientar-se i desplaçar-se tot emetent sons, i rebent-ne i interpretant-ne l'eco (com poden fer els ratpenats).

En el cas particular dels humans, s'hi reconeix tradicionalment cinc sentits tal com els va definir Aristòtil: la vista (als ulls), l'oïda (a l'orella mitjana i interna, després de la recepció sonora mitjançant l'orella externa), l'olfacte (a la pituïtària, al final dels conductes nasals), el gust (a la llengua) i el tacte (als terminals nerviosos de la pell, sobre els quals uns valors extrems d'estimulació poden produir dolor o pruïja), però se'n reconeixen molts més. El número està en discussió, de 9 a més de 20, i inclouen també els següents: la termorecepció, que percep la temperatura dels cossos; l'equilibri; la propiocepció, que percep el mateix cos amb les diferents parts i que permet situar-se al món físic.

Els sentits utilitzats per organismes no humans són encara més grans en varietat i nombre. Durant la sensació, els òrgans dels sentits recullen diversos estímuls (com ara un so o una olor) per a transducció, és a dir, transformació en una forma que el cervell pugui entendre. La sensació i la percepció són fonamentals per a gairebé tots els aspectes de la cognició, el comportament i el pensament d'un organisme.

Els òrgans sensorials són òrgans que senten i transdueixen estímuls. Els humans tenen diversos òrgans sensorials (és a dir, ulls, orelles, pell, nas i boca) que corresponen a un sistema visual (sentit de la visió), sistema auditiu (sentit de l'oïda), sistema somatosensorial (sentit del tacte), sistema olfactiu (sentit de l'olfacte) i sistema gustatiu (sentit del gust). Aquests sistemes, al seu torn, contribueixen a la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte i la capacitat de sentir el sabor. La sensació interna, o interocepció, detecta estímuls d'òrgans i teixits interns. Existeixen molts sistemes sensorials i perceptius interns en humans, inclòs el sistema vestibular (sentit de l'equilibri) detectat per l'orella interna i que proporciona la percepció de l'orientació espacial; propiocepció (posició del cos); i nocicepció (dolor). Altres sistemes sensorials interns basats en quimiocepció i osmorecepció donen lloc a diverses percepcions, com ara gana, set, asfíxia i nàusees, o diferents comportaments involuntaris, com ara vòmits.

Els animals no humans experimenten sensació i percepció, amb diferents nivells de semblança i diferència amb els humans i altres espècies animals. Per exemple, altres mamífers en general tenen un olfacte més fort que els humans. Algunes espècies animals no tenen un o més anàlegs del sistema sensorial humà i algunes tenen sistemes sensorials que no es troben en humans, mentre que altres processen i interpreten la mateixa informació sensorial de maneres molt diferents. Per exemple, alguns animals són capaços de detectar camps elèctrics i camps magnètics, vapor d'aigua, o llum polaritzada. Altres senten i perceben a través de sistemes alternatius com ara l'ecolocalització.

La investigació botànica ha revelat que les plantes són capaces de reaccionar a una àmplia gamma d'estímuls, inclosos els químics, la gravetat, la llum, la humitat, infeccions, temperatura, oxigen i concentracions de diòxid de carboni, infestació de paràsits, malaltia, alteració física, so, i contacte físic. L'estudi científic de la percepció de les plantes és objecte de nombroses disciplines, com ara la fisiologia vegetal, l'ecologia i la biologia molecular.

La teoria recent suggereix que els agents articials com els robots poden detectar i interpretar la informació ambiental de manera anàloga a la dels animals. Els ordinadors accepten i responen al seu entorn mitjançant el maquinari. Fins fa poc, l'entrada es limitava a un teclat, un joystick o un ratolí, però els avenços tecnològics, tant en maquinari com en programari, han permès als ordinadors captar entrades sensorials d'una manera similar a la dels humans.

Col·loquialment es parla del "sisè sentit" com a sinònim d'intuïció, si bé no es pot considerar un sentit perquè no correspon a cap òrgan.

En Ramon Llull va considerar que el sisè sentit era la facultat per la qual es conceptualitzaven i s'anomenaven els éssers que eren percebuts per tots els altres sentits. D'aquesta facultat en va dir "afat".