Montsià La Ràpita: Municipi de Tarragona, Espanya

La Ràpita, durant segles anomenat oficialment Sant Carles de la Ràpita, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.

Montsià La Ràpita: Història, Geografia, Economia Per a altres significats, vegeu «la Ràpita (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Ràpita
Montsià La Ràpita: Història, Geografia, Economia
Montsià La Ràpita: Història, Geografia, Economia
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
 40° 37′ 13″ N, 0° 35′ 34″ E / 40.620301°N,0.592744°E / 40.620301; 0.592744
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialTerres de l'Ebre
ComarcaMontsià Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Carles de la Ràpita Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població15.046 (2023) Modifica el valor a Wikidata (280,19 hab./km²)
Gentilicirapitenc, rapitenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície53,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud11 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAmposta
Identificador descriptiu
Codi postal43540 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43136 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT431362 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblarapita.cat Modifica el valor a Wikidata

Història

Montsià La Ràpita: Història, Geografia, Economia 
La Ràpita i la Banya

La presència humana al terme de la Ràpita es remunta al paleolític, fet documentat per una pintura rupestre que representa un bou de color negre en posició vertical trobada a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, i actualment ja no es conserva. Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Ràpita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construí al terme rapitenc una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població.

Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Jaume el Just, les monges Santjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle xviii es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la Dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III.

Anys més tard es va anar fortificant el port i la Ràpita obrí comerç amb Amèrica.

A la segona meitat del segle xviii el rei Carles III projectà la construcció d'un gran port al delta de l'Ebre, i ordenà que al terme de la Ràpita fos construïda una gran ciutat, que en honor seu s'anomenà Sant Carles de la Ràpita. Es construí el canal de navegació d'Amposta als Alfacs, perquè el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels més importants de la Mediterrània. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia borbònica no van acabar de reeixir.

Un altre fet destacat de la història de la Ràpita és el desembarcament de Carles Lluís de Borbó i de Bragança i Ferran de Borbó i de Bragança, pretendents carlins, per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls feu renunciar als seus drets.

El plenari de l’ajuntament del 26 de novembre de 2021, va aprovar el canvi de nom del municipi, que passa a ser la Ràpita. La proposta va rebre els vots a favor dels deu regidors de l'equip de govern municipal (ERC) i una regidora no adscrita.

Geografia

Economia

El port pesquer de la Ràpita és un dels més importants de Catalunya pel seu volum de captures i el gran nombre de barques que hi ha. Són molt importants les captures de llagostí i de marisc.

El cultiu d'arròs es va introduir a la zona a mitjan segle xix, i aconseguí la seua màxima producció durant la Primera Guerra Mundial. Encara que l'arròs és el principal cultiu, també s'hi troben explotacions dedicades a olivera i garrofer. Fou també durant el segle xix quan es va iniciar l'explotació de les salines de la Trinitat per a la producció i exportació de sal.

La Ràpita és un centre destacat turístic gràcies al contrast entre mar i muntanya, les seues platges i la seua localització a prop del Delta de l'Ebre. L'any 2014 s'inaugurà el Museu del Mar, gràcies a una inversió de 500.000 euros a càrrec de l'ajuntament local.

Entitats de població

Montsià La Ràpita: Història, Geografia, Economia 
Bandera (no oficial) de la Ràpita
Montsià La Ràpita: Història, Geografia, Economia 
Escut no oficial.
Entitat de població Habitants
les Salines de la Trinitat 0
la Ràpita 15.307
Font: Idescat

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - - - - 1.962 3.164 3.132 3.901 4.592

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
5.462 6.039 7.176 7.960 7.320 8.964 9.960 10.650 10.781 10.781

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
10.828 10.976 11.194 11.735 12.594 13.488 15.307
15.583
15.232
15.003

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
14.718
14.611
14.953
14.767 - - - - - -

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Montsià La Ràpita: Història, Geografia, Economia 

Política

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - La Ràpita (Montsià), 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 2.189 34,34
ERC Oriol Junqueras 1.710 26,82
PSC Pere Navarro 770 12,08
PPC Alicia Sánchez-Camacho 567 8,89
ICV-EUiA Joan Herrera 475 7,45
CUP David Fernández 150 2,35
C's Albert Rivera 130 2,03
Vots en blanc 124 1,92
Altres 259 6,1
Total 6.473 63,12

Eleccions municipals 2019

Resultats electorals - La Ràpita (Montsià), 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
ERC-AM 3.279 10 48,22%
JxCAT-Junts 1.008 3 14,82%
mR 834 2 12,26%
PSC-CP 731 2 10,75%
MR-MTE-ECG 270 0 3,97%
PRIMÀRIES 230 0 3,38%
C's 181 0 2,66%
Podemos 161 0 2,37%
Total 6.913 17

Consulta sobre el nom oficial

El 12 d'octubre de 2021 es va celebrar una consulta als habitants del poble sobre si mantenir el nom oficial o canviar-lo al popular nom «la Ràpita». Tot i que la majoria va votar sí, no va arribar pas el llindar mínim de participació. No obstant això, va ser aprovat el canvi a la Ràpita. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicà la resolució que donava conformitat al canvi de nom el 10 de febrer de 2022.

Cultura

Montsià La Ràpita: Història, Geografia, Economia 

La biblioteca municipal, que rep el nom de Sebastià Juan Arbó, és una biblioteca pública que forma part del sistema de Lectura Pública de Catalunya. El nou edifici de la biblioteca va obrir les seves portes el 17 de juny de 2014, però no es va inaugurar fins al 18 de gener de 2015. El projecte va anar a càrrec de l'arquitecte Josep Lluís Millan Bel, mentre que la senyalització va ser obra de Cinta Montserrat Gasparín. Ocupa una superfície útil de 1.372 metres quadrats, distribuïts en diversos nivells. En el moment de la seva inauguració disposava d'un fons d'uns 20.000 documents.

Fills il·lustres

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Ràpita

Tags:

Montsià La Ràpita HistòriaMontsià La Ràpita GeografiaMontsià La Ràpita EconomiaMontsià La Ràpita Entitats de poblacióMontsià La Ràpita DemografiaMontsià La Ràpita PolíticaMontsià La Ràpita CulturaMontsià La Ràpita Fills il·lustresMontsià La Ràpita ReferènciesMontsià La Ràpita Vegeu tambéMontsià La Ràpita Enllaços externsMontsià La RàpitaCatalunyaComarcaMontsiàMunicipi

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Tintura (tèxtil)JapóJoventut Republicana de LleidaObjectius de desenvolupament sostenibleCoriandreMarylandSirenisViktória AzàrenkaAngelina JolieGuifré el PilósSant Vicenç dels HortsRostes d'ànecTina TurnerJosep Andreu i DomingoPau Riba i RomevaHumanismeAlfàbregaMitocondriGame BoyPàncreesPeronella d'AragóGuerra de Successió EspanyolaPasqua (festivitat)Bandera de CatalunyaSolidaritat Catalana per la IndependènciaFabián Ruiz PeñaDiàsporaJean Auguste Dominique IngresTorre EiffelMushkaaDamsel (pel·lícula del 2024)George OrwellNatza Farré i MaduellAlicia Borrachero BonillaRostes de Santa Teresa1980Hidròxid de sodiEsther Tusquets i GuillénMúnicMaurizio PolliniMaría Castro JatoDune (pel·lícula de 2021)Alfabet catalàPaís BascGerard Piqué i BernabeuCristiano Ronaldo dos Santos Aveiro1977SardenyaRegne Unit30 de generArnold SchwarzeneggerNeus Rossell i MasSant IrineuRatpenatSegreTargeta de memòriaNeymar da Silva Santos JúniorVernetBesiersAuschwitzMonocotiledòniesTungstèCaramellesRodrigo Hernández CascanteReusGrup Enciclopèdia CatalanaArc de Sant MartíGeneralitat de CatalunyaJenna OrtegaMicenes1899AlacantGérard DepardieuTelegramCarrizosaEleccions al Parlament de Catalunya de 2015Aparell digestiu🡆 More