Sóller (pronunciat /sóʎə/ Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.
Està situat en una vall, a la serra de Tramuntana, i limita amb els municipis de Deià, Fornalutx, Escorca i Bunyola.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
Illa | Mallorca | ||||
Capital | Sóller | ||||
Població humana | |||||
Població | 13.610 (2023) (317,99 hab./km²) | ||||
Gentilici | Solleric, sollerica | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 42,8 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | ||||
Altitud | 59 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Sant Bartomeu | ||||
Organització política | |||||
• Batle | Carlos Simarro Vicens | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 07100 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 07061 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Portvendres (2018–) | ||||
Lloc web | ajsoller.net |
Està connectat amb un tren que l'enllaça amb la capital de l'illa. També hi ha un túnel per a cotxes —que el dia 29/12/2017 deixà de ser de pagament—, que també l'uneix amb la capital. Per aquesta vall també discorre la carretera Andratx-Pollença. A més, Sóller compta amb un port marítim, el port de Sóller. Són famoses les seves cases construïdes per emigrants sollerics que feren fortuna a les Amèriques i tornaren a principi del segle xx (coneguts popularment com a indianos).
Sóller és el poble turístic per excel·lència de Mallorca, i així ha estat visitat durant la seva història per nombrosos presonatges il·lustres, d'Isabel II als reis actuals Felip VI i Letícia, passant per actors de Hollywood com Tom Hanks, entre d'altres. Actualment, el principal mitjà de vida és el turisme; tot i que té abundosos conreus d'hortalisses, cítrics i oliveres, els preus baixos han perjudicat molt els darrers anys l'activitat agrícola. Tot i així, té dues tafones en ús, una de les quals a la cooperativa Sant Bartomeu.
La Vall de Sóller està situada al cor de la Serra de Tramuntana, la qual va rebre el distintiu a Patrimoni Mundial per la UNESCO el 2011.
Comprèn cinc nuclis de població:
Entitat de població | Habitants (2007) |
---|---|
Biniaraix | 499 |
L'Horta | 1.558 |
El Port de Sóller | 2.724 |
Sóller | 8.410 |
Alconàsser | 3 |
Font: Idescat |
Alconàsser (39° 46′ 33.03″ N, 2° 40′ 1.139″ E / 39.7758417°N,2.66698306°E) és una antiga alqueria del municipi, situada prop de la mar. Té una font i una petita platja. Està documentada en el segle xv.
S'hi trobaren vestigis de l'època talaiòtica, dels primitius balears a Muleta, que es remunten a una època compresa entre els anys 5200 i 2700 aC. Al museu de Mallorca hi ha tres estàtues de bronze trobades a la Roca Roja (segles IV-III aC) d'una divinitat bèl·lica de la prehistòria balear, popularment coneguda com a Mars Baliaricus, però que sembla tenir més relació amb la divinitat púnica coneguda com a "Rexef", mena de conjunció de les característiques dels déus "Ares-Hermes" (Mart-Mercuri).
L'11 de maig de 1561 una coalició de corsaris algerians, comandats per Otxalí i Iusuf-Arrais formaren una esquadra molt potent de 22 galiots, per atacar Mallorca. L'armada, abans d'arribar a Mallorca, va proveir-se d'aigua a Eivissa. Això feu que els mallorquins rebessin l'avís que l'atac començaria per Sóller, per la qual cosa el virrei, Guillem de Rocafull, envià un advertiment al capità de Sóller, Joan Angelats, i als comandaments de Bunyola, Santa Maria i Alaró per tal que donassin ajut a Sóller.
Els mallorquins sortiren tots cap al Camp de s'Oca, en direcció al Port de Sóller. Desembarcaren uns 1.600 corsaris, sense fer remor, per la qual cosa els guardes de terra no se n'adonaren. Els invasors es dividiren en dos grups: mentre un anà directament cap a la vila, l'altre prengué el camí de la Figuera, i atacà Sóller pel nord, obtenint un gran botí. Els sollerics que havien sortit cap al Port es veren agafats entre dos focs, decidiren atacar els de la part sud. Després esperaren que el segon grup tornàs carregat amb el botí, dones, i nins, als qui pretenien endur-se com a esclaus. Quan els corsaris se sentiren en perill mataren molts dels presoners, i foren perseguits pels mallorquins fins a les penyes. Cal assenyalar dos fets: les valentes dones de can Tamany que liquidaren amb engany uns pirates, i una partida de bandolers que feren gran destrossa entre els sarraïns, per la qual cosa foren perdonats pel rei Felip II.
Aquests fets es recorden en una festa de Moros i Cristians que es fa el dia del Firó: el dilluns després del segon diumenge de maig.
Arran dels fets dels corsaris, a partir del segle xvi, s'hi construí la Torre Picada i el Castell del Port. També es fortificà una part del poble. D'aquesta darrera construcció militar només en queda un tros de murada devora l'església parroquial.
Durant la Revolució Industrial, Sóller va arribar a tenir fins a dotze fàbriques i va exportar bona part de la producció (la majoria tèxtil) tant a la resta de Mallorca, com també a França.
A finals del segle xix hi va haver una crisi agrícola que va afectar la producció de taronges de tota la vall. Com a conseqüència, molts de sollerics començaren a migrar a primer al Llenguadoc i després a la resta de l'estat francès. Aquest fet establí un vincle entre Sóller i França per mitjà dels sollerics que mantenien el contacte amb llur vila natal; a mitjan segle xx, molts de sollerics tornaren. Tot plegat va tenir repercussions en el parlar de Sóller, que, entre altres coses, es caracteritza per tenir força francismes. Un fenomen semblant es va donar al llogaret andritxol de l'Arracó.
L'escut de Sóller —com el que es mostra a la imatge, esculpit a l'Ajuntament— presenta un sol, senyal parlant al·lusiu a la primera síl·laba del nom de la població, sostingut per dos lleons.
La bandera de Sóller és la pròpia de la corona d'Aragó (les quatre barres vermelles sobre fons groc) i, enmig, l'escut de Sóller, amb el sol sostengut per dos lleons i, damunt, l'escut dels comtes d'Empúries, primers senyors feudals de la vall.
Mossèn Alcover recollí diverses rondalles a Sóller, alguna de les quals encara és recordada i transmesa. Destaca la història de la Cuca de la Mola, un drac que habitava el pujol de la Mola i que fou derrotat per Sant Jordi. També és coneguda la negret de la Coma, un personatge misteriós que s'amaga dins una cova d'aquesta contrada de la Vall de Sóller, del qual es diu que esclatarà en monedes d'or si qualcú li porta una candela encesa amb el foc nou el dissabte de Pasqua; aquesta mateixa rondalla també és recollida per l'Arxiduc Lluís Salvador.
A Sóller hi ha dos setmanaris de redacció local. El més antic és el setmanari Sóller, mentre que la Veu de Sóller és més modern i fou fundat el 1989.
A Sóller hi ha diverses entitats que duen a terme pràctiques esportives.
El principal equip de futbol és el Club de Futbol Sóller, fundat l'estiu de 1954, que ha competit més de trenta temporades a Tercera i una temporada, a Segona B.
El Cercle Solleric és una societat esportiva i cultural, fundada el 1899, que té seccions d'atletisme, escacs, muntanyisme, billard i futbol, esport darrer del qual té seccions de futbol base, futbol femení i futbol d'empresa.
La Unió és una societat cultural i esportiva, fundada l'any 1893, que exercita en competició oficial el billard i el futbol, esport darrer en el qual només competeix en el futbol d'empresa.
La Unión Deportiva Sollerense és un club de futbol que competeix només en el futbol base.
El Club de Futbol Port de Sóller és el club de futbol del Port de Sóller.
Tots els equips de futbol de Sóller juguen al Camp d'en Maiol.
Sóller és la vila natal d'esportistes com el corredor Cristòfol Castanyer, el futbolista Antoni Lluís Adrover Colom Tuni o el nedador Joan Lluís Pons.
Alguns dels llocs d'interès més rellevants de Sóller són:
This article uses material from the Wikipedia Català article Sóller, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.