El Premi Estatal de l'URSS, rus: Государственная премия СССР Gosudàrstvennaia prémia SSSR fou un premi estatal anual establert pel Comitè Central del PCUS i el Consell de Ministres de l'URSS el 1966.
El Premi Estatal es va atorgar del 1967 al 1991 en l'aniversari de la Revolució d'Octubre per èxits creatius destacats en el camp de la ciència i la tecnologia, la literatura i l'art.
Fou el successor del Premi Stalin, atorgat el 1941-1954. Com a part de la desestalinització, el nom de Premi Estatal de l'URSS també es va utilitzar en un context històric en lloc del nom de Premi Stalin. El nou nom del premi antic es va utilitzar en els mitjans de comunicació o publicacions històriques, també es van intercanviar els diplomes i les medalles que es van lliurar als guanyadors del Premi Stalin. Per tant, tot i que el premi estatal es va introduir el 1966, el seu nom (i guanyadors) també apareix en relació amb període anterior.
El Premi Estatal de l'URSS era el segon premi monetari més gran i major de l'URSS, després del premi Lenin, que es va concedir a l'URSS del 1957 al 1991. Quan es va establir el Premi Estatal de l'URSS, la seva quantia era de 5.000 rubles (la meitat del premi Lenin). Però els requisits per al futur llorejat no eren tan elevats. Si el Premi Estatal de l'URSS es concedia "a la investigació científica que contribueixi de manera important al desenvolupament de la ciència domèstica", el Premi Lenin requeria "una investigació científica especialment destacada, obrint noves àrees en ciència i tecnologia i superant els èxits mundials en aquest camp del coneixement". Entre els guardonats hi havia escriptors, científics, artistes, fins a 100 persones anuals. Els guanyadors de tres premis foren Txinguiz Aitmàtov, Oleg Iefrémov, Vladímir Xumski, Volodímir Txelomei i Serguei Nepobedimi.
Les diverses repúbliques de la Unió varen establir premis equivalents.
El successor del Premi Estatal de l'URSS a la Federació Russa des del 1991 és el Premi Estatal de la Federació Russa.
Guardonats amb el Premi Estatal de l'URSS en ciència i enginyeria per any
Nikolai Fiódorovitx Makàrov: dissenyador soviètic d'armes de foc, molt destacat per la seva pistola Makàrov.
Anatoli Gueórguievitx Vituixkin, amb l'Institut Svetklov de Matemàtiques, per una sèrie de treballs sobre variacions de conjunts i les seves aplicacions en estimacions de la complexitat dels algoritmes.
1968
Pàvel Soloviov: científic en el camp de la construcció de motors d'avions
Aleksei Isàiev, dissenyador de motors d'avió i coets.
Víktor Makéiev, creador de l'escola de disseny científic de coets estratègics marins de la Unió Soviètica i Rússia, dissenyador general.
1969
Dmitri Likhatxov: per l'obra científica “Poètica de la vella literatura russa”, rus: Поэтика древнерусской литературы
Olga Ladíjenskaia: matemàtica per una sèrie de treballs sobre problemes de valor de frontera per a equacions parabòliques lineals i quasilineals (1962-1967)
Dmitri Okhotsimski: científic en el camp de la mecànica, per treballs relacionats amb el vol de la Luna 16
Aleksandr Berezniak: pel disseny dels míssils KSR-5 i Kh-28
Aleksandr Nudelman dissenyador d'armes d'avions
Aleksandr Vixznevski: cirurgià soviètic, per la proposta, desenvolupament i implementació en la pràctica mèdica d'electro-polsoteràpia d'arrítmies cardíaques
1971
Aleksandr Berezniak: pel disseny del míssil Kh-22M
Anatoli Andriànov, amb l'Institut Steklov de Matemàtiques, per una sèrie de treballs sobre la teoria de les funcions ζ de formes modulars multidimensionals (1969-1974)
Leonid Tatàrinov, amb l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, per la monografia "Evolució morfològica dels teriodonts i qüestions generals de la filogenètica", rus: Морфологическая эволюция териодонтов и общие вопросы филогенетики (1976)
Nikolai Bogoliúbov, cap de l'Institut Stetklov de Matemàtiques; Borís Sadóvnikov, cap del departament de física experimental i teòrica de la Universitat Estatal de Moscou per la sèrie de treballs "Mètodes matemàtics de la mecànica Estadística", rus: Математические методы статистической механики (1962-1975)
Ivan Vinogràdov, pel llibre de text "Fonaments de la teoria de nombres", rus: Основы теории чисел (1981, 9a edició)
Dmitri Kozlov, dissenyador soviètic i rus de coets espacials. Director general i dissenyador general del Centre nacional de recerca i producció "Progress" (TsSKB Progress).
1984
Jorès Alfiórov: per la sèrie de treballs “Estudis fonamentals dels processos de formació i propietats d'heterostructures amb punts quàntics i la creació de làsers basats en ells", rus: Фундаментальные исследования процессов формирования и свойств гетероструктур с квантовыми точками и создание лазеров на их основе
Nikolai Bogoliúbov, per la sèrie de treballs "Mètode del grup de renormalització en la teoria de camps", rus: Метод ренормализационной группы в теории полей (1955-1956)
Aleksei Fridman, Nikolai Gorkavi: ciència i tecnologia, per predir el sistema de nous satèl·lits d'Urà basat en la teoria dels processos col·lectius en entorns planetaris.
Borís Deriaguin, assessor de la direcció de l'IFHAN, per la creació de la teoria de l'estabilitat de col·loides i pel·lícules primes.
Maria Iàkolevna Ratner, rus: Мария Яковлевна Ратнер, amb l'Institut de Recerca de Transplantologia i Órgans Artificials, per investigacions fonamentals sobre el problema de la glomerulonefritis.
Guardonats amb el Premi Estatal de l'URSS en el camp de la literatura, l'art i l'arquitectura per any
Nota: Aquesta llista no està completa.
1967
Irakli Andrónikov, pel llibre "Lérmontov. Recerca i troballes", rus: Лермонтов. Исследования и находки(1964)
Mirdza Ķempe, pel llibre de poemes "L'eternitat dels moments", letó: Mirkļu mūžība (1964)
Otar Taktakixvili, compositor, per l'oratori “Rere les passes de Rustaveli” (text d'Irakli Abaixidze)
Iaroslav Smeliakov, pel cicle de poemes "Dia de Rússia", rus: День России (1967)
1968
Dmitri Xostakóvitx, compositor, pel poema vocal i simfònic "Execució de Stepan Razin" per a baix, cor i orquestra (1964)
Gueorgui Svirídov, compositor, per les "Cançons de Kursk", rus: Курские песни, per a cor i orquestra
Tahir Salahov: pintor i dibuixant, pel seu "Retrat del compositor Garà Garàiev".
1970
Pavlò Virski, coreògraf, director artístic - pels programes de concerts de 1966-1969 al Teatre Estatal d'Ucraïna
Nazib Jigànov, per la segona simfonia "Sabantui", rus: Сабантуй (1968)
Borís Livànov, per la seva tasca d'actuació i direcció en els darrers anys en teatre i cinema
Zurab Tsereteli, per les seves composicions de mosaics a Tbilissi i Uliànovsk
1971
Aleksandr Tvardovski, per la col·lecció poètica "De les lletres d'aquests anys", rus: Из лирики этих лет (1959-1967)
Aram Khatxaturian, per la tríada de concerts de rapsòdia (per a violí i orquestra, per a violoncel i orquestra, per a piano i orquestra)
Vadim Kojévnikov, per les novel·les "Piotr Riabinink", rus: Пётр Рябинкин (1968) i "Unitat especial", rus: Особое подразделение (1969)
1972
Mustai Karim, per la col·lecció de poemes lírics “Després d'anys”, rus: Годам вослед (1971)
Rodion Sxedrín, per l'oratori "Lenin al cor de la gent", rus: Ленин в сердце народном i l'òpera "No només l'amor", rus: Не только любовь (1961, nova edició)
Borís Iefímov, pels cartells i caricatures polítiques (1970-1971)
1973
Vera Dúlova, arpista, pels seus programes de concerts (1969-1970) i (1971-1972)
Mikhaïl Lukonin, pel llibre de poemes "La necessitat", rus: Необходимость (1969)
Mikhaïl Savitski, pel cicle de pintures "Heroica Belarús" (pintures "La madonna partisana", "La porta de Vítebsk", "Al camp") i les pintures murals "La Gran Guerra Patriòtica. 1944" al Museu de la Gran Guerra Patriòtica de Minsk
1974
Leonid Martínov, per a la col·lecció de poemes "Hipèrboles", rus: Гиперболы (1972)
Kaissín Kulíev (Qaysin Quli) per a la col·lecció de poemes "Llibre de la Terra" (1972)
Veljo Tormis, compositor: per les obres corals Lenini sõnad" ("Paraules de Lenin"), Maarjamaa ballaad ("Balada del país de Maria") i Raua needmine ("La maledicció del ferro").
Ievgueni Panteleimónovitx Kopiov, per la iniciativa en el desenvolupament de la competència social per al desenvolupament més eficient de les capacitats de producció com a part de l'equip.
Nikolay Ilitx Vetxerkin, per la iniciativa de trobar i utilitzar reserves per augmentar l'eficiència de la producció.
1977
Nikolai Sergueievitx Leksin, per la seva activitat creativa i la seva iniciativa per augmentar els recursos energètics i de combustible i augmentar significativament l'eficiència de la producció mitjançant la intensificació dels processos de producció i l'ús més complet d'equips de mineria i de perforació com a part de l'equip.
Guennadi Aleksàndrovitx Khudiakov, Per un augment significatiu de la productivitat laboral basat en la millora de la tecnologia de producció i l'organització del treball, la modernització d'equips i l'ús més eficient dels equips com a part de l'equip.
1978
Mikhail Mitrofànovitx Javronkov, per una gran eficàcia i qualitat del treball basat en l'ús hàbil de les reserves de producció.
Ivan Mikhàilovitx Nagorni, per obtenir rendiments alts i sostenibles de cultius industrials, vegetals, de fruites, patates, lli, cotó i te, basat en l'aplicació dels èxits científics i la introducció de la mecanització integrada.
Referències
This article uses material from the Wikipedia Català article Premi Estatal de l'URSS, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses. ®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.