Poliporàcies

Els polípors no tenen un teixit portador d'espores continu cobrint tota la part inferior del fong. Malgrat que moltes espècies de polípors són membres de l'ordre Polyporales, hi ha molts polípors que pertanyen a altres grups de fongs. Molts polípors són bolets de soca.

Poliporàcies

Polyporaceae
Polyporus squamosus
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Fungi
Classe	Agaricomycetes
Ordre	Polyporales
Família	Polyporaceae

Sovint els polípors es troben en trons en descomposició, i són resistents a la descomposició fins al punt que duren prou de temps perquè la molsa s'hi dipositi a sobre. La resistència a la descomposició es deu a la capacitat d'aquests fongs de produir compostos amb activitat antipatògena.

De manera general, aquest grup inclou 30 gèneres:

• Abundisporus
• Daedaleopsis
• Fibroporia
• Gloeophyllum
• Haploporus
• Laetiporus (exemple: Laetiporus sulphureus)
• Loweporus
• Panus
• Perenniporia
• Polyporus
• Poria
• Pycnoporus
• Pycnoporellus

Els polípors comestibles són comuns en la natura i, segons el micòleg Steve Brill, no hi ha referències a polípors verinosos. Alguns polípors es fan servir amb propòsits rituals des de fa molt de temps; el famós home del gel duia dues espècies de polípors: Piptoporus betulinus, que és notable per les seves propietats antibacterianes, i Fomes fomentarius, el qual, encara que també és medicinal, es feia servir per a encendre fogueres.

Dos polípors medicinals usats en l'actualitat són Ganoderma lucidum (Reishi o Lingzhi) i Trametes versicolor. Les investigacions actuals els relacionen contra les malalties del sistema immunitari, contra el càncer i les infeccions bacterianes, al·lèrgies, diabetes mellitus i problemes neurològics.