Plany

I Consirós cant e planc e plor pel dol qe.m a sasit et pres al cor per la mort Mon Marqes, En Pons, lo pros de Mataplana, qi era francs, larcs e cortes, e an totz bos captenimens, e tengatz per un dels melhors qi fos de San Marti de Tors tro...et la terra plana.  II Loncs consiriers ab greu dolor a laisat e nostre paes ses conort, qe no.i a ges En Pons, lo pros de Mataplana; paians l'an mort, mais Dieu l'a pres a sa part, qe.l sera garens dels grans forfatz et dels menors qe.ls angels li foron auctors, car mantenc la lei cristiana.  III Marqes, s'eu dis de vos follor, ni motz vilans ni mal apres, de tot ai mentit e mespres c'anc, pos Dieu basti Mataplana, no.i ac vassal qe tan valges, ni qe tant fos pros ni valens ni tan onratz sobre.ls aussors; jas fosso ric vostr'ancesors; e non o dic ges per ufana.  IV Marqes, la vostra desamor e l'ira qu'e nos dos se mes volgra ben, se a Dieu plages, ans qu'eissisetz de Mataplana, fos del tot país per bona fes; qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolens car no fui al vostre socors qe ja no m'en tengra paors no.us valges de la gent truffana.  V E paradis el luoc melhor, lai o.l bon rei de Fransa es prop de Rolan, sai qe l'arm'es de Mon Marqes de Mataplana; e mon joglar de Ripoles, e mon Sabata eisamens, estan ab las domnas gensors sobr'u pali cobert de flors, josta N'Olivier de Lausana. 

I Consirós canto, planyo i ploro pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat  del meu cor per la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble de Mataplana,  que era franc, liberal i cortès i amb tots els bons capteniments,  i tingut per un dels millors que hi hagué de S. Martí de Tours  a [Lleida] i la terra plana.  II Grans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país  sense consol, car ja no existeix Ponç el noble de Mataplana:  pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut al seu costat i li serà indulgent  dels pecats, grans i petits, perquè els àngels li foren testimoni  que mantingué la llei cristiana.  III Marquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos,  en tot he mentit i errat, car mai, des que Déu bastí Mataplana,  no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent,  ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats; i no ho dic gens per ufana.  IV Marquès, el vostre desamor  i l'ira que es mesclaren entre nosaltres dos bé voldria, si a Déu hagués plagut,  que abans que eixíssiu de Mataplana s'haguessin convertit en completa pau i bona fe;  ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit perquè no vaig acudir al vostre auxili;  car la por no m'hauria impedit ajudar-vos contra la gent enganyosa.  V Del paradís al millor lloc, allà on el bon rei de França es troba prop de Rotllà, sé que l'ànima està de mon Marquès de Mataplana; i el meu joglar del Ripollès i també el meu Sabata junts, són amb les dames gentils, sobre una catifa coberta de flors,  al costat d'Olivier de Lausana.