Pilar Pascual de Sanjuán (Cartagena, 23 d'octubre de 1827 - Barcelona, 18 de febrer de 1899), de nom Pilar Pascual Ibars o Pilar Pascual i Fuentes, fou una mestra, feminista i escriptora catalana.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Pilar Pascual e Ibars 23 octubre 1827 Cartagena (Regió de Múrcia) |
Mort | 18 febrer 1899 (71 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Activitat | |
Ocupació | pedagoga, escriptora de literatura infantil, escriptora |
Ocupador | Escola Normal |
Membre de | |
Nom de ploma | Pilar Pascual de Sanjuán |
Família | |
Cònjuge | Jaime Viñas y Cusí |
Pilar Pascual Ibars va néixer a Cartagena, però va passar la infantesa a Mequinensa, població d'on procedia la família materna. L'encarregada de la seva formació intel·lectual va ser la seva pròpia mare, a la qual va dedicar un dels seus primers llibres. Des de ben petita va ser una gran lectora d'obres literàries i educatives. Quan tenia catorze anys va morir el pare, capità d'artilleria, i mare i filla es van veure obligades a guanyar-se la vida fent brodats i altres labors, tasca que Pascual alternava amb les lectures.
Després de casar-se amb el farmacèutic de Mequinensa, Pascual es va presentar pel seu compte als exàmens de mestra elemental i superior, títols que va obtenir amb la màxima qualificació. Traslladats a Lleida, va obrir amb èxit una escola privada de nenes, però, vídua als 30 anys, va decidir ingressar en el Magisteri públic, on les garanties de seguretat laboral eren més elevades. Va exercir a escoles de nenes de Sant Joan de Vilassar, Manresa i Sabadell i, finalment, es traslladà a Barcelona on va ser regent de l'escola elemental adscrita a l'Escola Normal femenina durant trenta-set anys.
L'any 1892 va participar en la Exposición Nacional de Industrias Artísticas é Internacional de reproducciones de Barcelona, al Palau de Belles Arts, on va presentar un mocador amb punta anglesa, una tovallola brodada amb cotó de colors i un devocionari amb cobertes de paper Brístol. Segons el catàleg d'aquesta exposició, Pilar era en aquell moment directora de l'Escola Municipal de nenes de la Ronda de Sant Antoni de Barcelona.
Va ser una mestra molt reconeguda i una escriptora prolífica, especialment de manuals escolars per a nenes, però també de tractats pedagògics, poesia o articles d'opinió. Va formar part activa de diverses entitats culturals i de diversos tribunals o jurats i va ser redactora d'El Monitor de Primera Enseñanza, revista de caràcter professional editada per la Llibreria Bastinos.
Pel que fa als seus postulats sobre l'educació de les nenes, Pascual defensava la doctrina de les esferes separades entre homes i dones i exaltava l'ideal de feminitat imperant a l'època. Tot i que no qüestionava els trets fonamentals d'aquesta dicotomia, quan definia el model de dona basat en la figura de l'àngel de la llar, ho feia des d'una perspectiva pròpia que pretenia dignificar-lo per millorar l'autoestima i les condicions de vida de les dones. Aquesta opció, atesos els estrets límits d'actuació que es reconeixien a les dones de mitjan segle xix, cal valorar-la com una de les poques estratègies d'intervenció viables del moment. Un exemple prou il·lustratiu el podem trobar quan criticava la doble moral de l'època i proclamava la superioritat moral de les dones. Aquesta constatació la portava a proposar que els valors i el comportament moral de les dones havien de convertir-se en un model a imitar per part dels homes. També defensava l'educació física de les nenes, amb propostes de jocs, balls i exercicis gimnàstics, per tal de compensar un excessiu sedentarisme propiciat pel predomini dels treballs de costura a les escoles femenines.
Pascual va relacionar-se amb feministes catalanes del segle xix, ja que va col·laborar en la primera revista de dones escrita en català, La Llar, on també participaren Dolors Monserdà i Josepa Massanés, però l'actuació que més la pot definir com una feminista dels seus temps, és la pròpia trajectòria professional. Plenament conscient de la importància de la seva tasca, des dels seus primers articles, Pascual va denunciar la desigualtat salarial establerta per la Llei Moyano de 1857, reclamant la dignificació de l'estatus de les mestres i un reconeixement social equiparable al dels seus col·legues. Amb el pas dels anys es van anar afegint a la petició moltes veus. Així, l'inconformisme inicial de Pascual va poder generar una intensa i ferma xarxa de relacions entre dones ensenyants que, amb la col·laboració d'alguns homes, va impulsar una reeixida campanya. Tot plegat va culminar l'any 1883 amb la promulgació de la Llei d'Anivellació salarial entre el magisteri d'ambdós sexes, una de les pioneres al món en aquesta línia.
Fou molt coneguda per les seves obres destinades al públic infantil, especialment nenes, i per a fomentar la devoció i l'educació moral. Entre elles:
This article uses material from the Wikipedia Català article Pilar Pascual de Sanjuán, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.