Mileva Marić: Matemàtica sèrbia
Mileva Marić (alfabet ciríl·lic serbi Милева Марић) (Titel, Sèrbia, 19 de desembre de 1875 - Zúric, 4 d'agost de 1948) va ser una matemàtica sèrbia, i la primera dona d'Albert Einstein.
L'abast de les seves contribucions a l'obra d'Einstein és encara una qüestió controvertida.
 (1912)  | |
| Nom original | (sr) Милева Марић |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 desembre 1875 Titel (Imperi austrohongarès) |
| Mort | 4 agost 1948 (72 anys) Zúric (Suïssa) |
| Sepultura | Cemetery Nordheim (en)  |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Formació | Universitat de Zúric ETH Zürich Universitat de Heidelberg |
| Activitat | |
| Ocupació | professora |
| Família | |
| Família | Família Einstein |
| Cònjuge | Albert Einstein (1903–1919), divorci |
| Fills | Lieserl Einstein, Eduard Einstein, Hans Albert Einstein |
| Pares | Miloš Marić (en) i Marija Ružić (en) |
| Germans | Zorka Marić (en) i Miloš Marić (en) |
| Parents | Sofija Golubović (en) (cosí germà matern) |
 | |
Biografia
De la vida de Mileva Marić, poc se'n sap encara avui. Era quatre anys més gran que Albert Einstein, amb qui es va casar. Era filla d'un alt funcionari hongarès, i va néixer a Titel, en aquell temps al sud d'Hongria, avui Sèrbia. En la seva adolescència va tenir una alta formació. Es graduà en Física i Química l'any 1890, amb la màxima qualificació i fou acceptada com a alumna al Col·legi Reial de Zagreb, amb una dispensa especial, per tal com només admetia homes. A la universitat de Zagreb entaulà amistat amb Nikola Tesla.
A l'estiu de 1896, Mileva Marić començà els estudis de Medicina a la Universitat suïssa de Zúric, però només durant sis mesos; a finals de 1896 començà els estudis de física i matemàtiques al prestigiós Institut Politècnic (ETH) de Zúric, un dels pocs centres europeus d'ensenyament superior que admetia dones. Aquest centre atorgava una titulació que permetia dedicar-se a la docència de la física i de les matemàtiques. Ella seria aquell any l'única dona del seu curs, i és on establí una relació sentimental amb Einstein.
Einstein obtingué el seu títol el 1900 amb notes molt justes: les més baixes de quatre aprovats. Dels onze estudiants que havien començat només cinc arribaren a l'examen final, en què Mileva fou suspesa, si bé les seves notes eren molt semblants. Només en "Teoria de Funcions" eren clarament diferents: 11 sobre 12 per Albert Einstein, 5 sobre 12 per a ella, la qual cosa li comportà un suspens.
Poc temps després Mileva Marić escrigué una carta a Einstein des de casa dels seus pares, a l'actual Sèrbia, en què li deia que havia tingut una filla: Lieserl, que sembla que fou donada en adopció degut a les previsibles dificultats d'una mare sola en aquell temps.
Marić ho va intentar un any després, i tornà a suspendre, malgrat l'ajut d'Einstein, qui també fracassà quan intentava obtenir una plaça d'ajudant en el mateix ETH de Zúric, per la qual cosa es va veure obligat a donar classes particulars. Einstein acabà anant a Berna, on obtingué un lloc a l'oficina de patents.
Mileva era poc apreciada per la família d'Einstein. Malgrat tot, ella i Einstein es van casar el 6 de gener del 1903. Després del seu casament, Mileva sacrificà les seves metes professionals, però mentre Einstein treballava a l'oficina, Mileva s'ocupava de la llar i del seu fill, nascut el 1904, i al vespre, estudiaven junts i continuaren la seva col·laboració científica. El 1910 va néixer Eduard. El fill més gran arribaria a ser professor d'enginyeria hidràulica a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, mentre que el petit era psicòtic, Mileva en tindria cura la resta de sa vida.
El 1914 Mileva i Einstein se separaren, i Mileva tornà a Zúric. Acabarien per divorciar-se el 1919. Mileva Marić morí a Zuric d'una embòlia l'any 1948.
Notes
Referències
- Calaprice, A. & Lipscombe, T. (2005). Albert Einstein: A Biography. Westport and London: Greenwood Press; ISBN 0-313-33080-8
- Clark, R. W. Einstein: The Life and Times. New York 1971 ISBN 0-690-00664-0, HarperCollins, New York 2007; ISBN 0-06-135184-9
- Einstein, A. (1987). The Collected Papers of Albert Einstein. Volume 1. Ed. J. Stachel et al. Princeton University Press; ISBN 0-691-08475-0
- Einstein, A. (1987). The Collected Papers of Albert Einstein. Volume 1. (English translation). Trans. by A. Beck, Consultant P. Havas. Princeton University Press; ISBN 0-691-08475-0
- Einstein, A. (1998). The Collected Papers of Albert Einstein. Volume 8. Ed. R. Schulmann et al. Princeton University Press; ISBN 978-0-691-04841-3
- Fölsing, A. (1990) Keine „Mutter der Relativitätstheorie" Arxivat 2011-07-17 a Wayback Machine., Die Zeit, 16 November 1990. (English translation Arxivat 2015-08-13 a Wayback Machine..)
- Gearhart, C.A. (1992). "The Education of Albert Einstein", SJU Faculty Colloquium, 15 January 1992."
- Highfield, R.; Carter, P. The Private Lives of Albert Einstein. London, UK: Faber and Faber, 1993. ISBN 0-312-11047-2. ISBN 0-571-17170-2.
- Holton, G. (1996). Einstein, History, and Other Passions. American Institute of Physics, Woodbury, N.Y.; ISBN 1-56396-333-7
- Isaacson, W. (2007). Einstein. His life and Universe. Nova York: Simon & Schuster.
- Krstić, D. (1991). Appendix A: "Mileva Einstein-Maric." In Elizabeth Roboz Einstein: Hans Albert Einstein. Reminiscences of His Life and Our Life Together, Iowa City (Iowa Institute of Hydraulic Research) 1991, pp. 85–99; ISBN 0-87414-083-8
- Krstić, D. (2004). Mileva & Albert Einstein: Their Love and Scientific Collaboration. DIDAKTA d.o.o. Radovljica; ISBN 961-6530-08-9
- Martinez, A. (2005). Handling evidence in history: the case of Einstein's Wife Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine. in School Science Review, Vol. 86, No. 316 (March 2005), pp. 49–56.
- Maurer, M. (1990). "Weil nicht sein kann, was nicht sein darf...'DIE ELTERN' ODER 'DER VATER' DER RELATIVITÄTSTHEORIE? Zum Streit über den Anteil von Mileva Maric an der Entstehung der Relativitätstheorie" Arxivat 2006-04-26 a Wayback Machine., PCnews, Nr. 48, Jg. 11, Heft 3, Wien, Juni 1996, SS 20-27. RLI-Web (August 2005)
- Milentijević, Radmila (2012). Милева Марић Ајнштајн: живот са Албертом Ајнштајном (Mileva Marić Einstein: A Life with Albert Einstein). Belgrade: Prosveta; ISBN 9788607019632
- Ognjenović, V. (1998). Mileva Ajnštajn/Mileva Einstein. Translated by Janković, M. In: Ćirilov, J., Pantić, M. (eds.). Infinity Contained in Ten Square Yards. An Anthology of Contemporary Plays, Serbian PEN Centre, Beograd 2008; ISBN 978-86-84555-10-8
- Pais, Abraham (1994). Einstein Lived Here, Oxford University Press; ISBN 0-19-853994-0
- Popović, M. (ed.) In Albert's Shadow: The Life and Letters of Mileva Marić, Einstein's First Wife (2003). Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-7856-X
- Shankland, R.S. "Conversations with Albert Einstein", in: American Journal of Physics, Vol. 31, 1963, S. 47-57.
- Stachel, J. (1996). Albert Einstein and Mileva Marić: A Collaboration that Failed to Develop Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine.. In H.M. Pycior, N. G. Slack, and P. G. Abir-Am (eds.) (1996), Creative Couples in the Sciences, Rutgers University Press; ISBN 0-8135-2187-4
- Stachel, J. (2002). Einstein from 'B' to 'Z'. Boston: Birkhäuser; ISBN 3-7643-4143-2 pp. 31-39, 55 Arxivat 2010-04-11 a Wayback Machine.
- Stachel, J (ed.) Einstein's Miraculous Year: Five Papers That Changed the Face of Physics. Princeton. Appendix to Introduction, Centenary Edition (2005) pp. liv-lxxii Arxivat 2009-11-11 a Wayback Machine.
- Trbuhovic-Gjuric, D. (1983). Im Schatten Albert Einsteins. Das tragische Leben der Mileva Einstein-Maric, Bern: Paul Haupt; ISBN 3-258-04700-6.
- Trbuhovic-Gjuric, D. Im Schatten Albert Einsteins. Das tragische Leben der Mileva Einstein-Maric, Bern: Paul Haupt (1988); ISBN 3-258-03973-9.
- Trbuhovic-Gjuric, D. (1991). Mileva Einstein: Une Vie, Editions des Femmes; ISBN 2-7210-0407-7 (translation into French by Nicole Casanova of Im Schatten Albert Einsteins. Das tragische Leben der Mileva Einstein-Maric, 1988 edition).
- Troemel-Ploetz, Senta «The woman who did Einstein's mathematics». Women's Studies International Forum. ScienceDirect, 13, 5, 1990, pàg. 415–32. DOI: 10.1016/0277-5395(90)90094-E.
- Walker, E.H.: Did Einstein espouse his spouse's ideas? with a reply by John Stachel et al. Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine., Physics Today (February 1991)
- Zackheim, M.: Einstein's daughter. The search for Lieserl, Riverhead Books, New York (1999); ISBN 1-57322-127-9
Enllaços externs
| A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mileva Marić |
- Mileva Marić-Einstein profile, teslasociety.com; accessed February 3, 2017.
- Einstein's Wife. The Life of Mileva Marić-Einstein, pbs.org; accessed February 3, 2017.
- Albert-Mileva Correspondence: Original Letters[Enllaç no actiu], Shapell Manuscript Foundation; accessed February 3, 2017.
- Michael Getler: "Einstein's Wife: The Relative Motion of 'Facts'", The Ombudsman Column (pbs.org), December 15, 2006.
- The Einstein Controversy
Letter by Gerald Holton and Robert Schulmann, December 17, 2008.
This article uses material from the Wikipedia Català article Mileva Marić, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.