Marie-Félicité Moke Pleyel

Marie-Félicité Moke Pleyel (francès: Marie Pleyel) (París, 4 de setembre de 1811 - Saint-Josse-ten-Noode, 30 de març de 1875) fou una pianista belga.

Infotaula de personaMarie-Félicité Moke Pleyel
Marie-Félicité Moke Pleyel
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Marie Pleyel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie-Félicité-Denise Moke Modifica el valor a Wikidata
4 setembre 1811 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1875 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Saint-Josse-ten-Noode (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Laeken Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópianista, compositora, professora de música Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCamille Pleyel (1831–1836) Modifica el valor a Wikidata
GermansHenri Moke Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e0bdd567-47c9-4572-8abf-bb7d23b5d6f1 Find a Grave: 79304140 Modifica el valor a Wikidata

Filla de pare belga i de mare alemanya, des de la infantesa demostrà un talent especial per a la música, particularment per al piano, havent tingut com a professors en aquest instrument Herz, Moscheles i Kalkbrenner. Va tenir ocasió d'assistir als concerts que feia el cèlebre pianista Thalberg, l'admirable mecanisme i estil del qual tractà d'imitar. Mendelssohn, François-Joseph Fétis, Frédéric Chopin i el mateix Liszt es comptaren entre els seus admiradors. Va estar promesa en matrimoni amb Berlioz, però aquest projecte no anà endavant, i es casà després amb Camille Pleyel, d'aquí el seu segon cognom. Efectuà viatges per diferents països europeus, i recollí molts aplaudiments.

Marie-Félicité fou una de les millors pianistes de la seva època i, per la seva bellesa i talent, una de les figures de major relleu dels cercles aristocràtics de la capital de França. Des de 1848 fins al 1872 fou professora del Conservatori de Brussel·les.

Liszt, parlant d'aquesta pianista, va dir el següent:

« Hi ha pianistes molt hàbils que han obert camins particulars i que obtenen èxits brillants per mitjà de coses que els són familiars, però només hi ha una escola apropiada a l'art en tota la seva extensió: aquesta és la de madame Pleyel. »

Referències

Bibliografia

Tags:

1811187530 de març4 de setembreParísSint-Joost-ten-Node

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Josep Tarradellas i JoanPalau de la Música CatalanaNilHistòria de BarcelonaLlista de sufixosEleccions al Parlament de Catalunya de 2015Vallès OccidentalDiccionari de la llengua catalana de l'IECConques Internes de CatalunyaShōgun (sèrie de televisió del 2024)GonellismeTV3Manchester City Football ClubCarolina del SudPayPalPremier LeagueUnió de Repúbliques Socialistes SoviètiquesOs polarOrganització de les Nacions UnidesEl poema de la rosa als llavisApol·loIsabel I de CastellaFèlix el gatMarta Belmonte IbáñezJacint Verdaguer i SantalóMallorcaArt de carrerEnnatu Domingo SolerLluís Domènech i MontanerEsquerra Republicana de CatalunyaTemple Expiatori de la Sagrada FamíliaSonsoles Espinosa DíazAlfabet catalàSydney SweeneyGroenlàndiaIgnacio Garriga Vaz de ConcicaoSistema circulatoriJéssica Albiach SatorresRosellaCèl·lulaAdolfo Suárez GonzálezHinduismeCatalà occidentalBatalla de l'EbreLe FigaroPablo HasélLluís XIV de FrançaPièridesSant Climent de TaüllVerb incoatiuÀ Punt FMBerlínSant Boi de LlobregatPapallonaSant JordiJuan del ValRegne UnitCrustacisAntiga GrèciaAuró blancAustràliaLluís Llach i GrandeGuineu rojaMoscouMiguel Primo de Rivera OrbanejaFederació Catalana de FutbolCoureGabriel Rufián RomeroArt romànicRamon Berenguer IVFarigolaConstitució espanyola de 1978Fernando José Salgueiro MaiaNació DigitalLas MeninasAmy WinehouseHumanismeLa Llorona (llegenda)Segona Guerra Mundial🡆 More