Línia Internacional De Càrrega

Limitar la càrrega màxima d’un vaixell és una mesura bàsica de seguretat, tan per als tripulants com per a les mercaderies. La línia internacional de càrrega facilita el compliment de l'objectiu indicat.

La llei sobre línies de càrrega (The International Convention on Load Lines ,CLL,) fou aprovada el 5 d’abril de 1966. A Londres. Posteriorment fou revisada els anys 1988 i 2003.

Símbol

 

El símbol consta de dos senyals: el cercle Plimsoll i l'escala de calats.

• El cercle Pilmsoll (vegeu figura 2) ha de tenir 300 mm de diàmetre i 25 mm de gruix. La línia horitzontal ha de mesurar 450 mm de llarg i 25 mm de gruix. La vora superior de la ratlla horitzontal ha de coincidir amb el centre del cercle. A banda i banda del cercle i pel damunt de la ratlla horitzontal hi ha dues lletres que indiquen l'entitat responsable de la classificació del vaixell.
• L'escala de calats és una línia vertical amb traços horitzontals a una i altra banda. Cada traç està identificat amb una o més lletres que indiquen el calat corresponent.

Escala de calats

 

Les lletres de l'escala de calats indiquen les condicions de navegació:

• TF Tropical Fresh (aigua dolça tropical)
• F Fresh (aigua dolça, en general)
• T Tropical salt (aigua salada en zona tropical)
• S Summer (aigua de mar a l'estiu)
• W Winter (aigua del mar a l’hivern)
• WNA Winter North Atlantic (aigua de mar a l’Atlàntic Nord)

Entitats responsables

A banda i banda del cercle, per damunt de la ratlla horitzontal, hi figuren les sigles de l'entitat responsable de la classificació del vaixell. Vegeu les sigles en la taula següent.

Entitats de classificació

País	Entitat	Sigles
França	Bureau Veritas	BV
Regne Unit	Lloyd's Register	LR
Alemanya	Germanischer Lloyd	GL
	Det Norske Veritas	NV
	American Bureau of Shipping	AB
	Registro Italiano Navale	RI
	Indian Register of Shipping	IR
	Nippon Kaiji Kyokai	NK
	Russian Maritime Register of Shipping	RS

La capacitat de càrrega dels vaixells mercants estava limitada per unes normes precises que calia respectar. Hi havia unes marques a l'exterior del buc, a cada costat, que indicaven la línia de flotació i el calat màxim que no es podia superar. Els inspectors responsables podien comprovar, amb facilitat, el nivell real de càrrega d’una nau.

Segons el territori hi havia marques diferents.

• A Venècia la marca era una creu ("crux" en venecià). De fet hi havia dues creus situades verticalment, una sobre l'altra.
• A Catalunya la marca quedava definida pel contoval. La filada de taulons del contoval. El nivell de l’aigua no podia passar de la meitat del contoval.
• A Càller la marca era un cercle (“anella” en el document original). Potser pintat o indicat per múltiples claus de coure clavats al folre del buc.

Terminologia

Malgrat que pugui semblar un tema senzill, els detalls de les diferents marques de càrrega medievals són difícils de resumir. Els termes associats són els següents: anella, broca, crux, ferro, ferrari, ferramentum, ferrum, ... I fan referència a la marca, a la seva designació (directa o indirecta) i als operaris que efectuaven l’operació de marcatge. L'erudit francès Auguste Jal va publicar estudis extensos sobre la qüestió. (Vegeu referències).

Estatut de Venècia de 1255

Ordinacions de Barcelona, per Jaume I (1258)

• Transcripció d'Antoni de Capmany

V. Item : Ordinamus quòd aliqua barcha de viagio non carriget, nec mittat aliquas merces de vivo en sus, & si carricabit de mercibus de penso non audeat carricare nisi quousque ad mediam tabulam de contoval & quòd dominus ipsius barchae ducat ipsam barcham amarinatam & apparatum, sicut erit comprehensum inter ipsum dominum & mercatores de quibus erunt ipsae merces; & si dicti mercatores timebunt se pignorari in aliquo loco, dominus ipsius barchae non intret neque se divertat cum dicta barcha in dicto loco suspecto pignorandi sine voluntate dictorum mercatorum. Praeterea unaquaeque barcha teneatur defferre duas ballistas cum suis apparamentis, & centum tractas & duos clypeos ; & quilibet marinarius teneatur defferre unam lanceam, & unum ensem, vel penatum. Et si praedicti domini barcharum praedicta infringerint, sustineant poenam decem solidorum.

• Traducció al castellà d'Antoni de Capmany

Mandamos: que ninguna barca de viage cargue ni meta mercaderías algunas más arriba del vivo: y si cargare géneros de peso, no pueda cargar sino hasta la tabla media de cantoval y que su patrón lleve el buque marinado y aparejado, conforme á lo convenido entre él y los mercaderes cuyos fueren los generos. Y si dichos mercaderes temiesen embargo en algun lugar, el patron de la barca no entrará alli; ni se entretendrá con ella en el referido parage sospechoso de embargo, sin voluntad de dichos mercaderes. Además, cada barca deberá llevar dos ballestas con sus aparejos, cien dardos,y dos paveses, y cada marinero una lanza y una espada ó sable. Y si los dichos patrones de barcas quebrantaren las referidas cosas, sufrirán la multa de diez sueldos.

Norma de Càller de 1319