Lluís II de Baviera, Ludwig Friedrich Wilhelm Wittelsbach, més conegut com “el rei boig” i com el “rei de conte de fades” (Nymphenburg, 25 d'agost de 1845 - Llac Starnberg, 13 de juny de 1886), va ser rei de Baviera des de 1864 fins a la seva mort el 1886.
Lluís II de Baviera cap al 1874 | |
Nom original | (de) Ludwig II. von Bayern |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Ludwig Friedrich Wilhelm 25 agost 1845 palau de Nymphenburg |
Mort | 13 juny 1886 (40 anys) Llac Starnberg |
Causa de mort | Suïcidi i mort accidental (Ofegament ) |
Sepultura | Sant Miquel (Múnic) |
Rei de Baviera | |
10 març 1864 – 13 juny 1886 ← Maximilià II de Baviera – Otó I de Baviera → | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Alçada | 193 cm |
Activitat | |
Ocupació | col·leccionista d'art, monarca |
Altres | |
Títol | Rei |
Casa reial | Casa de Wittelsbach |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Maximilià II de Baviera Maria de Prússia |
Germans | Otó I de Baviera |
Cronologia | |
9 juny 1886 | incapacitació |
22 gener 1867 | esposalles |
Premis | |
Nascut a Nymphenburg (avui part de Múnic), era fill del rei duc Maximilià II de Baviera, i de la princesa Maria de Prússia. Se li va inculcar des de molt petit el seu poder com a futur rei i estava extremadament aviciat en algunes ocasions, però severament controlat pels seus instructors i sotmès a un règim estricte d'estudi i exercici en d'altres. Els apologistes de Ludwig expliquen que bona part del seu comportament inusual va ser provocat pel fet de créixer en una família reial.
La joventut de Ludwig també va tenir moments feliços, amb les visites a Hohenschwangau i al llac Starnberg amb la seva família. L'adolescent Ludwig es convertí en el millor amic de Paul Maximilian Lamoral von Thurn und Taxis, aristòcrata i actor de la família rica de Baviera Thurn und Taxis. Els dos nois conduïen junts, llegien poesia en veu alta, i planejaven escenes de les òperes romàntiques de Richard Wagner. La relació es va trencar quan Paul es començà a interessar per les noies. Durant la seva joventut, Ludwig també inicià una amistat eterna amb la seva cosina Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria), coneguda per Sissí. Tant els encantava la natura i la poesia, que s'anomenaven l'un a l'altre l'àguila (Ludwig) i la gavina (Elisabet).
Ludwig ascendia al tron bavarès a l'edat de 18 anys, per la mort del seu pare. La seva joventut i bon aspecte el feien salvatgement popular a Baviera i a l'estranger. Un dels seus primers actes va ser el patronatge oficial del seu ídol, Richard Wagner. Però també va promoure la reconciliació entre els estats alemanys.
Però de seguida se li generaren dos problemes: l'expectativa per engendrar un hereu, i les relacions amb Prússia. Els dos assumptes venien al primer pla el 1867. Ludwig estava compromès amb la princesa Sofia, la seva cosina i la germana més jove de l'emperadriu Elisabet. Es feia la publicitat del seu compromís el 22 de gener, de 1867, però després d'ajornar repetidament la data del casament, Ludwig finalment anul·lava el compromís el mes d'octubre. Sofia més tard es casa amb Ferdinand Philippe Marie, duc d'Alençon (1844-1910), fill de Louis Charles Philippe Raphael, duc de Nemours. Ludwig mai no es va casar.
Encara que Ludwig s'havia aliat amb Àustria en contra de Prússia en la Guerra de les set setmanes, acceptà un tractat de defensa mutu amb Prússia el 1867 després de ser derrotat. Sota els termes d'aquest tractat, Baviera s'uneix amb Prússia per anar contra França en la Guerra francoprussiana. Sota la petició d'Otto von Bismarck, Ludwig sol·licitava per carta el desembre de 1870 la creació d'un Imperi alemany. Rebia algunes concessions a canvi del seu suport, però l'era d'independència bavaresa s'acabava.
Durant tot el seu regnat, Ludwig va tenir una successió de relacions amb homes, incloent-hi la seva persona de confiança Richard Hornig, l'estrella de teatre hongaresa Josef Kainz, i el cortesà Alfons Weber. El 1869, començava un diari, en el qual enregistrava els seus pensaments privats i parlava dels seus intents de suprimir els seus desigs sexuals per romandre fidel a les seves creences catòliques. Els diaris originals de Ludwig es van perdre durant la Segona Guerra mundial, i totes les que avui es poden consultar són còpies d'entrades fetes abans de la guerra. Aquestes còpies, junt amb cartes privades i altres documents personals que es guarden, suggereixen que Ludwig lluitava contra l'homosexualitat.
Amb el temps, Ludwig es va anar tornant cada vegada menys públic. Durant els anys 1880, Ludwig passava molt del seu temps reclòs a les muntanyes. Allà hi construïa uns quants palaus molt cars de contes de fades, amb el dissenyador d'escenaris Christian Jank, i s'imaginava a si mateix en un món de somni com a descendent del monarca absolut Lluís XIV de França.
El 10 de juny, de 1886, Ludwig va ser declarat oficialment boig pel govern i incapaç d'executar els seus poders governamentals, i el príncep Luitpold era declarat regent. El psiquiatre Bernhard von Gudden, malgrat que mai havia examinat Ludwig, va declarar la seva bogeria, principalment a causa d'històries disseminades per enemics de Ludwig. Alguns historiadors creuen que Ludwig estava sa, i que va ser víctima d'una intriga. L'emperadriu Elisabet va dir:
El cop d'estat es feia en secret, i l'esdeveniment resultava tan inusual com la resta de la vida de Ludwig. Una excèntrica i lleial baronessa arribava a la porta del castell per agitar el seu paraigua amenaçadorament contra els homes que acabaven d'empresonar Ludwig. El rei mateix demanava, es va dir, tota classe de càstigs contra els ministres traïdors. Una força enorme de camperols omplia la rodalia de Hohenschwangau per protegir el rei. Estaven disposats a escortar Ludwig fins a la frontera i salvar-lo. Però Ludwig ho rebutjà.
Ludwig intentava fer pública la proclamació següent :
Això era imprès per un diari a Bamberg l'11 de juny de 1886, però les còpies foren confiscades pel govern per evitar-ne la distribució. La majoria dels telegrames de Ludwig als diaris i als seus amics van ser interceptats. Ludwig rebia un missatge de Bismarck aconsellant-li anar-se'n a Múnic per mostrar-se a la gent, però Ludwig es negà a deixar Neuschwanstein. El dia 12 de juny, a les 4 del matí, una segona comissió arribà al castell per arrestar el rei transportar-lo al castell de Berg, al sud de Múnic.
El misteri envolta la mort de Ludwig al llac Starnberg. El 13 de juny, a dos quarts de set de la tarda, Ludwig va demanar fer un passeig amb el professor Gudden. Gudden va demanar als guardes que no els seguissin. Els dos homes mai no retornaren del seu passeig. El rei Ludwig i el professor Gudden van ser trobats a dos quarts de 12 d'aquella nit ofegats dins del llac Starnberg. Una petita capella hi va ser construïda més tard, on se celebra una cerimònia de record cada any el 13 de juny.
Oficialment, Ludwig es va suïcidar ofegant-se, però abunden les teories alternatives. És sabut que Ludwig era un bon nedador; l'aigua no li cobria la cintura on es trobà el seu cos, i l'informe de l'autòpsia oficial indica que no hi havia aigua als seus pulmons. Cap prova sòlida de joc brut mai no ha sortit a la llum, però molts sostenen que Ludwig i Gudden foren assassinats pels seus enemics polítics mentre intentaven escapar-se de Berg. Una altra teoria suggereix que Ludwig morí per causes naturals (com un atac de cor o atac de feridura) durant un intent d'escapada.
El cos de Ludwig va ser enterrat a la cripta del Michaelskirche a Múnic.
Ludwig és recordat com un dels governants més inusuals d'Alemanya. Era bastant popular entre la seva gent, probablement per tres raons:
Irònicament, malgrat haver estat a punt d'arruïnar la família reial de Baviera amb la construcció dels palaus, ara s'han convertit en atraccions turístiques rendibles per a l'estat.
Ludwig va ser un patró essencial per al compositor Richard Wagner, eixugant-li tot el deute que tenia i finançant-li la construcció de l'edifici dedicat al Festival de Bayreuth. A la seva mort, Ludwig tenia grans plànols i dissenys per a uns altres castells que mai no es construïren, així com altres espais i habitacions per als seus edificis completats. Molts d'aquests dissenys es poden veure avui en el museu del rei Ludwig II a Herrenchiemsee. Els dissenys eren cada vegada més extravagants i nombrosos, a mesura que els artistes s'adonaven que no hi havia necessitat de preocupar-se pel pressupost o per si era pràctic.
La pel·lícula de 1972 Ludwig, dirigida per Luchino Visconti està basada en la seva vida. El videojoc Gabriel Knight: The Beast Within té unes quantes localitzacions relacionades amb Lluís II i inclou una discussió extensa de la seva vida, encara que té nombrosos elements ficticis. Hi ha també un manga de tres volums publicat per Kadokawa Shoten anomenat Ludwig II (ルートヴィヒⅡ世, Ruutovihi II sei) per l'artista Higuri You (氷栗優), un conte altament novel·lat de la vida amorosa de Ludwig.
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís II de Baviera |
This article uses material from the Wikipedia Català article Lluís II de Baviera, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.