Llista De Guardonats Amb El Premi Nobel De La Pau

Resulta destacable afegir que és un dels cinc Premis Nobel especificats al testament d'Alfred Nobel (1895; la seva mort va ocórrer a l'any següent), i lliurats per aportacions excel·lents fetes en els camps de la química, física, literatura, pau i fisiologia o medicina. Tal com assenyala el testament, el premi és administrat pel Comitè Nobel Noruec i lliurat per un comitè de cinc persones que són escollides pel Parlament Noruec. El primer Premi Nobel de la pau es va lliurar el 1901 a Frédéric Passy i Jean Henri Dunant. Cada beneficiari rep una medalla, un diploma i un premi monetari el valor del qual varia amb el pas del temps. Aquell any, Passy i Dunant van compartir un guardó de 150.782 corones sueques, el qual equivaldria a 7.731.004 corones sueques el desembre de 2008. En comparació, el mateix any Martti Ahtisaari, de Finlàndia, va rebre el premi junt amb una condecoració de 10.000.000 corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros). El Premi de la Pau és presentat cada any a Oslo, en presència del rei, específicament el 10 de desembre, data en la qual es commemora l'aniversari de la mort del Nobel. Aquest és l'únic Premi Nobel que no és lliurat a Estocolm.

Així mateix, el Premi Nobel de la Pau és considerat el més controvertit dels Premis Nobel; moltes de les seves seleccions han estat fortament criticades. Mahatma Gandhi mai va guanyar el premi, malgrat haver estat nomenat fins i tot en cinc ocasions diferents. Després del seu assassinat el 1948, el comitè va considerar guardonar-lo de manera pòstuma, tanmateix al final va determinar retenir el guardó d'aquell any amb l'explicació que «no hi havia cap candidat viu que fos adequat». El 1961, Dag Hammarskjöld, que va morir després de la seva nominació i diversos mesos abans de l'anunci, es va convertir en l'únic receptor en haver estat reconegut postmortem; arran aquest fet, es van modificar els estatuts per evitar qualsevol premi pòstum futur. El 1973, Lê Ðức Thọ va declinar el Premi Nobel de la Pau, a causa que «ell no estava en una posició per acceptar el guardó, citant la situació al Vietnam com la seva raó primordial.» D'altra banda, Linus Pauling, 1962, és a la data l'única persona en haver estat guardonada amb dos Premis Nobel individuals; prèviament, havia rebut el Premi Nobel de Química el 1954. Al seu torn, el Comitè Internacional de la Creu Roja ha obtingut el premi en tres ocasions (1917, 1944 i 1963), mentre que l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ha guanyat la distinció en dos (1954 i 1981). Un total de vint dones han estat reconegudes amb l'esmentada condecoració, més que en qualsevol altre Premi Nobel. Fins al 2011, el guardó de la Pau ha estat lliurat a 101 persones i a 20 organitzacions. D'altra banda, hi ha hagut un total de 19 anys en els quals el Premi no ha estat lliurat, superant la quantitat de vegades que qualsevol altre premi de la mateixa organització.

En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat.

Any	Guardonats		Estat	Motivació
1901		Frédéric Passy	França	Economista i polític. Fundador de la Unió Interparlamentària i organitzador del primer Congrés Mundial per la Pau.
		Jean Henri Dunant	Suïssa	Per ser el seu rol en la creació del Comitè Internacional de la Creu Roja
1902		Élie Ducommun	Suïssa	Secretari honorari, Oficina Internacional per la Pau
		Charles Albert Gobat	Suïssa	Secretari general, Unió Interparlamentària; secretari honorari, Oficina Internacional de la Pau
1903		William Randal Cremer	Regne Unit	Membre, Parlament Britànic; secretari, Lliga Internacional d'Arbitratge
1904		Institut De Dret Internacional	Bèlgica	Pels seus esforços com un cos no oficial amb tal de formular els principis generals de la ciència de la llei internacional
1905		Bertha Von Suttner	Àustria-hongria	President honorari de l'Oficina Internacional per la Pau; autora de Lay Down Your Arms
1906		Theodore Roosevelt	Estats Units	Per la seva reeixida tasca de mediació per finalitzar la guerra russojaponesa i el seu interès en l'arbitratge, havent-li proporcionat al Tribunal d'Arbitratge de la Haia el seu primer cas
1907		Ernesto Teodoro Moneta	Itàlia	El president de la Lliga Llombarda per la Pau, era el treballador per la pau més prominent a Itàlia
		Louis Renault	França	El professor de la Llei Internacional, era el delegat permanent de França en el Tribunal de la Haia
1908		Klas Pontus Arnoldson	Suècia	Fundador de la Societat Sueca per la Pau i l'Arbitratge
		Fredrik Bajer	Dinamarca	Pel seu treball en la Unió Interparlamentària a l'ésser el primer president de l'Oficina Internacional per la Pau
1909		Auguste Beernaert	Bèlgica	Ex-primer ministre; membre, Parlament Federal de Bèlgica; membre de la Cort Permanent d'Arbitratge
		Paul d'Estournelles	França	Membre, Parlament francès (Sénateur); fundador i president del grup parlamentari francès d'arbitratge voluntari; fundador, comitè de defensa dels interessos nacionals i de conciliació internacional
1910		Oficina Internacional per la Pau	Suïssa	Fundada el 1891
1911		Tobias Michael Carel Asser	Països Baixos	Iniciador de la Conferència de la Haia de Dret Internacional Privat, ministre del gabinet; advocat
		Alfred Hermann Fried	Àustria	Periodista; fundador de Die Friedenswarte
1912		Elihu Root	Estats Units	Ex-secretari d'Estat; creador de diversos tractats d'arbitratge
1913		Henri La Fontaine	Bèlgica	Membre, Parlament de Bèlgica (Sénateur); president, Oficina Internacional per la pau
1914	No es va lliurar
1915
1916
1917		Comitè Internacional de la Creu Roja	Suïssa
1918	No es va lliurar
1919		Woodrow Wilson	Estats Units	President dels Estats Units d'Amèrica; fundador de la Societat de Nacions
1920		Léon Victor Auguste Bourgeois	França	Ex-secretari d'Estat; President, Parlament francès (Sénat); President, consell de la Societat de Nacions
1921		Hjalmar Branting	Suècia	Primer Ministre de Suècia; delegat suec, consell de la Societat de Nacions
		Christian Lous Lange	Noruega	Secretari general de la Unió Interparlamentària
1922		Fridtjof Nansen	Noruega	Científic; explorador; delegat noruec, Societat de Nacions; creador del Passaport Nansen
1923	No es va lliurar
1924
1925		Austen Chamberlain	Regne Unit	Secretari de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno
		Charles Gates Dawes	Estats Units	Vicepresident dels Estats Units d'Amèrica; president de la Comissió Aliada de Reparació (creador del Pla Dawes)
1926		Aristide Briand	França	Ministre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno i el Pacte Briand-kellogg
		Gustav Stresemann	Alemanya	Ex-Gran Canceller (Reichs-kanzler); Ministre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarn
1927		Ferdinand Buisson	França	Exprofessor, La Sorbona, París; fundador i president, Lliga pels Drets Humans
		Ludwig Quidde	Alemanya	Professor, Universitat Lliure de Berlín; membre, Parlament alemany; participant de diverses conferències de pau
1928	No es va lliurar
1929		Frank Billings Kellogg	Estats Units	Ex-secretari d'Estat; cocreador del Pacte Briand-Kellogg'
1930		Lars Olof Nathan Söderblom	Suècia	Arquebisbe; líder en el moviment ecumènic
1931		Jane Addams	Estats Units	Sociòloga; president internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat
		Nicholas Murray Butler	Estats Units	President, Universitat de Colúmbia; promotor del Pacte Briand-Kellogg
1932	No es va lliurar
1933		Sir Ralph Norman Angell	Regne Unit	Escriptor; membre, comitè executiu de la Societat de Nacions i del Consell Nacional de Pau
1934		Arthur Henderson	Regne Unit	Ex-secretari de Relacions Exteriors; president, Conferència de Desarmament el 1932
1935		Carl Von Ossietzky	Alemanya	Periodista (die Weltbühne); pacifista
1936		Carlos Saavedra Lames	Argentina	Secretari d'Estat; president, Societat de Nacions; mitjancer en el conflicte entre el Paraguai i Bolívia
1937		Vescomte Cecil De Chelwood (lord Edgar Algernon Robert Gascoyne Cecil)	Regne Unit	Escriptor, Ex-Lord del Segell Privat; fundador i president, Campanya Internacional per la Pau
1938		Oficina Internacional Nansen pels Refugiats	Suïssa	Una organització internacional de beneficència, instituïda per Fridtjof Nansen el 1921
1939	No es va lliurar
1940
1941
1942
1943
1944		Comitè Internacional de la Creu Roja	Suïssa
1945		Cordell Hull	Estats Units	Ex-secretari d'Estat; destacat participant en l'origen de l'Organització de les Nacions Unides
1946		Emily Greene Balch	Estats Units	Exprofessora d'Història i Sociologia; president honorari internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat
		John Raleigh Mott	Estats Units	President, Consell Missioner Internacional; president, Associació Cristiana de Joves
1947		Els Quàquers (representats perFriends Service Council i American Friends Service Committee)
1948	No es va lliurar
1949		John Boyd Orr	Regne Unit	Metge; polític alimentari; organitzador notable i director de l'Organització per l'alimentació i l'agricultura (FAO); president, Consell Nacional per la Pau i la Unió Mundial d'Organitzacions de Pau
1950		Ralph Bunche	Estats Units	Professor, Universitat Harvard, Cambridge, Dt.; director, divisió de fideïcomissos, U.N.; mitjancer actiu a Palestina, 1948
1951		Léon Jouhaux	França	President del Comitè Internacional del Consell Europeu, vicepresident de la Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures, vicepresident de la Federació Sindical Mundial, membre del consell de l'Oit, delegat de les Nacions Unides
1952		Albert Schweitzer	França	Cirurgià missioner; fundador de Lambaréné (República del Gabon)
1953		George Catlett Marshall	Estats Units	President general de la Creu Roja nord-americana; ex-Secretari d'Estat i de Defensa; delegat NU; creador del Pla Marshall
1954		Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)	Suïssa	Una organització internacional de beneficència fundada per U.N. el 1951
1955	No es va lliurar
1956
1957		Lester Bowles Pearson	Canadà	Ex-secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors del Canadà; expresident del 7mo període de sessions de l'Assemblea General de les Nacions Unides; pel seu paper en els esforços per concloure el Conflicte de suez i resoldre la qüestió d'Orient Mitjà per mitjà de les Nacions Unides
1958		Georges Piri	Bèlgica	Pare dels Dominics; líder de l'organització de beneficència per als refugiats "L'Europe du Coeur au Service du Monde"
1959		Philip J. Noel-baker	Regne Unit	Membre del Parlament; treballador vehement de tota la vida per a la pau i cooperació internacional
1960		Albert Lutuli	Sud-àfrica	President del Congrés Nacional Africà, va estar a l'avantguarda en la lluita contra l'apartheid a Sud-àfrica
1961		Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld	Suècia	Secretari general d'U.N., guardonat per enfortir l'organització
1962		Linus Carl Pauling	Estats Units	Per la seva campanya contra la prova d'armes nuclears
1963		Comitè Internacional de la Creu Roja	Suïssa
		Lliga De Societats De La Creu Roja	Suïssa
1964		Martin Luther King	Estats Units	Líder de la Conferència Sud de Lideratge Cristià
1965		Fons de Nacions Unides per a la infància	Nacions Unides
1966	No es va lliurar
1967
1968		René Cassin	França	President del Tribunal Europeu de Drets Humans
1969		Organització Internacional del Treball	Nacions Unides
1970		Norman E. Borlaug	Estats Units	Centre Internacional de Millorament de Blat i Moro; per les seves contribucions a la "revolució verda" que va estar impactant a la producció d'aliments, particularment en Àsia i en Llatinoamèrica
1971		Willy Brandt	RFA	Canceller de la República Federal d'Alemanya; per la seva Ostpolitik d'Alemanya Occidental
1972	No es va lliurar
1973		Henry A. Kissinger	Estats Units	«Per l'Acord de París de 1973 destinat a aconseguir una cessació al foc en la guerra del Vietnam i la retirada de les forces nord-americanes».
		Lê Ðức Thọ (el va rebutjar)	Vietnam
1974		Seán Macbride	Irlanda	President de l'Oficina Internacional per la Pau; president de la Comissió de Namíbia. Pel seu fort interès en els drets humans: dirigint la Convenció Europea de Drets Humans a través del Consell d'Europa, ajudant a trobar i després encapçalar Amnistia Internacional així com servint com a secretari general de la Comissió Internacional de Juristes
		Eisaku Sato	Japó	Primer Ministre del Japó, pel seu rebuig de l'opció nuclear per al Japó i els seus esforços per aconseguir una major reconciliació a nivell regional
1975		Andrei Sàkharov	Unió Soviètica	Per la seva lluita a favor dels drets humans, negació d'armes i cooperació entre totes les nacions
1976		Betty Williams	Regne Unit	Fundadora del Moviment de Pau d'Irlanda del Nord (després rebatejat a Comunitat de Gent de Pau)
		Mairead Corrigan	Regne Unit
1977		Amnistia Internacional	Regne Unit	Per protegir els drets humans dels presos de consciència
1978		Mohamed Anwar Al-sadat	Egipte	Pels Acords de Camp David, els quals van donar lloc a una pau negociada entre Egipte i Israel
		Menachem Begin	Israel
1979		Mare Teresa	Índia	Líder de les Missioneres de la Caritat».
1980		Adolfo Pérez Esquivel	Argentina	Líder dels drets humans; va fundar organitzacions de drets humans no-violentes per lluitar contra la junta militar que governava el seu país (Argentina).
1981		Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)	Nacions Unides	Una organització internacional de beneficència fundada per l'U.N. el 1951
1982		Alva Myrdal	Suècia	Pel seu magnífic treball en les negociacions de desarmament de les Nacions Unides, on ambdós han assumit rols crucials i reconeixement guanyat internacional
		Alfonso García Robles	Mèxic
1983		Lech Wałęsa	Polònia	Fundador de la Solidaritat; activista pels drets humans
1984		Desmond Mpilo Tutu	Sud-àfrica	Bisbe de Johannesburg; exsecretari general, Consell Sud-Africà d'Esglésies
1985		Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra NUCLEAR	Estats Units	Per la seva informació fidedigna i per crear consciència de les conseqüències catastròfiques de la guerra atòmica. El comitè considera que aquesta, al seu torn, contribueix a un augment de la pressió per part de l'oposició pública a la proliferació d'armes atòmiques portant a una redefinició de prioritats, prestant així una major atenció a la salut i a d'altres aspectes humanitaris
1986		Elie Wiesel	Estats Units	President de la "Comissió Presidencial sobre l'Holocaust"
1987		Óscar Àries Sánchez	Costa Rica	Pel seu treball per la pau a Amèrica Central, esforços que van conduir a l'acord firmat a Guatemala el 7 d'agost d'aquest any
1988		Forces de Pau de les Nacions Unides	Nacions Unides	Pels seus esforços que han derivat en importants contribucions cap a la realització d'un dels principis fonamentals de les Nacions Unides
1989		14è Dalai Lama (Tenzin Gyatso)	Tibet	Per a la seva lluita a favor de l'alliberament del Tibet i conseqüentment haver-se oposat a l'ús de la violència. En canvi, ha advocat per solucions pacífiques basades en la tolerància i el respecte mutu a fi de preservar el patrimoni històric i cultural del seu poble
1990		Mikhaïl Gorbatxov	Unió Soviètica	Cap d'Estat de la Unió Soviètica, pel seu lideratge en el procés de pau que avui en dia caracteritza a parts importants de la comunitat internacional
1991		Aung San Suu Kyi	Birmània	Per la seva lluita no-violenta per la democràcia i els drets humans
1992		Rigoberta Menchú Tum	Guatemala	Pel seu treball a favor de la justícia social i de la reconciliació etno-cultural basat en el respecte dels drets de les persones indígenes
1993		Nelson Mandela	Sud-àfrica	Pel seu treball per al final pacífic del règim d'apartheid, i per establir les bases per a una nova Sud-àfrica democràtica
		Frederik Willem De Klerk	Sud-àfrica
1994		Yasser Arafat	Palestina	Per honrar un acte polític que va requerir gran valentia d'ambdós costats, i que ha obert oportunitats per a un nou desenvolupament cap a la fraternitat a l'Orient Mitjà
		Isaac Rabin	Israel
		Ximon Peres	Israel
1995		Joseph Rotblat	Regne Unit	Pels seus esforços per disminuir el paper exercit per les armes nuclears en la política internacional i, a llarg termini, per eliminar les esmentades armes
		Conferència Pugwash	Canadà
1996		Carlos Felipe Ximenes Belo	Timor Oriental	Pel seu treball cap a una solució justa i pacífica per al conflicte a Timor Oriental
		José Ramos-Horta	Timor Oriental
1997		Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones	Estats Units	Per les seves contribucions per a la prohibició i neteja de les mines antipersones
		Jody Williams	Estats Units
1998		John Hume	Regne Unit	Pels seus esforços per trobar una solució pacífica al conflicte a Irlanda del Nord
		David Trimble	Regne Unit
1999		Metges Sense Fronteres	Suïssa	En reconeixement de la tasca humanitària pionera de l'organització a diversos continents
2000		Kim Dae Jung	Corea del Sud	Pel seu treball a favor de la democràcia i els drets humans a Corea del Sud i a Àsia Oriental en general, i particularment per la pau i reconciliació amb Corea del Nord
2001		Organització de les Nacions Unides		Pel seu treball per a un món més ben organitzat i més pacífic
		Kofi Annan	Ghana
2002		Jimmy Carter	Estats Units	Per les seves dècades d'esforç incansable per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, i promoure la democràcia i els drets humans, així com per promoure el desenvolupament econòmic i social
2003		Shirin Ebadi	Iran	Pels seus esforços per la democràcia i els drets humans. S'ha centrat especialment en la lluita pels drets de les dones i els nens
2004		Wangari Muta Maathai	Kenya	Per la seva contribució per al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau
2005		Organisme Internacional d'Energia Atòmica	Nacions Unides	Pels seus esforços per prevenir l'ús de l'energia nuclear amb finalitats militars i assegurar que l'energia nuclear amb propòsits pacífics sigui usada de la manera més segura possible
		Mohamed Elbaradei	Egipte
2006		Muhammad Yunus	Bangladesh	Per promoure oportunitats econòmiques i socials per als pobres, especialment les dones, a través del seu projecte pioner del microcrèdit
		Banc Grameen	Bangladesh
2007		Al Gore	Estats Units	Pels seus esforços per construir i difondre un major coneixement sobre el canvi climàtic provocat per l'home, i per establir les bases de les mesures que són necessàries per contrarestar aquest canvi
		Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic	Nacions Unides
2008		Martti Ahtisaari	Finlàndia	Pels seus importants esforços, a diversos continents i durant més de tres dècades, per resoldre els conflictes internacionals
2009		Barack Obama	Estats Units	Només molt rares vegades una persona té el mateix abast que Obama ha tingut en capturar l'atenció del món i brindar-li al seu poble l'esperança d'un futur millor
2010		Liu Xiaobo	Xina	Per la seva lluita no-violenta i duradora per defensar els drets humans fonamentals a la Xina
2011		Ellen Johnson-sirleaf	Libèria	Per la seva lluita no-violenta per la seguretat de les dones i els drets de les dones a la plena participació en l'obra de construcció de la pau
		Leymah Gbowee	Libèria
		Tawakkul Karman	Iemen
2012		Unió Europea	Europa	Per la seva contribució a la pau i la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa.
2013		Organització per la Prohibició de les Armes Químiques	Països Baixos	Pels seus esforços en eliminar les armes químiques."
2014		Malala Yousafzai	Pakistan	Per la seva lluita contra la supressió de la infància i la gent jove i pel dret de tots els nens a l'educació (Amb 17 anys, Yousafzai es converteix en la receptora més jove d'un Premi Nobel de la Pau.)
		Kailash Satyarthi	Índia
2015		Quartet de Diàleg Nacional de Tunísia	Tunisia	Per la seva contribució decisiva en la construcció d'una democràcia plural a Tunísia després de la Revolució del Gessamí de 2011
2016		Juan Manuel Santos Calderón	Colòmbia	"Pels seus esforços resolutius a acabar amb la guerra civil del país de més de 50 anys, guerra que ha costat la vida de com a mínim 220.000 colombians i ha desplaçat gairebé sis milions de persones"
2017		Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears	Suïssa	"Per la seva feina en centrar l'atenció en les conseqüències humanitàries catastròfiques de tot ús de les armes nuclears i pels seus esforços innovadors per aconseguir la prohibició per tractat d'aquest tipus d'armes."
2018		Denis Mukwege	República Democràtica del Congo	"Pels seus esforços per acabar amb l'ús de la violència sexual com a arma de guerra i conflictes armats"
		Nadia Murad	Iraq
2019		Abiy Ahmed	Etiòpia	"Pels seus esforços per aconseguir la pau i la cooperació internacional, particularment per la seva iniciativa decisiva destinada a resoldre el conflicte fronterer amb Eritrea"
2020		Programa Mundial d'Aliments	Nacions Unides	"Pels seus esforços per combatre la fam, per la seva contribució a millorar les condicions per a la pau en àrees afectades per conflictes i per actuar com una força impulsora dels esforços per evitar l'ús de la fam com una arma de guerra i de conflicte".
2021		Maria Ressa	Filipines	"pels seus esforços per salvaguardar la llibertat d'expressió, que és una condició prèvia per a la democràcia i la pau duradora"
		Dmitri Muràtov	Rússia
2022		Ales Bialiatski	Belarús	"per promoure el dret a la crítica del poder ia la protecció dels drets fonamentals dels ciutadans i per fer un esforç extraordinari per documentar els crims de guerra, les violacions dels drets humans i l'abús de poder"
		Memorial	Rússia
		Centre per a les Llibertats Civils	Ucraïna
2023		Narges Mohammadi	Iran	"per la seva lluita contra l'opressió de les dones a l'Iran i la seva lluita per a promoure els drets humans i la llibertat per a tothom"

Nació	Nombre de guardonats
Organismes internacionals	22
Estats Units	21
Regne Unit	12
França	9
Suècia	5
Alemanya	4
Sud-àfrica	4
Bèlgica	3
Israel	3
Suïssa	3
Egipte	2
Argentina	2
Austràlia	2
Libèria	2
Noruega	2
Timor Oriental	2
Unió Soviètica	2
Índia	2
Rússia	2
Bangladesh	1
R.P. de la Xina	1
Costa Rica	1
Dinamarca	1
Finlàndia	1
Ghana	1
Guatemala	1
Iran	1
Irlanda	1
Itàlia	1
Japó	1
Iemen	1
Canadà	1
Kenya	1
Mèxic	1
Birmània	1
Països Baixos	1
Palestina	1
Polònia	1
Corea del Sud	1
Tibet	1
Vietnam	1
Pakistan	1
Tunisia	1
República Democràtica del Congo	1
Iraq	1
Belarús	1
Filipines	1
Ucraïna	1
Iran	1

• «All Nobel Peace Prize Laureates». Nobel Foundation. [Consulta: 25 març 2012].
• «Nobel Prize winners by category (peace)». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 març 2012].
• «Nobel Prize winners by category (peace)». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 març 2012].