Llista D'emperadors De La Dinastia Han

Es divideix convencionalment entre els períodes de Han Occidental (202 aEC – 9 EC) i de Han Oriental (25–220 EC) i breument interrompuda per la Dinastia Xin (9–23 EC) de l'anteriorment regent Wang Mang. A continuació es mostra una llista completa d'emperadors de la Dinastia Han, incloent els seus noms personals, a títol pòstum, i noms d'era. Exclosos d'aquesta llista en són els governants de facto tals com regents i emperadrius vídues.

La dinastia Han va ser fundada pel líder rebel i pagès Liu Bang, conegut a títol pòstum com Emperador Gao (r. 202 –195 aEC) o Gaodi. L'emperador amb el regnat més llarg de la dinastia va ser l'Emperador Wu (r. 141–87 aEC), o Wudi, que va regnar durant 54 anys. Després que Wang Mang va ser enderrocat, Liu Xiu va restablir la dinastia Han i és conegut a títol pòstum com l'Emperador Guangwu (r. 25–57 EC), o Guang Wudi. L'últim emperador Han, l'Emperador Xian (r. 189–220 EC), era més o menys un monarca titella del Canceller Cao Cao (155–220 EC), que va dominar la cort i va ser fet Rei de Wei. En el 220 EC, el fill de Cao, Pi, va usurpar el tron com Emperador Wen de Wei (r. 220–226 EC) i va posar fi a la dinastia Han

L'emperador era el cap suprem del govern. Ell nomenava a tots els oficials d'alt rang en els nivells d'administració central, provincial, de comandància, i comtal. També va funcionar com un legislador, el més alt jutge del tribunal, el comandant en cap de les forces armades, i el gran sacerdot dels cultes religiosos patrocinats per l'Estat.

De rei a emperador

 

 

En l'antiga Xina, i els governants de les dinasties Shang (c. 1600 aEC – c. 1050 aEC) i Zhou (c. 1050 aEC – 256 aEC) eren referits com reis (王 wang). Per l'època de la Dinastia Zhou, ell eren referits també com Fills del Cel (天子 Tianzi). Pel 221 aEC, el Rei de Qin, Ying Zheng, va conquerir i unificar tots els Regnes Combatents de l'antiga Xina. Per elevar-se per damunt dels reis de l'antiguitat de Shang i Zhou, ell va acceptar el nou títol d'emperador (皇帝 huangdi) i és conegut per la posteritat com el Primer Emperador de Qin (Qin Shi Huang). El nou títol d'emperador va ser creat mitjançant la combinació dels títols pels Tres Sobirans (Sanhuang) i els Cinc Emperadors (Wudi) de la mitologia xinesa. Aquest títol va ser utilitzat per cadascun dels successius governants de la Xina fins a la caiguda de la Dinastia Qing en el 1911.

Noms a títol pòstum, de temple, d'era

Des de la Dinastia Shang a la Sui (581–618 EC), els governants xinesos (tant reis/ducs com emperadors) eren referits pels seus noms a títol pòstum en els registres i en els textos històrics. Els noms de temple, van ser per primera vegada usat durant el regnat de l'Emperador Jing de Han (r. 157–141 aEC), més tard s'utilitzarien exclusivament en els registres i textos històrics en referir-se als emperadors que havien regnat durant les dinasties Tang (618–907 EC), Song (960–1279 EC), i Yuan (1271–1368 EC). Durant les dinasties Ming (1368–1644 EC) i Qing (1644–1911 EC), un sol nom d'era era usat per cada regnat d'emperador i es va convertir en la forma preferida de referir-se als emperadors Ming i Qing en els textos històrics.

L'ús del nom d'era era formalment adoptat durant el regnat de l'Emperador Wu de Han (r.141–87 aEC), encara que els seus orígens es remunten a més abans. El mètode més antic de registre d'anys—el qual havia existit des dels Shang—establí el primer any del regnat d'un governant com l'any u. Quan un emperador moria, el primer any del període d'un nou regnat començava. Aquest sistema va ser canviat al voltant del segle IV aEC quan el primer any del període d'un nou regnat no començava fins al primer dia de l'Any Nou lunar després de la mort d'un governant. Quan el Duc Huiwen de Qin va assumir el títol de rei en el 324 aEC, ell va canviar el compte d'anys del seu regnat de tornada al primer any.

Ja que els regents i les emperadrius vídues no van ser comptabilitzats oficialment com emperadors de la dinastia Han, estan exclosos de la llista dels emperadors de a continuació.