El llautó és un aliatge de coure i zinc.
Quan té un origen natural és considerat un mineral de la classe dels elements natius, també conegut com a α-llautó.
Llautó | |
---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
Dau decoratiu de llautó, al costat de mostres de coure i zinc. | |
Fórmula química | Cu₃Zn |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
Color | groc |
Exfoliació | no observada |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | mal·leable |
Color de la ratlla | groc daurat |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 8.560 |
Propietats òptiques | isotròpica |
Punt de fusió | 932 |
Magnetisme | paramagnètica |
Més informació | |
Referències |
La seva fórmula química és Cu₃Zn, i cristal·litza en el sistema isomètric. És més dur que el coure, és dúctil i es pot forjar en planxes fines.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el llautó pertany a «01.AB - Metalls i aliatges de metalls, família zinc-coure» juntament amb els següents minerals: cadmi, reni, zinc, titani, danbaïta, zhanghengita, α-llautó, tongxinita i zinccopperita, així com de tres espècies més encara sense nom definitiu.
L'aliatge actual es va començar a utilitzar cap al segle xvi. Antigament s'anomenava llautó qualsevol aliatge de coure, especialment aquell realitzat amb estany. És possible que el llautó dels temps antics estigués fet amb coure i estany, el que coneixem avui per bronze.
La seva mal·leabilitat varia segons la seva composició i la temperatura, i es pot barrejar amb altres substàncies, fins i tot en quantitats mínimes. Alguns tipus de llautó són mal·leables només en fred, altres només en calent, i alguns no ho són a cap temperatura. Tots els tipus d'aquest aliatge es tornen trencadissos quan s'escalfen a una temperatura pròxima al punt de fusió.
Per a obtenir llautó es barreja zinc amb coure en gresols o en un forn de reverber o de cubilot. Els lingots es laminen en fred. Les barres o planxes es poden laminar en barretes o tallar-se en tires susceptibles d'estirar-se per fabricar filferro.
N'hi ha de molts tipus, puix que, segons la utilització a què estigui destinat, el llautó té una composició química diferent. Alguns exemples són els següents:
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llautó |
This article uses material from the Wikipedia Català article Llautó, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.