Soriguera Llagunes: Poble de Soriguera

Aquest article és sobre el poble de Soriguera. Vegeu Llagunes (Pessonada) per a l'indret de la Conca de Dalt.

Havia pertangut ja a l'antic municipi de Soriguera.

Llagunes

Vista del poble amb l'església de Sant Martí al fons
Localització
42° 22′ 12″ N, 1° 11′ 24″ E / 42.370138°N,1.189947°E / 42.370138; 1.189947
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Soriguera
Geografia
Altitud	1.302,2 m
Dades històriques
Festa patronal	Segon cap de setmana d'agost

A ponent de la població, a la dreta del Riu de Llagunes i a l'esquerra del Barranc de Coma-sarrera es troben les ruïnes de la Mola del Sastre, antic molí fariner i bataner convertit en central hidràulica que donà llum a Llagunes entre els anys 20 del segle XX i el 1972.

El poble és a llevant de la confluència del Barranc de Coma-sarrera amb el riu de Llagunes, a l'est del terme municipal i en un contrafort sud-occidental del Serrat de Santa Creu, al sud-oest dels Feners. Un branc de la carretera N-260, al seu pas pel Port del Cantó, és la seva principal via de comunicació.

 

  Llagunes

Soriguera (3 km)  

Vilamur (3 km)  

Embonui (6,5 km)  

Puiforniu (7 km)  

  Rubió (7,5 km)

Sort (12,5 km)  

Segons Joan Coromines, Llagunes és un topònim romànic, format a partir del mot comú català llacuna (estany de petites dimensions), en la forma llaguna, fruit de la fonètica mossàrab.

El poble de Llagunes

Llagunes està situat en un pla en el vessant sud-oest del Serrat de Santa Creu, a l'entorn del qual pren la forma d'una C, mantenint uns camps de conreu al mig. L'església de Sant Martí de Llagunes, parroquial, és al centre de la C, amb una petita plaça (l'antic cementiri) en el seu costat meridional. La resta, forma pràcticament un sol carrer, que ressegueix la forma del poble.

Les cases del poble

Edat antiga

Els primers vestigis d'activitat humana documentat a Llagunes són al poblat medieval de Santa Creu, a un quilòmetre i mig al nord-est del nucli urbà. Estan datades entorn del 1500 aC, en un jaciment arqueològic trobat a la dècada dels 90 del segle xx, a 1.628 metres d'altitud (el més alt de tot Catalunya), que va ser ocupat des de l'edat de Bronze fins a l'alta edat mitjana, quan l'assentament es va desplaçar a l'actual emplaçament de Llagunes.

Edat mitjana

Llagunes ja apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell l'any 819. El 1014 el comte de Pallars, Guillem II, fa donació del poble a la seva germana Ermengarda.

L'any 1014 el lloc de Llagunes va ser donat com a dot pel comte de Pallars Sobirà, Guillem II de Pallars Sobirà, a Ermengarda, germana seva, casada amb el vescomte d'Urgell, Guillem Miró. Va formar part, com la major part de l'actual terme de Soriguera, del Vescomtat de Vilamur.

Edat moderna

El 1553 Lagunes enregistrava 10 focs civils i 1 d'eclesiàstic (uns 55 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico... a Llagunes. Diu Madoz que Llagunas és una localitat amb ajuntament situada al peu d'altes muntanyes i a la vora del rierol del Cantó. La combaten tots els vents, i el seu clima és fred i propens a inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 8 cases, una font de bona aigua i l'església parroquial de Sant Martí, que comprèn l'annex de Rubió. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses. S'hi collia blat, sègol, patates, mongetes i fenc. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum. Hi havia caça de perdius, conills i llebres, i s'hi pescaven truites. Comptava amb 3 veïns (caps de casa) i 91 ànimes (habitants).