Karl Briul·lov
Karl Pàvlovitx Briul·lov o Brullov (en rus, Карл Па́влович Брюлло́в) (12 de desembre de 1799, Sant Petersburg – 11 de juny de 1852, Roma), anomenat Carlo Brulleau fins al 1822, va ser un pintor rus, considerat com la figura clau en la transició del neoclassicisme rus al romanticisme.
 Karl Briul·lov (autoretrat), 1848. (1848)  | |
| Nom original | (ru) Карл Павлович Брюллов |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Karl Pàvlovitx Briul·lov Карл Павлович Брюллов 12 desembre 1799 Sant Petersburg (Rússia) |
| Mort | 11 juny 1852 (52 anys) Manziana (Itàlia) |
| Sepultura | cementiri protestant de Roma |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Rússia |
| Formació professional | Acadèmia Imperial de les Arts |
| Formació | Acadèmia Imperial de les Arts (–1821) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupació | pintor, arquitecte, artista gràfic |
| Membre de | |
| Art | Pintura, Arquitectura |
| Gènere | Retrat i pintura d'història |
| Moviment | Neoclassicisme Romanticisme |
| Alumnes | Pimen Nikitich Orlov, Dmitry I. Bezperchy, Bogdan Willewalde i Aleksandr Agin |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Bryullov (en)  |
| Cònjuge | Emilie Timm (en) |
| Pare | Paul Bruleau (en) |
Premis | |
 | |
Biografia
Va néixer a Sant Petersburg, al si d'una família d'origen francès. Malgrat que havia estudiat a l'Acadèmia Imperial de les Arts (1809-21), Briul·lov mai no va acollir completament l'estil clàssic ensenyat pels seus mentors, i promogut pel seu germà, Aleksandr Briul·lov. Després de reconèixer-se a si mateix com una figura prometedora i de finalitzar la seva educació, va deixar Rússia i va anar cap a Roma, on va treballar fins a 1835 com a retratista i pintor costumista. No obstant això, només assoleix la fama quan comença a pintar quadres històrics.
El seu treball més conegut, L'últim dia de Pompeia (1830-1833), és una vasta composició comparada per Puixkin i Gógol amb els millors treballs de Rubens i Van Dyck. Això creà sensació a Itàlia i va establir en Briul·lov com un dels millors pintors europeus del seu temps. Després de completar el seu treball, va tornar triomfalment a la capital russa, on va fer molts amics entre l'aristocràcia i l'elit intel·lectual, i a més va obtenir un lloc d'elevat rang a l'Acadèmia Imperial de les Arts.
Mentre ensenyava a l'acadèmia (1836-48), va desenvolupar un estil de retrat que combinava proporcionalment la simplicitat neoclàssica amb una tendència romàntica, i la seva afició pel realisme era satisfeta amb un intrigant nivell de penetració psicològica. Mentre Briul·lov treballava a la cúpula de la Catedral de Sant Isaac, la seva salut es va deteriorar de forma abrupta. Seguint el consell del seu metge, es va traslladar a Madeira el 1849, i va romandre els últims tres anys de la seva vida a Itàlia. Va morir a Roma i va ser enterrat al Cimitero acattolico.
Obres
.jpg)
Enllaços externs
| A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Briul·lov |
This article uses material from the Wikipedia Català article Karl Briul·lov, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.