Jordi Cabré i Trias (Barcelona, Barcelonès, 25 de juny de 1974) és advocat, periodista, escriptor, novel·lista i polític català.
Jordi Cabré (2018) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 juny 1974 (49 anys) Barcelona |
Activitat | |
Camp de treball | Dret, periodisme i política |
Lloc de treball | Catalunya |
Ocupació | periodista, polític, assessor, advocat, escriptor, jurista |
Ocupador | Departament de Cultura |
Gènere | Novel·la i assaig |
Participà en | |
13 juliol 2016 | Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 |
Família | |
Parents | Xavier Trias i Vidal de Llobatera (oncle) |
Premis
| |
Lloc web | jordicabre.net |
Llicenciat en dret, per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Govern i Gestió Pública per la UPF, Esade i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), té un Postgrau en Direcció de l'Empresa per l'Institut d'Educació Contínua de la UPF. S'ha dedicat al periodisme d'opinió, la poesia i la narració. Tot i que havia publicat la seva primera novel·la, Postal de Krypton, l'any 2000, la fama li va arribar entre els anys 2002 i 2004. En aquest parell d'anys, va publicar dues novel·les ben acollides pel públic i per la crítica, va guanyar un premi literari (El lector de l'Odissea) i va quedar finalista del Premi Sant Jordi de novel·la. Aquestes dues novel·les clau en la bibliografia de l'autor són La pregària del diable (2003), que narra una història de bruixeria al Montseny, i Rubik a les palpentes (2004), una novel·la sobre la identitat. Amb El virus de la tristesa va conquerir el Premi Llorenç Villalonga l'any 2005. L'any 2010, amb Després de Laura, tornà a ser finalista del Premi Sant Jordi de novel·la. L'any 2018 aconsegueix guanyar el Premi Sant Jordi amb Digues un desig, que va esdevenir segon en el rànquing de vendes de ficció de la diada de Sant Jordi 2019.
Cabré ha estat director del departament de producció a Manterola División Arte, empresa dedicada a la producció museogràfica i expositiva. També ha dirigit l'empresa Loon Comunicació, i ha estat cap de Comunicació de la Federació Catalana de Vela. També ha estat director d'informatius de la xarxa de televisions locals Comunicàlia i del diari electrònic El Singular Digital des de l'octubre del 2006 al març del 2008. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com El Punt Avui -tal com ho feu anteriorment, abans de la seva fusió, amb El Punt- i també amb El Món, TV3, RAC 1, el diari Ara o Vespre A la 2.
L'any 2013 va publicar l'assaig Ara que no ens escolta ningú (Pòrtic) i posteriorment el 2015 Canvi Cultural a Catalunya-retrat d'una generació (Pòrtic). L'any 2018 va guanyar finalment el Premi Sant Jordi de novel·la, amb Digues un desig. L'any 2021 publica Sense Fi (Univers). Entre els anys 2011 i 2013 fou Director General de Promoció i Cooperació Cultural a la Generalitat de Catalunya.
Cabré és nebot del que fou alcalde electe de CiU a Barcelona, Xavier Trias.
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Cabré i Trias |
This article uses material from the Wikipedia Català article Jordi Cabré i Trias, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.