El potassi (K) té 24 isòtops coneguts.
Tres isòtops naturals: 39K (93,3%), el 40K (0.012%) i el 41K (6,7%). La massa atòmica estàndard és T 39.0983(1) u. El 40K es desintegra en 40Ar estable (11,2% de desintegració) per captura electrònica o emissió de positrons (donant el núclid emissor de positrons amb el període de semidesintegració més llarg). Alternativament i la major part del temps (88,8%) es desintegra en 40Ca estable per emissió beta; el 40K té un període de semidesintegració de 1.250×10⁹ anys.
La desintegració del 40K a 40Ar permet un mètode de datació de roques força utilitzat. La datació per potassi-argó convencional depèn de l'assumpció que les roques no contenen argó en la seva formació i que tot el subsegüent argó radiogènic(ex, 40Ar) s'ha retingut quantitativament. Els minerals es daten mesurant la concentració de potassi i la quantitat d'40Ar radiogènic que ha acumulat. Els minerals millors per a la datació són la biotita, la moscovita, l'hornblenda plutònica altament metamòrfica, i el feldespat volcànic; totes les mostres de roca dels fluxos volcànics i les intrusives poc profundes també es poden datar si no s'alteren.
Els isòtops de potassi també s'han utilitzat àmpliament com a marcador radioactiu en estudis de meteorització. També s'usa en estudis de cicles biogeoquímics, ja que el potassi és un macronutrient necessari per a la vida.
En persones i animals saludables el 40K representa la font de radioactivitat més gran, més gran inclús que el ¹⁴C.En un cos humà de 70 kg massa, es desintegren aproximadament uns 4,400 nuclis d 40K per segon.
Símbol del núclid | Z(p) | N(n) | massa isotòpica (u) | Període de semidesintegració | Espín nuclear | Composició isotòpica representativa (fracció molar) | Rang de variació natural (fracció molar) |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Energia d'excitació | |||||||
³²K | 19 | 13 | 32.02192(54)# | 1+# | |||
32mK | 950(100)# keV | ? | 4+# | ||||
33K | 19 | 14 | 33.00726(21)# | <25 ns | (3/2+)# | ||
34K | 19 | 15 | 33.99841(32)# | <40 ns | 1+# | ||
35K | 19 | 16 | 34.988010(21) | 178(8) ms | 3/2+ | ||
36K | 19 | 17 | 35.981292(8) | 342(2) ms | 2+ | ||
37K | 19 | 18 | 36.97337589(10) | 1.226(7) s | 3/2+ | ||
38K | 19 | 19 | 37.9690812(5) | 7.636(18) min | 3+ | ||
38m1K | 130.50(28) keV | 924.2(3) ms | 0+ | ||||
38m2K | 3458.0(2) keV | 21.98(11) µs | (7+),(5+) | ||||
39K | 19 | 20 | 38.96370668(20) | ESTABLE | 3/2+ | 0.932581(44) | |
40K | 19 | 21 | 39.96399848(21) | 1.248(3)E+9 a | 4- | 0.000117(1) | |
40mK | 1643.639(11) keV | 336(12) ns | 0+ | ||||
41K | 19 | 22 | 40.96182576(21) | ESTABLE | 3/2+ | 0.067302(44) | |
42K | 19 | 23 | 41.96240281(24) | 12.360(12) h | 2- | ||
43K | 19 | 24 | 42.960716(10) | 22.3(1) h | 3/2+ | ||
44K | 19 | 25 | 43.96156(4) | 22.13(19) min | 2- | ||
45K | 19 | 26 | 44.960699(11) | 17.3(6) min | 3/2+ | ||
46K | 19 | 27 | 45.961977(17) | 105(10) s | 2(-) | ||
47K | 19 | 28 | 46.961678(9) | 17.50(24) s | 1/2+ | ||
48K | 19 | 29 | 47.965514(26) | 6.8(2) s | (2-) | ||
49K | 19 | 30 | 48.96745(8) | 1.26(5) s | (3/2+) | ||
50K | 19 | 31 | 49.97278(30) | 472(4) ms | (0-,1,2-) | ||
51K | 19 | 32 | 50.97638(54)# | 365(5) ms | 3/2+# | ||
52K | 19 | 33 | 51.98261(75)# | 105(5) ms | (2-)# | ||
53K | 19 | 34 | 52.98712(75)# | 30(5) ms | (3/2+)# | ||
54K | 19 | 35 | 53.99420(97)# | 10(5) ms | 2-# | ||
55K | 19 | 36 | 54.99971(107)# | 3# ms | 3/2+# |
Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids | ||
Isòtop més lleuger | Isòtop actual | Isòtop més pesant |
Isòtops de l'argó | Isòtops del potassi | Isòtops del calci |
This article uses material from the Wikipedia Català article Isòtops del potassi, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.