Ilià Prigogin

Ilià Romànovitx Prigogin (en rus: Илья́ Рома́нович Приго́жин), també conegut com a Ilya Prigogine segons la transcripció francesa (Moscou, Rússia, 25 de gener de 1917 -Brussel·les, Bèlgica, 28 de maig de 2003), fou un químic i professor universitari belga, d'origen soviètic, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1977.

Infotaula de personaIlià Romànovitx Prigogin
Ilià Prigogin
(1977) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Илья́ Рома́нович Приго́жин
(fr) Ilya Romanovich Prigogine Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 gener 1917 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 2003 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Soviètic
Bèlgica Belga
FormacióUniversitat Lliure de Brussel·les
Director de tesiThéophile de Donder Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEstructures dissipatives
Activitat
Camp de treballQuímica i física Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica, Física
OrganitzacióUniversitat Lliure de Brussel·les
Institut Internacional Solvay
Universitat de Texas
Membre de
AlumnesPierre M. V. Résibois (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralAdi Bulsara
Radu Balescu
Localització dels arxius
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 6c0dadee-9571-42c9-bce5-b17493474f60 Discogs: 90227 Goodreads character: 991126 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Va néixer el 25 de gener de 1917 a la ciutat de Moscou. Va fugir amb la seva família l'any 1921 després de la constitució de l'URSS fins a l'Europa Occidental, els quals s'establiren a Bèlgica a partir del 1929. Va estudiar química a la Universitat Lliure de Brussel·les, d'on fou professor de fisicoquímica i física teòrica a partir de 1947. Posteriorment fou nomenat catedràtic de química a la Universitat de Chicago i catedràtic d'enginyeria química la Universitat de Texas, on l'any 1967 va fundar l'Institut de Mecànica Estadística i Termodinàmica.

El 1959 fou nomenat director de l'Institut Internacional Solvay de Brussel·les, i el 1989 fou nomenat vescomte pel rei Balduí. Va morir el 28 de maig de 2003 a la seva residència de Brussel·les.

Recerca científica

Especialista en termodinàmica, va realitzar investigacions teòriques sobre l'expansió de la termodinàmica clàssica en l'estudi dels processos irreversibles amb la teoria de les estructures dissipatives.

L'any 1977 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus estudis sobre la termodinàmica de reaccions irreversibles, en especial per la teoria de les estructures dissipatives.

Referències

Enllaços externs

A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilià Prigogin

Tags:

Ilià Prigogin BiografiaIlià Prigogin Recerca científicaIlià Prigogin ReferènciesIlià Prigogin Enllaços externsIlià Prigogin19171977200325 de gener28 de maigBrussel·lesBèlgicaFrancèsMoscouPremi Nobel de QuímicaQuímicRusRússia

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Barqueta de Sant PereParlament de CatalunyaJéssica Albiach SatorresJordi Aragonès i MartínezRússiaSetge de Xàtiva (1707)Borrell IIMineralNatza Farré i MaduellDeu manamentsParísPortadaJoan Salvat-PapasseitAtenaEl somni d'una nit d'estiuReusInquisicióGuepardEleccions al Parlament de Catalunya de 2015Nikola TeslaImpressió, sol naixentEbreBerlínPassat perifràstic de l'indicatiu (català)Freddie MercuryFalcillot negreMancomunitat de CatalunyaSteffi GrafSistema solarIntel·ligència artificialCant dels mauletsSistema nerviósTorre EiffelGuerra Civil espanyolaNeus Rossell i MasRebel MoonPesta NegraNova YorkFacebookSalvador Espriu i CastellóJude BellinghamFrancisco de Goya y LucientesTimbaler del BrucRicard Ustrell i GarridoFerrocarrils de la Generalitat de CatalunyaChatGPTMoscouCayetana Guillén CuervoJordi Pujol i SoleyLa nit esteladaGinesta25 d'abrilFaigEugeni Jofra i BafalluyDaniel InnerarityCaiguda de l'Imperi Romà d'OccidentEfecte d'hivernacleHarry PotterPenínsula IbèricaProtistsPalmaKidd KeoTransformador Napoleó BonaparteBojan Krkić i PérezGuerra del VietnamTarragonaCabirolFederico Jiménez LosantosJocs OlímpicsPayPalJocs FloralsCristianismeSalamandra comunaLeonardo da VinciShōgun (sèrie de televisió del 2024)Carolina del Sud🡆 More