En la mitologia grega, Hiperíon (en grec antic: Ὑπερίων, Hyperíōn 'el que viu a sobre', 'el que va per sobre'; en llatí: Hyperion) és un tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).
Tipus | tità |
---|---|
Context | |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega |
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Cònjuge | Tia, Aethra (en) , Basileia i Eurifessa |
Mare | Gea |
Pare | Urà |
Fills | Hèlios, Eos, Selene i Aurora |
Germans | Rea, Jàpet, Cronos, Temis, Tia, Ocèan i Tetis |
Altres | |
Part de | Uranids (en) |
A la Ilíada d'Homer, el déu sol s'anomenava Helios Hyperion (Sol en el més alt), però en l'Odissea, la Teogonia d'Hesíode i l'himne homèric a Demèter el sol rep el nom d'Hyperonides (‘fill d'Hiperíon’), Hesíode imaginava Hiperíon com un ésser separat d'Hèlios en altres obres. Alguns tradueixen «Hiperíon» com el que apareix abans que el Sol. En la literatura grega posterior Hiperíon sempre es distingeix d'Hèlios.
Hiperíon era considerat sovint el déu de l'observació, i la seva germana Tea la deessa de la vista.
Segons Hesíode, es va casar amb Tea (germana seva, anomenada també Eurifaesa en l'Himne homèric a Hèlios) amb qui va tenir tres fills: Hèlios (el Sol), Selene (la Lluna) i Eos (l'Aurora):
« | Tea concebé de l'amor d'Hiperíon i donà a llum el gran Hèlios i les brillants Selene i Eos, que porten la llum a tots els mortals d'aquesta terra i als immortals déus que governen a l'ample cel. | » |
— Hesíode, Teogonia 371-374 |
Els seus fills eren notables per bellesa i virtut, el que atragué sobre Hiperíon les enveges dels altres Titans. Aquests, conspirant entre ells, van decidir matar Hiperíon i ofegar els seus fills.
Hiperíon exerceix un paper virtualment nul en els cultes grecs i molt petit en la mitologia, amb l'excepció d'aparèixer a la llista dels dotze Titans. Autors grecs posteriors "intel·lectualitzaren" els seus mites:
« | D'Hiperíon se'ns diu que va ésser el primer a entendre, degut a la seva diligent atenció i observació, el moviment del sol, la lluna i els restants estels, així com de les estacions, que són provocades per aquests cossos, i de donar a conèixer aquests fets als altres; per aquesta raó se l'anomenà pare d'aquests cossos, car havia engendrat, per dir-ho així, l'especulació sobre ells i la seva naturalesa. | » |
— Diodor de Sicília v.67.1 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
This article uses material from the Wikipedia Català article Hiperíon (tità), which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.