Regne Subregne Branca Infraregne Superfílum / Superembrancament / Superdivisió Fílum / Embrancament / Divisió Subfílum / Subembrancament / Subdivisió Infrafílum Microfílum Nanofílum Superclasse Classe Subclasse Infraclasse Parvclasse Superlegió Legió Sublegió Infralegió Supercohort Cohort Subcohort Infracohort Magnordre Superordre Grandordre Mirordre Ordre Subordre Infraordre Parvordre Superfamília Grup Família Subfamília Infrafamília Supertribu Tribu Subtribu Infratribu Gènere Secció Subsecció Sèrie Espècie Subespècie Varietat Soca Forma Specialis
Grups taxonòmics |
---|
Domini |
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat. En general, una espècie està formada per tots els organismes individuals d'una població natural amb:
Abans de poder determinar que diferents individus pertanyen a la mateixa espècie, doncs, cal estudiar-los per tal d'unificar-ne els trets. Tot i que hi ha diverses definicions d'"espècie", avui dia la separació entre espècies està força ben definida, malgrat que la línia que separa les espècies de les subespècies pot ser més difícil de determinar de manera concloent. Les espècies s'agrupen en gèneres, famílies, ordres…, segons el parentiu filogenètic.
En la classificació científica, cada espècie rep un nom binomial; primer se n'indica el gènere i després l'espècie, tot i que, per a identificar l'espècie, generalment s'esmenten els dos termes (normalment en llengua llatina), escrits en cursiva o subratllats. Per exemple, els humans pertanyen al gènere Homo i a l'espècie Homo sapiens. Aquesta nomenclatura va ser estandarditzada per Carl von Linné al segle xviii i, per tant, de vegades se'n fa referència com a nomenclatura linneana. Més formalment, el nom específic va acompanyat del nom del descobridor de l'espècie i de l'any de la identificació.
La determinació dels límits d'una espècie és purament subjectiva i, per tant, exposada a les modalitats de la interpretació personal. Alguns conceptes usuals són antiquíssims, molt anteriors a l'establiment científic d'aquesta categoria sistemàtica. Per contra, existeixen altres límits força vagues, en els quals els sistemàtics estan en complet desacord. Si les espècies fossin immutables, se'n podria definir fàcilment cadascuna dient que és el conjunt d'individus de caràcters qualitativament idèntics. Una entitat així determinada no és realment una espècie, sinó el que normalment s'anomena una línia pura o un clon.
El terme espècie al·ludeix a tres conceptes diferents encara que relacionats. El rang espècie, que és el nivell més bàsic de la taxonomia de Linné; els tàxons espècie, que són un grup d'organisme descrits assignats a la categoria espècie; i les espècies biològiques, que són ens capaços d'evolucionar.
En l'antiguitat, les espècies eren definides com a individus similars que es diferenciaven dels individus pertanyents a altres espècies per discontinuïtats morfològiques, és a dir, les espècies tenien essències immutables, pertanyents, segons la filosofia aristotelicoplatònica, al món de les idees. Aquesta concepció era necessàriament fixista, l'essència és permanent. Durant l'edat mitjana, es va consolidar la interpretació creacionista, en la qual cada espècie era una unitat de creació, caracteritzada per la seva essència. Es tractava d'un realisme idealista.
El nominalisme va tenir les seves arrels en el segle xiv amb Guillem d'Occam. Aquesta doctrina assenyalava que no existia cap entitat entre el terme i els individus a què aquest es referia, és a dir, només existien els individus. Segons aquesta doctrina, les espècies són fruit de la nostra raó i el concepte d'espècie s'utilitza només amb la finalitat d'agrupar-les per la seva semblança i donar-los un nom. En poques paraules, el nominalisme no reconeix les espècies com a entitats reals. Linné i John Ray, per la seva banda, refermaven la idea del caràcter discret i de la possessió d'atributs objectius de les espècies, que permetien la seva delimitació, és a dir, el realisme de les espècies. A partir de la publicació de L'origen de les espècies per Charles Darwin, el 1859, es va començar a considerar l'espècie com un agregat de poblacions morfològicament variables i amb capacitat d'evolucionar. El concepte aristotelicolinneà va ser gradualment reemplaçat per una concepció evolutiva basada en la selecció natural i en l'aïllament reproductiu.
A mitjans del segle xx, es van plantejar dues postures respecte a les espècies: el realisme evolutiu i el nominal. Els últims van sostenir que en la natura només existeixen els organismes individuals i, segons els taxonòmics evolutius, les espècies són entitats reals de la natura i constitueixen unitats d'evolució. A partir de la dècada de 1980, es va afermar la postura realista pel que fa a les espècies biològiques, conjuntament amb l'enfocament filogenètic de la classificació.
D'acord amb Häuser (1987), els atributs generals del concepte espècie han de ser: universalitat, aplicabilitat pràctica i criteri decisiu. La majoria dels biòlegs que s'ocupen de la sistemàtica de plantes i animals usen el CBE en conjunt amb la descripció morfològica.
Els noms de les espècies són binominals, és a dir, formats per dues paraules, que s'han d'escriure en un tipus de lletra diferent del text general (normalment, en cursiva); de les dues paraules citades, la primera correspon al nom del gènere al qual pertany i s'escriu sempre amb la inicial en majúscula; la segona paraula és l'epítet específic o nom específic, cal escriure'l enterament en minúscula i ha de concordar gramaticalment amb el nom genèric. Així, en Mantis religiosa, Mantis és el nom genèric, religiosa el nom específic i el binomi Mantis religiosa és un binomi que designa aquesta espècie d'insecte.
En el nom científic assignat a les espècies, el nom específic mai no ha d'anar deslligat del genèric, ja que manca d'identitat pròpia i pot coincidir en espècies diferents. Si s'ha citat prèviament el nom complet i no hi ha cap dubte a quin gènere es refereix, el nom del gènere pot abreviar-se a la seva inicial (M. religiosa).
A grans trets, el nombre d'espècies identificades (2008) es pot desglossar d'aquesta manera:
Total: 1.642.189 espècies
Mida relativa dels grans grups d'animals
(Font de dades animals: Brusca, R. C. & Brusca, G. J. 1990. Invertebrates. Sinauer Associates, Sunderland.)
Reeder T. et al. 2002. Amer. Mus. Novit.
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espècie |
This article uses material from the Wikipedia Català article Espècie, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.