Electró-Volt: Unitat d'energia

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

És una unitat d'energia, la qual equivalència exacta en joules és:

Infotaula d'unitatElectró-volt
Tipusunitat d'energia, unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen i accepten, unitat derivada en UCUM, unitat de massa i constant física Modifica el valor a Wikidata
Unitat deenergia Modifica el valor a Wikidata
Epònimelectró Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI0 J Modifica el valor a Wikidata

L'energia que adquireix un electró dins d'un camp elèctric és energia cinètica , deguda a la velocitat que adquireix quan s'accelera l'electró de massa . Aquesta energia es pot calcular a partir del treball que fa el camp elèctric sobre l'electró . En el cas d'un electró , el valor de la càrrega elèctrica elemental, i si la diferència de potencial és 1 volt, , resulta que l'energia cinètica és:

L'electró-volt no és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats (SI), però està acceptada per ser utilitzada amb unitats del SI. Com que l'electró-volt és una quantitat ínfima, sovint se n'utilitzen els múltiples del SI, que són:

  • El quiloelectró-volt: 1 keV = 10³ eV
  • El megaelectró-volt: 1 MeV = 10⁶ eV
  • El gigaelectró-volt: 1 GeV = 10⁹ eV
  • El teraelectró-volt: 1 TeV = 1012 eV
Físics que empraren per primera vegada l'eV

Història

L'electró-volt és una unitat d'energia introduïda en física l'octubre del 1912 amb el nom en anglès d'equivalent volt, en un article sobre l'efecte fotoelèctric, pel físic anglès Owen Willans Richardson (1879-1959), Premi Nobel de Física del 1928, i l'estatunidenc Karl Taylor Compton (1887-1954) de la Universitat de Princeton, germà del Premi Nobel de Física del 1927 Arthur Holly Compton (1892-1962).

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica a partir de l'infraroig proper fins als raigs còsmics més energètics sovint es classifiquen en intervals d'energia mesurats en electró-volts. La relació entre l'energia en joules del fotó i la freqüència de la radiació és la fórmula d'Einstein Electró-Volt: Història, Radiació electromagnètica, Energies de fenòmens atòmics i moleculars , on Electró-Volt: Història, Radiació electromagnètica, Energies de fenòmens atòmics i moleculars  és la constant de Planck i Electró-Volt: Història, Radiació electromagnètica, Energies de fenòmens atòmics i moleculars  la freqüència en hertz.

Intervals de radiació electromagnètica de mitjana i alta energia
Nom de la radiació Energies (eV) Energies (J) Freqüències (Hz)
Part de les microones i infraroig llunyà 0,1 – 1 (1,6 – 16) × 10–20 (3 – 30) × 1013
Infraroig proper, visible i ultraviolat proper 1 – 10 (1,6 – 16) × 10–19 (3 – 30) × 1014
Ultraviolat de buit 10 – 100 (1,6 – 16) × 10–18 (3 – 30) × 1015
Raigs X blans 100 – 1 000 (1,6 – 16) × 10–17 (3 – 30) × 1016
Raigs X blans (1 – 10) × 10³ (1,6 – 16) × 10–16 (3 – 30) × 1017
Raigs X durs i raigs γ blans (1 – 10) × 104 (1,6 – 16) × 10–15 (3 – 30) × 1018
Raigs γ blans i durs (1 – 10) × 10⁵ (1,6 – 16) × 10–14 (3 – 30) × 1019
Raigs γ durs i raigs γ còsmics (1 – 10) × 106 (1,6 – 16) × 10–13 (3 – 30) × 1020
Raigs γ produïts per raigs còsmics (1 – 10) × 107 (1,6 – 16) × 10–12 (3 – 30) × 1021

Energies de fenòmens atòmics i moleculars

Electró-Volt: Història, Radiació electromagnètica, Energies de fenòmens atòmics i moleculars 
Primeres energies d'ionització dels elements en funció del nombre atòmic.

Diferents energies de fenòmens atòmics s'expressen en electró-volts. És el cas de l'energia d'ionització, l'energia que cal aportar a un àtom o una molècula per extreure-li un electró. És una propietat característica de cada element químic i presenta una variació regular en la taula periòdica. Els valors oscil·len entre 3,89 eV pel cesi fins a 24,59 eV de l'heli. També el treball d'extracció dels metalls o funció de treball, l'energia necessària per extreure electrons d'un sòlid, s'expressen en electró-volts. S'empra en l'efecte fotoelèctric i l'efecte termoiònic.

Funcions de treball d'alguns elements químics
Elements Al Ag Be Cd Ca Cs Co Cu Ni Nb Au Pt Zn
Funció de treball (eV) 4,08 4,26-4,73 5,0 4,07 2,9 1,95 5,0 4,7 5,01 4,3 5,1 6,36 4,3

Masses en eV

Electró-Volt: Història, Radiació electromagnètica, Energies de fenòmens atòmics i moleculars 
Partícules elementals segons el model estàndard. Les energies s'expressen en eV.

A causa de la relació massa i energia Electró-Volt: Història, Radiació electromagnètica, Energies de fenòmens atòmics i moleculars  o Electró-Volt: Història, Radiació electromagnètica, Energies de fenòmens atòmics i moleculars  establerta pel físic alemany Albert Einstein el 1905, en física de partícules usa l'eV/c² com a unitat de massa, amb l'avantatge que la conversió entre massa i energia és trivial. Per exemple, un electró i un positró, cadascun amb una massa de 0,511 MeV/c², poden aniquilar-se generant una energia de 2 · 0,511 MeV = 1,022 MeV. L'equivalència és:

Electró-Volt: Història, Radiació electromagnètica, Energies de fenòmens atòmics i moleculars 
    1 eV/c² = 1,783 × 10–36 kg
    1 keV/c² = 1,783 × 10–33 kg
    1 MeV/c² = 1,783 × 10–30 kg
    1 GeV/c² = 1,783 × 10–27 kg

Mesura de la temperatura

En algunes àrees, com per exemple la física dels plasmes, pot ser convenient utilitzar l'electró-volt com la unitat de la temperatura. Per a saber la temperatura d'una partícula en kèlvins, a partir de la seva energia en electró-volts, es fa servir la constant de Boltzmann kB.

    Electró-Volt: Història, Radiació electromagnètica, Energies de fenòmens atòmics i moleculars 

Per exemple, una temperatura típica del plasma a una fusió per confinament magnètic és de 15 keV, és a dir 174 MK (megakelvins). La temperatura ambient (~ 20 °C) correspondria a 1/40e electró-volt (0,025 eV).

Referències

Bibliografia

  • Diccionari de la llengua catalana, dirigit per Jesús Giralt i Radigales, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2002.

Tags:

Electró-Volt HistòriaElectró-Volt Radiació electromagnèticaElectró-Volt Energies de fenòmens atòmics i molecularsElectró-Volt Masses en eVElectró-Volt Mesura de la temperaturaElectró-Volt ReferènciesElectró-Volt BibliografiaElectró-VoltCamp elèctricDiferència de potencialElectróEnergiaJouleVolt

🔥 Trending searches on Wiki Català:

PalamósKoichi SugiharaPartit Nacionalista BascReina Roja (sèrie de televisió)David Verdaguer i RuizMiquel Martí i PolFormiguesMartí l'HumàRevolució dels ClavellsGuerra del Yom KippurAki KaurismäkiEstany de BanyolesPere Aragonès i GarciaBaix CampZoe SaldañaJordi Graupera i Garcia-MilàFal·loteca islandesaCasper RuudGuillem RomaCouto MixtoJesús PobreFèlix el gatNit de Sant JoanDistrictes i barris de BarcelonaColònia CastellsJosé Luis Martínez-Almeida NavasqüésCarles Puigdemont i CasamajóAudax RenovablesPoor thingsCarlo AncelottiBacterisRubíEleccions al Parlament Basc de 2009Kílian Jornet i BurgadaAixò no és SuèciaSteve JobsHistòria de BarcelonaJeltzaleSílvia Munt i QuevedoPere el GranAlemanyaEdward NortonMar i cel (musical)Campionat francès de futbolMichelangelo BuonarrotiNapoleó BonapartePit-roigGoogle ChromeJohn CandyFelip V d'EspanyaFeudalismeMadridFrida KahloGovern BascGraus dels Mossos d'EsquadraPaís ValenciàOs bruAitana Bonmatí i ConcaJoan Sala i FerrerXavier Novell i GomàStéphane BlancafortDaniel KahnemanCatalàGeneviève BujoldKuala LumpurGuerra dels SegadorsLliga de Futbol ProfessionalRobert Baden-PowellSílvia Orriols SerraBarrocStefan ZweigPuput comunaBatalla de l'EbreMètrica catalanaMar MediterràniaPollancreFiga Flawas🡆 More