Districte De Laçın: Districte d'Azerbaidjan

Des de la guerra de l'Alt Karabakh aquest districte fou administrat per la república d'Artsakh formant part de la província de Kashatagh, i fou recuperat per Azerbaidjan en la Guerra de l'Alt Karabakh de 2020.

Districte de Laçın

Laçın rayonu (az)
Localització
39° 38′ 00″ N, 46° 33′ 00″ E / 39.6333°N,46.55°E / 39.6333; 46.55
Estat	Azerbaidjan
Capital	Laçın
Població humana
Població	78.600 (2020) (42,83 hab./km²)
Llengua utilitzada	kurd del nord
Geografia
Superfície	1.835 km²
Altitud	1.164 m
Creació	8 agost 1930
Organització política
• Cap de govern	Aqil Nəzərli (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	4100
ISO 3166-2	AZ-LAC
Lloc web	lachin-ih.gov.az

 

Es troba al sud-oest de l'Azerbaidjan, a la regió del Caucas Menor, i és predominantment muntanyós. Té una superfície de 1835 km². Laçın s'estén al vessant sud-oest de la carena de Karabakh a l'est, al vessant sud-est de la carena de Mikhtokan al nord i a l'altiplà de Karabakh al sud-oest. El punt més alt és la muntanya de Qızılboga (3594 m). En el districte flueix el riu Hakari i els seus afluents. Comparteix fronteres amb el districte de Kəlbəcər al nord, els districtes de Khojali, Xuxa i Khojavand a l'est, el districte de Qubadli al sud i Armènia a l'oest.

Clima

La major part de la zona predomina el clima càlid, amb un hivern sec i fred. La temperatura mitjana és de -10–0 °C al gener, a 10–22 °C al juliol. La precipitació anual és de 600 a 900 mm.

Geologia

S'estenen els sediments juràssico-antropogènics. El districte disposa de recursos minerals com el mercuri, polimetals, materials de construcció i fonts d'aigua mineral de tipus Narzan. Els tipus de sòl més estesos són prat muntanyós i suau, bosc de muntanya marró i carbonat muntanyós-negre.

Vegetació

La vegetació consta d'arbustos i boscos rars, els boscos de muntanya caducifolis (roure, Carpí i faig), prats subalpins i alpins.

Originalment es coneixia com a Abdalyar o Abdallyar (en honor de la tribu turca d'Abdal). i aquest territori estava dins de la província de Siunia. Al segle xvii en aquesta província existia el regne armeni de Kaixatagi.

Va obtenir l'estatus de ciutat el 1923 i es va reanomenar com a Laçın (un nom turc que significa falcó) el 1926. Entre 1923 i 1929, Laçın es va establir com a uiezd de Kurdistan, un districte autònom soviètic. El 1930 va ser creat el districte de Laçın amb el centre administratiu a la ciutat de Laçın.

El 18 de maig de 1992 fou ocupat per les forces armades armènies. Segons les autoritats azerbaidjaneses, les forces armades armènies van saquejar centenars d'objectes culturals i més de 63 mil persones es van veure obligats a deixar les seves cases.

El 1992 en el territori dels districtes de Cəbrayıl, Zangilan, Qubadli i part de Laçın es va crear la província de Kashatagh de la república d'Artsakh amb el centre administratiu a Berjor (nom armeni de Laçın). Una part del districte de Laçın forma part de la província de Shushi de la república d'Artsakh.

En el 2006 tenia una població de 68.900 habitants.

Es troba a la regió econòmica de Kəlbəcər-Laçın. Els sectors principals són l'agricultura i la ramaderia. El 2015 es va iniciar la construcció d'un nou embassament a la confluència dels rius Aghavno i Hakari.

El districte té una ciutat, un municipi (Gayghi) i 125 pobles.

Des del 1992 el districte azerbaidjanès està controlat per la república d'Artsakh, i està dividit entre les seves províncies de Kashatagh i Shushi.

El principal enllaç terrestre entre Armènia i la República d'Artsakh, és el corredor de Laçın.

El districte de Laçın compta amb 149 escoles secundàries, 2 preescoles i 5 institucions educatives extraescolars, una escola professional, un centre de creativitat infantil, 85 clubs, 119 biblioteques, 5 escoles de música i 142 instal·lacions sanitàries.

A més en el territori del districte estan registrats els següents monuments arquitectònics: un temple-cova (segle v), mausoleus (segles XIV-XIX), un castell (segle xvii), una mesquita (1718), un palau (1716) i un pont (segle XVIII).