Dinastia Seljúcida

No s'ha de confondre amb Dinastia selèucida.

Els seljúcides fundaren l'Imperi Seljúcida i el Soldanat de Rum, que en el seu punt àlgid s'estenien des d'Anatòlia fins a l'Iran, i foren atacats pels croats durant la Primera Croada. L'últim governant seljúcida conegut fou Massud II, que fou vassall dels mongols a finals del segle xiii i principis del xiv.

Dinastia seljúcida

Epònim	Seljuq
Dades
Tipus	dinastia estat desaparegut
Història
Creació	segle X
Data de dissolució o abolició	1308

Els seljúcides es van originar a la branca Kinik dels turcs oghuz, que al segle viii vivien a la perifèria del món musulmà, al nord de la mar Càspia i del mar d'Aral, a l'estat Oghuz Yabgu, a l'estepa kazakh del Turquestan. Durant el segle x, a causa de diversos esdeveniments, els oghuz havien entrat en contacte estret amb les ciutats musulmanes.

Quan Seljuk, el líder del clan Seljuk, va caure davant Yabghu, el cap suprem dels Oghuz, va separar el seu clan del gruix dels turcs ghuz i va establir el campament a la riba oest del baix Sirdarià. Cap al 985, Seljuk es va convertir a l'islam. Al segle xi, els seljúcides van emigrar des de les seves pàtries ancestrals a la Pèrsia continental, a la província de Khurasan, on es van trobar amb l'imperi Gaznàvida. Els seljúcides van derrotar els gaznavides a la batalla de les planes de Nasa el 1035. Tughril, Chaghri i Yabghu van rebre insígnies de governador, concessions de terres i se'ls va donar el títol de dekhan. A la batalla de Dandanaqan van derrotar un exèrcit gaznàvida, i després de l'èxit del setge a Isfahan per part de Tughril el 1050/51, van establir un imperi anomenat després el Gran Imperi Seljúcida. Els seljúcides es van barrejar amb la població local i van adoptar la cultura persa i la llengua persa en les dècades següents.

Després d'arribar a Pèrsia, els seljúcides van adoptar la cultura persa i van utilitzar la llengua persa com a llengua oficial del govern, i va tenir un paper important en el desenvolupament de la tradició turco-persa que presenta "la cultura persa patrocinada pels governants turcs". Avui en dia se’ls recorda com a grans mecenes de la cultura, l'art, la literatura i la llengua perses.

 

 

 

Governants de la dinastia seljúcida

Els «grans seljúcides» eren caps de família; en teoria, la seva autoritat s'estenia sobre totes les altres línies seljúcides, tot i que a la pràctica sovint no era així. El costum turc demanava que el membre sènior de la família fos el «Gran Seljuq», tot i que normalment la posició estava associada al governant de Pèrsia occidental.

El fill de Muhàmmad, Mahmud II, el van succeir a l'oest de Pèrsia, però Àhmad Sanjar, que era el governador de Khurasan en aquell moment, era el membre sènior de la família, es va convertir en el gran soldà seljúcida.

Sultans seljúcides de Hamadan

 

Els governants de Pèrsia occidental, que mantenien un control molt fluix sobre els abbàssides de Bagdad. Diversos emirs turcs van guanyar un fort nivell d'influència a la regió, com els eldidúzides.

• Mahmud II 1118–1131
• 1131–1134 disputat entre:
  • Dawud
  • Massud (a Jibal i Azerbaidjan iranià) 1131
  • Toghrul II 1132–1134
• Massud 1133–1152
• Màlik-Xah III 1152–1153
• Muhàmmad II
• Sulayman-Xah 1160–1161
• Arslan-Xah 1161–1174
• Toghrul III 1174–1194

El 1194, Tugrul III va ser assassinat en una batalla amb el Khwarezm Shah, que va annexionar Hamadan.

Governants seljúcides de Kerman

 

Kerman era una província al sud de Pèrsia. Entre el 1053 i el 1154, el territori també incloïa Oman.

• Qawurd 1041-1073
• Kerman Shah 1073-1074
• Sultan Shah 1074-1075
• Hussayn Omar 1075-1084
• Turan Shah I 1084-1096
• Iranshah ibn Turanshah 1096-1101
• Arslan Shah I 1101–1142
• Mehmed I 1142-1156
• Tuğrul Shah 1156–1169
• Bahram-Shah 1169–1174
• Arslan Shah II 1174–1176
• Turan Shah II 1176–1183
• Muhammad Shah 1183-1187

Muhàmmad va abandonar Kerman, que va caure en mans del cap oghuz Màlik Dinar. Kerman va ser finalment annexionat per l'Imperi Khwarezmid el 1196.

Governants seljúcides a Síria

• Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix I 1085-1086
• Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah I del Gran Seljuk 1086-1087
• Qàssim-ad-Dawla Abu-Saïd Aq Sunqur al-Hajib 1087-1094
• Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix I (segona vegada) 1094-1095
• Fakhr-al-Mulk Radwan 1095–1113
• Tad-ad-Dawla Alp Arslan al-Àkhras 1113–1114
• Sultan-Xah 1114-1123

Als ortúqides

Sultans / emirs de Damasc :

• Aziz ibn Abaaq al-Khwarazmi 1076–1079
• Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix I 1079-1095
• Abu-Nasr Xams-al-Muluk Duqaq 1095-1104
• Tútuix II 1104
• Muhyi-d-Din Baktaix (Ertaş) 1104

Damasc pres pel burida Tughtikín

Sultans seljúcides de Rum (Anatòlia)

 

Aquesta branca seljúcida, que ja havia estat privada de qualsevol poder significatiu, va acabar efectivament a principis del segle xiv.

• Kutalmix 1060-1077
• Sulayman I 1077-1086
• Dawud Kilij Arslan I 1092-1107
• Màlik-Xah 1107–1116
• Rukn-ad-Din Massud I 1116–1156
• Izz-ad-Din Kilij Arslan II 1156–1192
• Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw I 1192–1196
• Sulayman II 1196-1204
• Kilij Arslan III 1204-1205
• Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw I (segona vegada) 1205–1211
• Izz-ad-Din Kaykaus I 1211–1220
• Alà-ad-Din Kayqubad I 1220–1237
• Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw II 1237–1246
• Izz-ad-Din Kaykaus II 1246–1260
• Rukn-ad-Din Kilij Arslan IV 1248–1265
• Alà-ad-Din Kayqubad II 1249–1257
• Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw III 1265–1282
• Ghiyath-ad-Din Massud II 1282-1284
• Alà-ad-Din Kayqubad III 1284
• Ghiyath-ad-Din Massud II (segona vegada) 1284–1293
• Alà-ad-Din Kayqubad III (segona vegada) 1293–1294
• Ghiyath-ad-Din Massud II (tercera vegada) 1294-1301
• Alà-ad-Din Kayqubad III (tercera vegada) 1301-1303
• Ghiyath-ad-Din Massud II (quarta vegada) 1303-1307