Beethoven Crist En El Mont De Les Oliveres

85, és un oratori de Ludwig van Beethoven que retrata l'agitació emocional de Jesús en el jardí de Getsemaní previ a la seva crucifixió. La va començar durant la tardor de 1802, poc després de la conclusió del seu Testament de Heiligenstadt, com apareix indicat en el quadern Wielhorsky. El libretto, en alemany, és pel poeta Franz Xaver Huber, editor del Wiener Zeitung, amb qui Beethoven va treballar de costat. Fou escrit en un període molt curt; en una carta a Breitkopf & Härtel escrita poc després de la conclusió de l'oratori, Beethoven va parlar d'haver-lo compost en "unes quantes setmanes", tot i que ell més tard comentà que la peça requeria no més de 14 dies de composició. Fou estrenada el 5 d'abril de 1803 al Theater an der Wien, a Viena; el 1811, fou revisada per Beethoven i publicada per Breitkopf & Härtel. Els 10 anys que van passar entre la composició de l'obra i la seva publicació és la causa que tingui un número d'opus força alt.

Crist en el Mont de les Oliveres

Títol original	Christus am Ölberge
Forma musical	oratori
Compositor	Ludwig van Beethoven
Llibretista	Franz Xaver Huber (en)
Llengua	alemany
Data de publicació	1811
Parts	1 acte
Estrena
Estrena	5 abril 1803
Escenari	Theater an der Wien

La crítica sobre l'estrena de l'obra va tenir comentaris diversos. Mentre el crític del Zeitung für dau Elegante Welt va dir que l'oratori contenia "uns quants passatges admirables", el que apareixia en el Freymüthige Blätter era més negatiu, considerant-la una obra "amb una estructura massa artificial i mancada d'expressivitat, especialment en la música vocal". Tanmateix, malgrat la crítica contemporània negativa, "...Després de l'estrena el 1803 l'obra fou interpretada quatre vegades el 1804, i repetida cada any, sempre amb molt de públic, fins que va ser prohibida el 1825 pel Hofmusikgraf." Des de llavors, ha anat a la deriva, sent poc interpretada. La part més popular és el número "Welten singen..." un finale per a cor, que s'ha comparat amb l'"Al·leluia" de Handel, i que sovint s'escolta en esglésies i en cors universitaris.