Cova Del Tendo

S'hi va trobar el 1964 una pintura mural amb una curiosa associació entre un brau d'estil paleolític superior i una figura humana de tipus llevantí. Fou la primera pintura rupestre paleolítica trobada al sector oriental peninsular. Espoliada poc després, es tornà a estudiar als anys 1980 i es va fer un projecte de prospecció de la cavitat, el 1990, dirigit per Anna Alonso i Alexandre Grimal, que van aportar dades interessants i substancials, si bé no es va arribar a esbrinar la sort d'aquella extraordinària mostra de les creences dels grups paleolítics.

Cova del Tendo

Tipus	Jaciment arqueològic i cova
Localitzat a l'entitat geogràfica	serra del Montsià
Localització
Entitat territorial administrativa	la Ràpita (Montsià)
40° 38′ 06″ N, 0° 33′ 54″ E / 40.635°N,0.565°E / 40.635; 0.565

La mola té unes vessants molt pronunciades amb bancs de roca calcària i petits camps de conreu abancalats de garrofers i oliveres amb vegetació autòctona semi-estepària. A l'oest i al sud de la mola hi ha el barranc de Mata Rodona, al nord els Quatre Mollons i a l'est la plana litoral amb La Ràpita.

La cova és un petit forat que s'enfonsa quasi verticalment en el terra, és a dir un avenc que s'eixampla cap avall. L'any 1964 es descobrí una pintura rupestre que fou estudiada per Eduard Ripoll i que actualment està destruïda. La figura essencial era un toro en posició vertical i el cap aixecat de tipus paleolític, i una possible silueta humana de tipus llevantí. Segons Beltran, això és acceptable amb reserves. Segons les fotografies i els calcs publicats, el bòvid rampant representat media uns 33 cm d'altura, estava orientat a la dreta i a la dreta de les seves extremitats posteriors hi havia una polèmica representació d'un arquer. Tot això en color negre.

Mola el·líptica amb una altitud màxima de 352 metres que es desprèn del massís del Montsià i secundàriament de les muntanyes anomenades els Quatre Mollons.