Claudio Arrau (castellà: Claudio Arrau León) (Chillán, 6 de febrer de 1903 - Mürzzuschlag, 9 de juny de 1991) va ser un pianista xilè, alumne del mestre Martin Krause.
És considerat un dels principals intèrprets del segle xx.
(1974) | |
Nom original | (es) Claudio Arrau León |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 6 febrer 1903 Chillán (Xile) |
Mort | 9 juny 1991 (88 anys) Mürzzuschlag (Àustria) |
Sepultura | Cementerio de Chillán (en) |
Dades personals | |
Religió | Catòlic |
Formació | Universitat de les Arts de Berlín Conservatori Stern |
Activitat | |
Ocupació | pianista |
Membre de | |
Gènere | Música clàssica |
Professors | Martin Krause |
Alumnes | Erland von Koch i Edith Fischer |
Instrument | Piano |
Segell discogràfic | Philips |
Família | |
Cònjuge | Erika Burkewitch (en) (1929–1933) Ruth Schneider (en) (1937–1989) |
Pares | Carlos Arrau Ojeda (en) i Lucrecia León y Bravo de Villalba (en) |
Premis | |
Lloc web | arrauhouse.org |
|
Arrau rep les primeres lliçons de piano de la seva mare i debuta als cinc anys. Gràcies a una beca concedida excepcionalment pel parlament xilè, pot viatjar a Europa per estudiar i perfeccionar. Des de 1912 es troba a Berlín on assisteix al conservatori Stern sota la direcció de Martin Krause (deixeble de Franz Liszt). Durant els seus anys de formació va tenir l'oportunitat d'escoltar nombrosos pianistes que vivien a Berlín en aquells anys: Busoni, Schnabel, Fischer, Josef Lhévinne, que van influir en la seva vena artística, i el contemporani Vladimir Horowitz, a qui Arrau va escoltar en un concert i de qui va quedar profundament impressionat.
El 1927 va guanyar el concurs internacional de Ginebra i va començar la seva carrera concertística. Fins al 1940 va acumular un repertori excepcionalment ampli que inclou tota l'obra per a teclat de Bach (interpretada entre 1935 i 1936 en una sèrie de 12 concerts al Meistersaal de Berlín) i grans parts de les obres de Ludwig van Beethoven, Schubert, Mozart, Chopin., Schumann, Brahms, Liszt, però sense excloure ni Busoni, Balakirev, Txaikovski, Debussy, Ravel, Albéniz, Granados i Stravinski. Aleshores, el seu repertori també incloïa una seixantena de concerts per a piano i orquestra.
Arrau, amb quaranta anys, va decidir centrar la seva atenció com a intèrpret de Beethoven, Schumann, Chopin, Liszt, Brahms. En aquesta llista destaquen les absències de Mozart, Schubert, Bach (Arrau creia que la seva música per a teclat es representava millor amb els instruments per als quals estava composta: clavicèmbal i orgue). Actiu fins al final de la seva vida a la segona meitat dels setanta va tornar inesperadament a Debussy i més tard a Mozart (enregistrament íntegre de les sonates) i a Schubert ("el problema suprem de la interpretació", com deia ell). En el moment de la seva mort estava treballant en una gravació integral de l'obra del teclat de Bach, cinquanta-cinc anys després de la històrica integral de Berlín.
Pianista amb total control tècnic de l'instrument, va tendir a ocultar el seu gran virtuosisme adoptant sovint tempos considerablement més lents del normal, per destacar la claredat del so i el contingut musical. Estudiant meticulós de la partitura, sempre va tenir un profund respecte per com va ser escrit pel compositor, i les seves interpretacions, analítiques, ho reflecteixen d'una manera exemplar. Això és especialment evident a les sonates de Beethoven. De gran va oferir una lectura purament dolça, apol·línia i tendrament límpida de les sonates de Mozart. Exemples del seu control virtuós infal·lible, però mesurat segueixen sent els seus enregistraments dels concerts de Brahms i de Liszt, en particular la Sonata en si menor, els 12 estudis transcendentals i algunes fantasies sobre passatges d'òpera.
Entre els nombrosos alumnes d'Arau, els pianistes Karlrobert Kreiten, Garrick Ohlsson, Roberto Szidon, Stephen Drury i Roberto Eyzaguirre.
This article uses material from the Wikipedia Català article Claudio Arrau, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.