Citoesquelet: Orgànul cel·lular proteic

Constitueix una xarxa dinàmica amb funcions principalment estructurals i coordinadores que determina:

• Els canvis de forma cel·lular.
• L'organització dinàmica del citosol.
• La distribució dels orgànuls cel·lulars (generalment radial).
• El moviment dels orgànuls.
• La migració pròpia de la cèl·lula.
• La mitosi.

El citoesquelet està compost per microtúbuls, filaments d'actina i filaments intermedis.

• Els microtúbuls estan formats per polímers de tubulina. Actuen com a bastida per determinar la forma cel·lular i proporcionen vies per on es mouen les vesícules cel·lulars. Els microtúbuls també formen les fibres del fus per separar els cromosomes durant la mitosi. També formen part dels cilis i flagels, i per tant tenen un paper important en la locomoció cel·lular.

• Els filaments d'actina estan formats per dues cadenes helicoïdals d'actina. En cèl·lules musculars, interaccionen amb la miosina, responsable de la contracció muscular. Els filaments d'actina mantenen la forma cel·lular, formen protuberàncies citoplasmàtiques (com ara pseudopodis o microvil·lis) i participen en unions entre cèl·lules i en la transducció de senyals.

• Els filaments intermedis proporcionen la resistència a la tracció de la cèl·lula i determinen la seva estructura interna. Molts estan formats de vimentines, tot i que en alguns tipus cel·lulars també n'hi ha de queratina. Alguns filaments, fets de laminina, donen suport estructural a l'embolcall del nucli. Els filaments intermedis també són components estructurals dels sarcòmers. També estan íntimament relacionats amb la matriu extracel·lular i les unions cel·lulars.

Així doncs, els microtúbuls i els filaments d'actina estan formats per subunitats proteiques globulars: α i β tubulines i G-actines respectivament (interaccions no covalents). Poden presentar cicles altament controlats de polimerització i despolimerització. En canvi, els filaments intermedis estan formats per subunitats proteiques filamentoses no globulars específiques per als diferents tipus cel·lulars (interaccions no covalents). Tenen cicles altament controlats de polimerització i despolimerització molt més desplaçats cap a la forma polimeritzada. Són summament estables (molt més que els microtúbuls i els filaments d'actina).

Tots ells tenen proteïnes associades que els donen especificitat de funció, que s'uneixen als filaments i/o a altres components cel·lulars (com ara membrana plasmàtica) que influeixen en el seu comportament o funció, per exemple en la velocitat de polimerització o despolimerització.