Campionat Del Món De Motocròs

El campionat es va inaugurar el 1957 com a continuació del Campionat d'Europa que s'havia disputat des del 1952, amb una única categoria de 500cc. El 1962 s'hi va afegir la categoria de 250cc i el 1975 la de 125cc. Aquesta estructura ha anat canviant progressivament d'ençà del 2003, fins a quedar reduïda a dues classes principals (MXGP i MX2), masculines, i una de complementària (WMX), femenina. Tots els Grans Premis del mundial programen dues mànegues de MXGP i dues de MX2, i només alguns en programen dues més de WMX.

Campionat del Món de motocròs

Tipus	campionat
Esport	motocròs
Organitzador	FIM
Localització  i  Dates
Àmbit	mundial
Vigència	1957 –
Freqüència	anual
Dades estadístiques
Primer guanyador 500cc (motocròs)	Bill Nilsson, 1957
Primer guanyador 250cc (motocròs)	Torsten Hallman, 1962
Darrer guanyador MXGP	Jorge Prado García, 2023
Darrer guanyador MX2	Andrea Adamo, 2023
Altres
Lloc web	mxgp.com
← Campionat d'Europa de motocròs

El 26 de juliol de 1947 es va celebrar a Wassenaar, Països Baixos, la primera edició d'un campionat internacional de motocròs reservat a seleccions estatals, el Motocross des Nations. Cinc anys després, el 1952, la FIM instaurà el primer Campionat d'Europa de motocròs per a pilots individuals, obert a motocicletes de fins a 500 cc. El 1957, aquest campionat fou rebatejat com a "Campionat del Món" i, al mateix temps, es creà en paral·lel la primera Copa d'Europa de 250 cc, reservada a motocicletes d'aquesta cilindrada, que es rebatejà com a Campionat d'Europa el 1959 i com a Campionat del Món el 1962. El 1973, la FIM introduí la que acabà esdevenint la tercera cilindrada d'aquest campionat, la de 125 cc, inicialment com a Copa d'Europa (Cup FIM 125) i, d'ençà de 1975, ja com a Campionat del Món.

 

Tot i tenir rang de campionats del món, les primeres edicions dels mundials de motocròs se seguiren celebrant íntegrament a Europa. No fou fins al 1973 que se'n disputaren els primers Grans Premis en un altre continent (concretament, el de 125cc i el de 500cc, tots dos als Estats Units). El 2018, el Campionat del Món constava de 20 Grans Premis repartits entre març i setembre, un d'ells a l'Argentina, tres a Àsia i la resta a Europa.

Al començament, la cilindrada amb més prestigi internacional era la inicial de 500 cc, coneguda popularment com a la "categoria reina" d'aquest esport. La de 250 cc, coneguda aleshores com a "la petita cilindrada", fou tinguda inicialment per una mena de "segona divisió" del motocròs, tot i que en certs països l'interès per aquesta era molt superior, sobretot en aquells on s'hi fabricaven motocicletes competitives de 250 cc (els països del teló d'acer i Catalunya especialment). Pel que fa als 125 cc, la categoria serví sobretot com a camp d'aprenentatge per als més joves, tot i que alguns campions més experimentats també hi varen competir. De mica en mica, l'interès de marques, pilots i públic pels 250 cc va anar creixent fins que, a la dècada del 1990, va acabar esdevenint la més seguida i prenent, doncs, l'apel·latiu familiar de "reina" a la cilindrada de 500 cc. Des d'aleshores, tant els fabricants, com els pilots i el públic en general passaren a esmerçar les seves principals energies en els 250cc.

Al tombant del segle xx, la FIM cedí l'organització del Campionat del Món de motocròs a Youthstream, una societat privada dirigida per Giuseppe Luongo. El 2001, Luongo es vengué els drets acabats d'aconseguir a Dorna, la societat que organitzava el mundial de velocitat. El 2003, Dorna rebatejà la categoria de 500 cc com a 650 cc i la de 250 cc, com a Motocross GP, però foren simplement canvis de nom, sense cap altra variació que l'augment de cilindrada per a la categoria màxima. La gestió de Dorna al capdavant del mundial no acabà de funcionar i, el 2004, l'entitat retrocedí els seus drets a Youthstream. Una de les primeres mesures de Giuseppe Luongo aleshores fou la reformulació total de les tres categories històriques del mundial: les cilindrades de 125, 250 i 500 cc (totes amb motors de dos temps) desaparegueren i, al seu lloc, s'instauraren tres noves categories (o "classes") basades en motors de quatre temps (MX1, MX2 i MX3). La intenció era reflectir els canvis esdevinguts en la tecnologia dels motors, on els dos temps havien pràcticament desaparegut de la producció en sèrie, i a la vegada fer un gest en pro del medi ambient afavorint els motors de quatre temps, menys contaminants que els de dos. No feia gaire, al mundial de velocitat s'hi havia fet un canvi similar en reconvertir l'antiga classe dels 500cc en l'actual MotoGP.

També l'estructura del mundial va canviar: des d'aleshores, als Grans Premis s'hi corrien dues mànegues de les dues categories principals (MX1 i MX2) al mateix dia, mentre que l'altra, MX3, restà segregada i passà a tenir el seu propi calendari, amb Grans Premis específics en dates i circuits diferents. A banda, el 2005 va néixer la Copa del Món de motocròs femení, rebatejada com a Campionat del Món, amb l'acrònim WMX, el 2008. El 2014, la categoria MX1 es rebatejà com a MXGP i es discontinuà la categoria MX3, alhora que es potenciava el mundial femení.

Al gener del 2019 es va comunicar que Infront, empresa líder en drets de televisió i màrqueting, havia comprat Youthstream i obtingut els drets exclusius del Mundial de motocròs fins al 2036. Al febrer del 2020, Infront va canviar el nom de Youthstream, ara de la seva propietat, per Infront Moto Racing . Aquest nou ens, dirigit encara per Giuseppe Luongo, serà qui gestioni en exclusiva els drets internacionals de televisó, màrqueting i promoció de tots els campionats internacionals de motocròs de la FIM: el Campionat del Món, el Motocròs de les Nacions, els mundials femení i Júnior, el mundial de Snowcross, el Campionat d'Europa de motocròs i el Motocròs de les Nacions Europees.

La composició de les tres classes vigents a data del 2020 és la següent:

• MXGP: Motors de dos temps fins a 250 cc i motors de quatre temps fins a 450 cc (és la categoria reina del motocròs, on competeixen els principals pilots de l'especialitat).
• MX2: Motors de dos temps fins a 125 cc i motors de quatre temps fins a 250 cc (una mena de categoria d'iniciació, on hi competeixen els joves de fins a 23 anys abans de passar a la superior).
• WMX: Per a dones, amb motocicletes que compleixin els requeriments de la classe MX2.

Primera etapa (1952-2003)

Edició	Any	500 cc		250 cc		125 cc
		Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta
I	1952	Victor Leloup	Saroléa	-		-
II	1953	Auguste Mingels	FN	-		-
III	1954	Auguste Mingels	FN	-		-
IV	1955	John Draper	BSA	-		-
V	1956	Les Archer	Norton	-		-
I	1957	Bill Nilsson	AJS	Fritz Betzelbacher	Maico	-
II	1958	René Baeten	FN	Jaromír Čížek	Jawa	-
III	1959	Sten Lundin	Monark	Rolf Tibblin	Husqvarna	-
IV	1960	Bill Nilsson	Husqvarna	Dave Bickers	Greeves	-
V	1961	Sten Lundin	Lito	Dave Bickers	Greeves	-
VI	1962	Rolf Tibblin	Husqvarna	Torsten Hallman	Husqvarna	-
VII	1963	Rolf Tibblin	Husqvarna	Torsten Hallman	Husqvarna	-
VIII	1964	Jeff Smith	BSA	Joël Robert	ČZ	-
IX	1965	Jeff Smith	BSA	Viktor Arbekov	CZ	-
X	1966	Paul Friedrichs	ČZ	Torsten Hallman	Husqvarna	-
XI	1967	Paul Friedrichs	CZ	Torsten Hallman	Husqvarna	-
XII	1968	Paul Friedrichs	CZ	Joël Robert	CZ	-
XIII	1969	Bengt Åberg	Husqvarna	Joël Robert	CZ	-
XIV	1970	Bengt Åberg	Husqvarna	Joël Robert	Suzuki	-
XV	1971	Roger De Coster	Suzuki	Joël Robert	Suzuki	-
XVI	1972	Roger De Coster	Suzuki	Joël Robert	Suzuki	-
XVII	1973	Roger De Coster	Suzuki	Håkan Andersson	Yamaha	André Malherbe	Zündapp
XVIII	1974	Heikki Mikkola	Husqvarna	Guennadi Moisséiev	KTM	André Malherbe	Zündapp
XIX	1975	Roger De Coster	Suzuki	Harry Everts	Puch	Gaston Rahier	Suzuki
XX	1976	Roger De Coster	Suzuki	Heikki Mikkola	Husqvarna	Gaston Rahier	Suzuki
XXI	1977	Heikki Mikkola	Yamaha	Guennadi Moisséiev	KTM	Gaston Rahier	Suzuki
XXII	1978	Heikki Mikkola	Yamaha	Guennadi Moisséiev	KTM	Akira Watanabe	Suzuki
XXIII	1979	Graham Noyce	Honda	Håkan Carlqvist	Husqvarna	Harry Everts	Suzuki
XXIV	1980	André Malherbe	Honda	Georges Jobé	Suzuki	Harry Everts	Suzuki
XXV	1981	André Malherbe	Honda	Neil Hudson	Yamaha	Harry Everts	Suzuki
XXVI	1982	Brad Lackey	Suzuki	Danny LaPorte	Yamaha	Eric Geboers	Suzuki
XXVII	1983	Håkan Carlqvist	Yamaha	Georges Jobé	Suzuki	Eric Geboers	Suzuki
XXVIII	1984	André Malherbe	Honda	Heinz Kinigadner	KTM	Michele Rinaldi	Suzuki
XXIX	1985	Dave Thorpe	Honda	Heinz Kinigadner	KTM	Pekka Vehkonen	Cagiva
XXX	1986	Dave Thorpe	Honda	Jacky Vimond	Yamaha	David Strijbos	Cagiva
XXXI	1987	Georges Jobé	Honda	Eric Geboers	Honda	John van den Berk	Yamaha
XXXII	1988	Eric Geboers	Honda	John van den Berk	Yamaha	Jean-Michel Bayle	Honda
XXXIII	1989	Dave Thorpe	Honda	Jean-Michel Bayle	Honda	Trampas Parker	KTM
XXXIV	1990	Eric Geboers	Honda	Alessandro Puzar	Suzuki	Donny Schmit	Suzuki
XXXV	1991	Georges Jobé	Honda	Trampas Parker	Honda	Stefan Everts	Suzuki
XXXVI	1992	Georges Jobé	Honda	Donny Schmit	Yamaha	Greg Albertyn	Honda
XXXVII	1993	Jacky Martens	Husqvarna	Greg Albertyn	Honda	Pedro Tragter	Suzuki
XXXVIII	1994	Marcus Hansson	Honda	Greg Albertyn	Suzuki	Bob Moore	Yamaha
XXXIX	1995	Joël Smets	Husaberg	Stefan Everts	Honda	Alessandro Puzar	Honda
XL	1996	Shayne King	KTM	Stefan Everts	Honda	Sébastien Tortelli	Kawasaki
XLI	1997	Joël Smets	Husaberg	Stefan Everts	Honda	Alessio Chiodi	Yamaha
XLII	1998	Joël Smets	Husaberg	Sébastien Tortelli	Kawasaki	Alessio Chiodi	Husqvarna
XLIII	1999	Andrea Bartolini	Yamaha	Frédéric Bolley	Honda	Alessio Chiodi	Husqvarna
XLIV	2000	Joël Smets	KTM	Frédéric Bolley	Honda	Grant Langston	KTM
XLV	2001	Stefan Everts	Yamaha	Mickaël Pichon	Suzuki	James Dobb	KTM
XLVI	2002	Stefan Everts	Yamaha	Mickaël Pichon	Suzuki	Mickaël Maschio	Kawasaki
		650 cc		Motocross GP		125 cc
XLVII	2003	Joël Smets	KTM	Stefan Everts	Yamaha	Steve Ramon	KTM

Segona etapa (2004-2013)

Edició	Any	MX3		MX1		MX2
		Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta
XLVIII	2004	Yves Demaria	KTM	Stefan Everts	Yamaha	Ben Townley	KTM
XLIX	2005	Sven Breugelmans	KTM	Stefan Everts	Yamaha	Antonio Cairoli	Yamaha
L	2006	Yves Demaria	KTM	Stefan Everts	Yamaha	Christophe Pourcel	Kawasaki
LI	2007	Yves Demaria	Yamaha	Steve Ramon	Suzuki	Antonio Cairoli	Yamaha
LII	2008	Sven Breugelmans	KTM	David Philippaerts	Yamaha	Tyla Rattray	KTM
LIII	2009	Pierre Renet	Suzuki	Antonio Cairoli	Yamaha	Marvin Musquin	KTM
LIV	2010	Carlos Campano	Yamaha	Antonio Cairoli	KTM	Marvin Musquin	KTM
LV	2011	Julien Bill	Honda	Antonio Cairoli	KTM	Ken Roczen	KTM
LVI	2012	Matthias Walkner	KTM	Antonio Cairoli	KTM	Jeffrey Herlings	KTM
LVII	2013	Klemen Gercar	Honda	Antonio Cairoli	KTM	Jeffrey Herlings	KTM

Tercera etapa (2014-Actualitat)

A 1 de desembre de 2023

Edició	Any	MXGP		MX2
		Campió	Motocicleta	Campió	Motocicleta
LVIII	2014	Antonio Cairoli	KTM	Jordi Tixier	KTM
LIX	2015	Romain Febvre	Yamaha	Tim Gajser	Honda
LX	2016	Tim Gajser	Honda	Jeffrey Herlings	KTM
LXI	2017	Antonio Cairoli	KTM	Pauls Jonass	KTM
LXII	2018	Jeffrey Herlings	KTM	Jorge Prado	KTM
LXIII	2019	Tim Gajser	Honda	Jorge Prado	KTM
LXIV	2020	Tim Gajser	Honda	Tom Vialle	KTM
LXV	2021	Jeffrey Herlings	KTM	Maxime Renaux	Yamaha
LXVI	2022	Tim Gajser	Honda	Tom Vialle	KTM
LXVII	2023	Jorge Prado	Gas Gas	Andrea Adamo	KTM

A 1 de desembre de 2023

Campions múltiples

 

Pilot	Títols
Stefan Everts	10 (4 x MX1, 2 x 500 cc, 3 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Antonio Cairoli	9 (7 x MX1/MXGP, 2 x MX2)
Joël Robert	6 (6 x 250 cc)
Roger De Coster	5 (5 x 500 cc)
Eric Geboers	5 (2 x 500 cc, 1 x 250 cc, 2 x 125 cc)
Georges Jobé	5 (3 x 500 cc, 2 x 250 cc)
Joël Smets	5 (4 x 500 cc, 1 x MX3)
Tim Gajser	5 (4 × MXGP, 1 × MX2)
Jeffrey Herlings	5 (2 × MXGP, 3 × MX2)
Harry Everts	4 (1 x 250 cc, 3 x 125 cc)
Torsten Hallman	4 (4 x 250 cc)
Heikki Mikkola	4 (3 x 500 cc, 1 x 250 cc)
Jorge Prado	3 (1 x MXGP, 2 × MX2)
Greg Albertyn	3 (2 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Alessio Chiodi	3 (3 x 125 cc)
Yves Demaria	3 (3 x MX3)
Paul Friedrichs	3 (3 x 500 cc)
André Malherbe	3 (3 x 500 cc) +2 Campionats d'Europa 125 cc
Guennadi Moisséiev	3 (3 x 250 cc)
Gaston Rahier	3 (3 x 125 cc)
Dave Thorpe	3 (3 x 500 cc)
Bengt Åberg	2 (2 x 500 cc)
Jean-Michel Bayle	2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
John Van den Berk	2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Frédéric Bolley	2 (2 x 250 cc)
Sven Breugelmans	2 (2 x MX3)
Håkan Carlqvist	2 (1 x 500 cc, 1 x 250 cc)
Heinz Kinigadner	2 (2 x 250 cc)
Sten Lundin	2 (2 x 500 cc)
Bill Nilsson	2 (2 x 500 cc)
Trampas Parker	2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Mickaël Pichon	2 (2 x 250 cc)
Alessandro Puzar	2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Steve Ramon	2 (1 x MX1, 1 x MX2)
Donny Schmit	2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Jeff Smith	2 (2 x 500 cc)
Rolf Tibblin	2 (2 x 500 cc) +1 Campionat d'Europa 250 cc
Sébastien Tortelli	2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Tom Vialle	2 (2 x MX2)
Marvin Musquin	2 (2 x MX2)
Auguste Mingels	2 (2 x 500cc)
Dave Bickers	2 (2 x 250cc)

Títols per nacionalitat

Campionat d'Europa

País	500cc	250cc	125cc	Total
Bèlgica	3		2	5
Regne Unit	2	2		4
RFA		1		1
Txecoslovàquia		1		1
Suècia		1		1
Totals	5	5	2	12

Campionat del Món

País	500cc/MX3	250cc/MXGP	125cc/MX2	Total
Bèlgica	24	18	10	52
França	4	8	10	22
Itàlia	1	9	7	17
Suècia	10	6		16
Països Baixos		3	6	9
Regne Unit	6	1	1	8
Estats Units	1	3	3	7
Eslovènia	1	4	1	6
Finlàndia	3	1	1	5
Sud-àfrica		2	3	5
Alemanya	3		1	4
Unió Soviètica		4		4
Espanya	1	1	2	4
Àustria	1	2		3
Nova Zelanda	1		1	2
Japó			1	1
Letònia			1	1
Suïssa	1			1
Totals	57	62	49	168

Notes