El Codex Sinaiticus és un manuscrit uncial del segle iv de la Bíblia grega, escrit entre el 330 al 350.
Originalment contenia la totalitat d'ambdós Testaments, però solament han arribat fins als nostre dies trossos de l'Antic Testament grec o Septuaginta, la totalitat del Nou Testament, l'Epístola de Bernabé, i fragments del Pastor d'Hermes (el que suggereix que aquests últims dos textos podrien haver estat considerats part del cànon bíblic pels editors del còdex).
Tipus | còdex |
---|---|
Llengua original | grec antic |
Material | pergamí i vitel·la |
Codi museu | Add. MS 43725 |
Ubicació | British Library additional manuscripts (en) |
Publicació | segle IV |
Sèrie | |
Part de | Great uncial codices (en) |
Text complet | Text complet |
Lloc web | codex-sinaiticus.net |
El còdex està dividit en quatre trossos desiguals: 347 fulls a la Biblioteca Britànica de Londres, 12 fulls i 14 fragments al Monestir de Santa Caterina del Sinaí, 43 fulls a la Biblioteca de la Universitat de Leipzig, i fragments de 3 fulls a la Biblioteca Nacional Russa a Sant Petersburg.
L'any 1844 l'investigador bíblic Konstantin von Tischendorf, viatjà al Monestir de Santa Caterina, al peu del Mont Sinaí a Egipte. Dins d'un cistell descobrí 43 fulls de pergamí amb textos de Jeremies, Nehemies, Cròniques i Ester, amb altres fragments de manuscrits que, segons explicà Tischendorf, el bibliotecari li indicà que «eren escombraries que havien de ser destruïdes cremant-les als forns del monestir».
Tischendorf realitzà una segona expedició l'any 1853, i aconseguí recuperar dos fragments del llibre del Gènesi.
En una tercera visita al monestir el 1859, i enviat expressament pel tsar Alexandre II de Rússia, Tischendorf descobrí el còdex quasi sencer. Posteriorment en unes tasques de restauració, els monjos del Monestir de Santa Caterina van descobrir, el maig de 1875, sota de la capella de Sant Jordi, nombrosos trossos de pergamí. Entre aquests s'hi trobaven dotze pàgines que faltaven de l'Antic Testament.
Durant dècades, el còdex es va guardar a la Biblioteca Nacional Russa. El 1933, la Unió Soviètica el va vendre a la Biblioteca Britànica per la suma de 100.000 lliures.
El mes de juny del 2005, i amb la col·laboració de la Biblioteca Britànica de Londres, es va signar a Londres un document de re-unificació dels textos, procés que es feu amb tecnologia digital que permet veure possible textos ocults en els pergamins. Aquesta digitalització fou presentada durant un congrés sobre el còdex realitzat a la Biblioteca Britànica el juliol de 2009.
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còdex Sinaiticus |
This article uses material from the Wikipedia Català article Còdex Sinaiticus, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.