Blai o Blasi (de Blasius Βλάσιος, armeni: Սուրբ Բարսեղ) va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de l'Armènia Menor i actual Sivas, Turquia), considerat sant per diverses confessions del cristianisme.
Sant Blai i el governador romà, vitrall del s. XIII provinent de l'àrea de Soissons (París, Louvre) | |
Nom original | (el) Βλάσιος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | en armeni: Բարսեղ, Barsegh; en grec: Βλάσιος, Vlásios; en llatí: Blasius segle III Sivas |
Mort | 316 Sivas |
Causa de mort | Pena de mort (Decapitació ) |
Sepultura | Basílica de Maratea (Basilicata, Itàlia); crani a Sw. Vlaho (Dubrovnik, Croàcia) |
Arquebisbe catòlic | |
300 – | |
Bisbe | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot, metge, anacoreta |
Període | Imperi Romà |
bisbe, màrtir; Hieromàrtir, sant auxiliador | |
Celebració | Tota la cristiandat, especialment l'Església Apostòlica Armènia |
Canonització | Antiga, venerat des del s. V |
Festivitat | 3 de febrer (occident); 11 de febrer (orient) |
Iconografia | Robes de bisbe, amb una espelma o uns ciris creuats; amb una pinta de cardar; amb un porc |
Patró de | Dubrovnik (Croàcia), Dalmàcia; cardadors de llana, otorrinolaringòlegs; advocat contra el mal de gola; Bot (Terra Alta), Cabacés, Bocairent, Altea, Torrent (València), Potries (la Safor); Orde de Sant Blai |
Obra | |
Obres destacables |
Segons les actes (tardanes i probablement falses) del seu martiri (316 pel governador Agrícola de Capadòcia, durant el regnat de Licini I), va ser colpejat amb un bastó, torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat. La seva santedat es va manifestar en nombrosos miracles: es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix i que la seva mare ja li va portar mort mentre conduïen Blai a la presó; per això és considerat l'advocat del mal de coll. En una altra ocasió, Sant Blai digué a un llop que deixés un porc que estava atacant. El llop li va fer cas i l'amo del porc, en agraïment va donar menjar a Sant Blai, que estava reclòs sense poder menjar.
El seu culte es va estendre per Europa als segles xi i xii, essent un dels Catorze sants auxiliadors. Sant Blai és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.
El cos del bisbe va ser sebollit a la catedral de Sebaste. En 732, durant els conflictes iconoclastes, part de les seves restes van ser embarcades per portar-les a Roma, però una tempesta detingué el vaixell a Maratea (Basilicata), on van quedar-se les relíquies (l'anomenat Sacro torace) a la Basílica de San Biagio, al Monte San Biagio de Maratea.
La tradició assenyala altres llocs que conserven relíquies del sant: a Carosino (Tàrent) hi ha una part de la llengua; a Caramagna Piemonte (Cuneo) part del crani; a Penne (Abruços), el crani, etc.
A Dubrovnik, la tradició dàlmata diu que hi ha el crani del sant en un ric reliquiari en forma de corona.
Se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats (la seva festa és just l'endemà de la Candelera), banya, mitra o pinta de cardar.
Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu "Sant Blai gloriós, lleva'm la tos", amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.
Com la Candelera, és una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l'hivern: «Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut» o el refrany castellà Por San Blas, la cigueña verás, y si no la vieres, año de nieves.
El seu culte es va estendre per Europa als segles xi i xii, essent un dels Catorze sants auxiliadors. Sant Blai és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.
El cos del bisbe va ser sebollit a la catedral de Sebaste. En 732, durant els conflictes iconoclastes, part de les seves restes van ser embarcades per portar-les a Roma, però una tempesta detingué el vaixell a Maratea (Basilicata), on van quedar-se les relíquies (l'anomenat Sacro torace) a la Basílica de San Biagio, al Monte San Biagio de Maratea.
La tradició assenyala altres llocs que conserven relíquies del sant: a Carosino (Tàrent) hi ha una part de la llengua; a Caramagna Piemonte (Cuneo) part del crani; a Penne (Abruços), el crani, etc.
A Dubrovnik, la tradició dàlmata diu que hi ha el crani del sant en un ric reliquiari en forma de corona.
Se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats (la seva festa és just l'endemà de la Candelera), banya, mitra o pinta de cardar.
Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu «San Blai gloriós, lleva'm la tos», amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.
Com a la Candelera, és una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l'hivern: "Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut" o el refrany castellà "Por San Blas, la cigueña verás, i si no la vieres, año de nieves".
This article uses material from the Wikipedia Català article Blai de Sebaste, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.