Besançon: Ciutat de França

És un centre industrial de rellotgeria, bicicletes, automòbils i de teixits. Això l'ha portat a convertir-se en un centre d'empreses innovadores en els camps de la microtecnologia, la micromecànica i l'enginyeria biomèdica. També és coneguda com a estació balneària. És un nus de comunicacions (carretera, ferrocarril) i té un centre d'ensenyament superior: la Université de Franche-Comté, fundada l'any 1423 matricula prop de 30.000 estudiants cada any, inclosos uns 4.000 forans de tot el món dins del seu Centre de Lingüística Aplicada (CLA).

Era l'antiga fortalesa dels sèquans anomenada Vesontio, però Juli Cèsar la conquerí l'any 58 aC, i sota l'Imperi Romà esdevingué la metròpoli dels sèquans, segons esmenta Dio Casi. Reimarus escriu Besontiona, i Ausoni escriu Visontio. En una inscripció del temps de Trajà s'esmenta com a Vesant. La ciutat era rodejada pel riu Doubs (antic Dubis). El 58 aC Juli Cèsar va marxar contra el rei germànic Ariovist al país dels sèquans, i va arribar a la ciutat de Vesontio abans que els germans. La ciutat estava emmurallada i les muralles connectaven la part alta amb la ciutat. La ciutat va proveir de subministraments al Cèsar, que la va convertir en base contra el rei germànic al qual va derrotar a la plana entre els Vosges i el Rin, prop d'aquest riu (a uns 8 km). L'hivern, del 58 al 57 aC, Cèsar el va passar a la ciutat.

Fou destruïda diverses vegades pels alamans, els huns i d'altres, però cada vegada fou reconstruïda. S'han trobat moltes restes romanes. A la vora hi ha un pont romà de pedra i un aqüeducte. A la ciutat hi ha un arc triomfal de data desconeguda, decorat amb escultures.

Fou conquerida pels burgundis el 456. El 1032 passà a ésser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d'aquests, fou una ciutat imperial (segle xiii). El seu nom passà diferents topònims: Besantio, Besontion, Bisanz fins a arribar finalment a l'actual Besançon.

L'emperador Carles V i Felip II n'afavoriren l'activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d'Espanya. Conquerida per Condé (1674), fou incorporada a França per la pau de Nimega (1678). Lluís XIV, alhora que li suprimí totes les llibertats, la convertí en lloc d'assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d'una colònia de rellotgers suïssos —afins a les idees revolucionàries—, que foren l'inici de la indústria rellotgera local. En 1871 la ciutat va ser travessada per idees revolucionàries, que condueix a l'aparició d'un projecte de Comuna.

Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle (segle xvi), la casa de la ciutat (segle xvi), l'edifici de la prefectura (segle xviii), d'estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux (1778-84). El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d'una secció d'arqueologia, un fons important de pintura de diversos països europeus.

• École nationale supérieure de mécanique et des microtechniques

• Charles de Tinseau d'Amondans (1748-1822) matemàtic i militar.
• Hipòlit Raimund Colet (1814-1851) compositor musical.
• Justin Girod-Chantrans (1750-1841) naturalista.
• Victor Hugo (1802-1855) Politic i escriptor
• Louis Lumière (1864-1948) invenció del cinematògraf
• Auguste Lumière (1862-1956) invenció del cinematògraf
• André Bloch (1893-1948), matemàtic