Baltasar De Montpalau I Ferrer: Noble i polític valencià
Baltasar de Montpalau i Ferrer (València, c. 1578 - València, 1638) fou un noble valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava, I comte de Xestalgar, titular de la baronia de Sot de Xera, del lloc de Sanç i de la Torre d'en Lloris.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1578  València |
| Mort | 1638 (59/60 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític |
| Família | |
| Família | Montpalau (llinatge) |
| Cònjuge | Anna Maria Mussefi |
| Fills | Gaspar de Montpalau Maria de Montpalau |
| Parents | Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau (neta) |
Premis | |
Membre d'una important nissaga nobiliària valenciana, en Baltasar de Montpalau i Ferrer heretà la baronia de Xestalgar i altres possessions l'any 1606, a la mort del seu progenitor, Gaspar de Montpalau. Igual que la majoria dels senyors territorials del regne de València, s'oposà fermament a les disposicions del Duc de Lerma favorables a l'expulsió dels moriscos per la pèrdua de mà d'obra i de renda que suposava l'aplicació de la mesura. Es va veure obligat després a repoblar els seus dominis, atorgant document oficial de nova població per a la seua baronia de Xestalgar el 30 de maig de 1611.
Amb Felip IV de Castella, però, en Baltasar era un dels nobles valencians més actius i influents políticament, de manera que va participar en les sessions de les Corts de Montsó (1626), on prengué partit pel Comte-Duc d'Olivares donant suport al seu projecte d'Unió d'Armes, raó per la qual, el 8 de maig de 1626, Felip IV va decidir atorgar a en Baltasar el títol de comte, junt amb altres cinc nobles valencians que s'inclinaren al seu favor. En efecte, el 20 de febrer de 1628, una pragmàtica reial creava el Comtat de Xestalgar i confirmava oficialment en Baltasar de Montpalau com a I comte. Va contribuir a la formació de diferents companyies de soldats de lleva per a les guerres exteriors de la Monarquia Hispànica, sobretot durant els anys posteriors a 1630.
A la seua mort, el 25 d'agost del 1638, va ser succeït pel seu fill mascle, en Gaspar de Montpalau i Mussefi (1638-1664).
Referències
Bibliografia
- Lario, D. de. El comte-duc d'Olivares i el regne de València. València: Tres i Quatre, 1986. ISBN 978-84-7502-149-2.
- Jiménez, F.J. Gestalgar: contribución a su historia. València: La Sirena, 2009. ISBN 978-84-92692-04-0. Veure-hi pàgines 128-130.
- Gil Olcina, A. Singularidades del régimen señorial valenciano: expansión, declive y extinción de la señoría directa. Alacant: Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2012. ISBN 978-84-9717-235-6. Veure-hi sobretot pàgines 132 - 133.
- «Baltasar de Montpalau i Ferrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
- http://bibliotecadigital.rah.es/dgbrah/i18n/consulta/registro.cmd?id=55404 Arxivat 2017-08-01 a Wayback Machine.
- Manuel Pastor y Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià
This article uses material from the Wikipedia Català article Baltasar de Montpalau i Ferrer, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.