Arthur Ashkin: Físic estatunidenc, Nobel 2018
Arthur Ashkin (Brooklyn, 2 de setembre de 1922 - Rumson, 21 de setembre de 2020) fou un físic estatunidenc reconegut per la invenció de les pinces òptiques el 1986 que s'utilitzen per manipular àtoms, molècules, virus i cèl·lules biològiques.
Per aquesta recerca fou guardonat amb el Premi Nobel de Física 2018.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1922 Brooklyn (Nova York) |
| Mort | 21 setembre 2020 (98 anys) Rumson (Nova Jersey) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Cornell - Philosophiæ doctor (–1952) Universitat de Colúmbia James Madison High School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Físic i ciència de làsers |
| Ocupació | físic, investigador |
| Ocupador | Bell Labs Lucent Technologies |
| Membre de | |
| Interessat en | Òptica |
Premis
| |
 | |
Vida
Ashkin era fill d'Isadore Ashkin (nascut Aschkinase), immigrant jueu rus que havia emigrat des d'Odessa, actual Ucraïna, i que s'establí a la ciutat de Nova York, i d'Anna Ashkin també immigrant russa. Estudià a la Universitat de Colúmbia, on ja el primer any començà a treballar com a tècnic en la construcció de magnetrons per als dispositius de radar de l'exèrcit nord-americà. Durant el seu segon any de carrera, malgrat ser reclutat per l'exèrcit passà a la reserva per seguir treballant al laboratori durant la resta de la Segona Guerra Mundial. El 1947 s'hi graduà i anà estudiar física nuclear a la Universitat de Cornell per consell del seu germà Julius Ashkin (1920-1982), físic nuclear que havia treballat al Projecte Manhattan amb Richard Feynman i Hans Bethe, tots dos a Cornell. Després d'acabar el seu doctorat, el 1952 rebé una invitació per treballar als Laboratoris Bell a Murray Hill, Nova Jersey, estudiant les microones. El 1961 canvià la seva recerca i es dedicà a l'estudi dels làsers iniciant treballs en oscil·ladors paramètrics i propietats no lineals de fibres òptiques. El 1967 es traslladà a una altra instal·lació dels Laboratoris Bell a Holmdel. Arthur Ashkin es jubilà el 1992, però seguí la seva recerca al seu laboratori particular, que comptava amb alguns dels mateixos equips que utilitzà durant la seva llarga i productiva carrera.
Obra
A Holmdel descobrí que podia empènyer esferes de làtex de petites dimensions (micròmetres) a través de l'aigua mitjançant un raig làser. El 1970 proposà que la pressió de radiació permet atrapar i manipular micropartícules. Posteriorment, el 1986, inventà el concepte modern de pinces òptiques, que consisteix en emprar llum làser per atrapar partícules, molècules i àtoms. La seva aplicació més rellevant ha sigut en el camp de la biologia, on s'empra per atrapar virus, bacteris i cèl·lules vives. En cèl·lules eucariotes també s'empra per manipular orgànuls.
El 2018 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per aquestes investigacions, premi que compartí amb Gérard Mourou i Donna Strickland.
Referències
This article uses material from the Wikipedia Català article Arthur Ashkin, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.