Antoni Gomar i Gomar (Benigànim, Vall d'Albaida, 26 de març de 1853 - Madrid, 1911) fou un pintor paisatgista valencià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Antonio Gomar y Gomar 26 març 1849 Benigànim (la Vall d'Albaida) |
Mort | 21 juny 1911 (62 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Va aprendre l'ofici a l'Acadèmia de Sant Carles de València, on va rebre classes de Rafael Montesinos. Posteriorment va posar en pràctica el que va aprendre pintant paisatges per diverses ciutats Espanyoles i més endavant per tot Europa. Poc després, el 1871 aproximadament, es va establir a Madrid. A la capital va continuar pintant i es va guanyar la vida fent de pintor decoratiu, arribant a decorar algunes residències de les classes més benestants, com el palauet dels ducs de Santoña o part del Café de Fornos, on també hi havia obres d'artistes com Emilio Sala Francés o Ignacio Zuloaga, entre d'altres.
El 1906, Joaquim Sorolla, bon amic seu, li va pintar un retrat, El pintor Antonio Gomar y Gomar, un oli sobre tela, actualment al Museu del Prado. Isaac Albéniz també li va dedicar una obra per a piano, la Dansa Nº 4 en sol major.
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Gomar i Gomar |
This article uses material from the Wikipedia Català article Antoni Gomar i Gomar, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.