Élisabeth Jacquet de la Guerre (Île Saint-Louis, 17 de març de 1665-París, 27 de juny de 1729) va ser una clavecinista i compositora francesa.
Élisabeth Jacquet de La Guerre per François de Troy | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Élisabeth Jacquet 17 març 1665 París |
Mort | 27 juny 1729 (64 anys) París |
Sepultura | església de Sant Eustaqui de París |
Activitat | |
Ocupació | compositora, cantant, pianista, clavicembalista, organista |
Gènere | Òpera i música clàssica |
Moviment | Música barroca |
Instrument | Clavicèmbal |
Família | |
Cònjuge | Marin de La Guerre (1684–) |
El seu pare, Claude Jacquet, pertanyia a una coneguda dinastia de músics amb múltiples ramificacions. Va ser ell qui es va encarregar de l'educació musical d'Elisabeth i dels seus tres germans, essent ell mateix clavicèmbal. Nena prodigi, Élisabeth Jacquet de La Guerre va inaugurar la seva carrera com a virtuosa oferint concerts de clavicèmbal als cinc anys. A aquesta edat, va ser presentada pel seu pare a Lluís XIV i es traslladà a Versailles. En aquella època, Jean-Baptiste Lully n'era el director musical. El 1684 es va casar amb Marin de La Guerre (1658-1704), organista de Saint-Séverin. Va associar el nom del seu marit amb el seu nom de naixement, la qual cosa li va permetre beneficiar-se de la fama d'ambdues famílies i forjar llaços en la comunitat musical. És una de les poques dones compositores d'aquesta època.
El 1687 publica un llibre de peces per a clavecí on apareixen les seves danses més cèlebres, incloent-hi preludis, xacones i tocattes. L'estil compositiu s'assembla al del seu contemporani François Couperin, entre l'italià i el francès.
Segona filla de la parella Claude Jacquet i Anne de la Touche. El seu pare pertanyía a una coneguda dinastia musical amb múltiples ramificacions. És ell qui s'encarrega de l'educació musical d'Elisabeth i dels seus tres germans i germanes, que dirigeix amb autoritat i ambició, essent ell mateix un clavicèmbalista. Nena prodigi, Élisabeth Jacquet de La Guerre va inaugurar la seva carrera com a virtuosa tocant el clavicèmbal als cinc anys davant Lluís XIV.
El 1684 es va casar amb Marin de La Guerre (1658-1704), organista de l'església de Saint-Séverin, també de formació musical. Associa el nom del seu marit amb el seu nom de naixement, la qual cosa li permet beneficiar-se de la fama d'ambdues famílies i forjar vincles en la comunitat musical.
És una de les rares dones compositores d'aquesta època.
« | "A nivell musical, el compositor demostra modernitat. Àvid de descobriments, Élisabeth Jacquet de La Guerre es troba sens dubte entre els innovadors i pioners. La seva escriptura revela un autèntic geni, capaç d'absorbir les noves tendències del seu entorn musical. En la virulenta disputa al voltant de la supremacia de la música francesa o italiana, va prendre clarament partit contra els tradicionalistes defensant la idea de la "unió de gustos". Les seves obres personals estan totes, en diferents graus, impregnades d'influències italianes. Élisabeth Jacquet de La Guerre prova tots els gèneres: música religiosa o profana, peces de tradició francesa, "importacions" italianes. Clavecinista, organista, virtuosa, improvisadora i compositora destacada, Élisabeth Claude Jacquet de La Guerre és una de les personalitats més sorprenents de la història de la música." | » |
A més d'ensenyar i tocar en concerts, Élisabeth Claude Jacquet de La Guerre compon diverses obres. Va compondre una tragèdia lírica, Céphale et Procris, que es va representar a la "Royal Academy of Music". Fou un fracàs. Es planteja la qüestió del possible vincle entre el no suport de la ciutadania i la seva condició de dona.
Posteriorment, de vegades va treballar al costat de Sébastien de Brossard.
El 1707 va publicar sis sonates per a violí i per a clavecí, així com les seves peces de clavecí. Les sis sonates per a violí i clavicèmbal es toquen a la Cort sota la taula petita del rei. S'informa que al final del sopar:
« | "Sa Majestat va parlar amb la senyoreta de la Guerre d'una manera molt amable, i després de fer molts elogis als seus sons, li va dir que no s'assemblaven a res. No podríem lloar millor a Mlle de la Guerre, ja que aquestes paraules mostren que el Rei no només havia trobat la seva música molt bella; sinó que és original, que avui es troba molt poques vegades." | » |
També publicà dues col·leccions de cantates franceses extretes de textos d'Antoine Houdar de La Motte. D'aquestes cantates en surt la història de Judith. Sébastien de Brossard també ofereix la seva pròpia versió i, tal com explica Cabrini, el compositor segueix de prop la narració posant èmfasi en els moviments i l'acció, més que en els personatges i el seu desenvolupament al llarg de la història. Jacquet de La Guerre, per la seva banda, de nou segons Cabrini, va preferir un acompanyament instrumental i simfònic per tal de deixar espai melòdic a Judith, tot i que el text minimitza el seu paper. Les dedicatòries de les seves obres estan adreçades al rei Lluís XIV.
Tres cantates franceses estan dedicades a l'elector Maximilià II Manuel de Baviera, germà de la Maria Anna Victòria de Baviera, gran melòman i ell mateix viola de gamba: per a aquesta última, durant la seva estada a Suresnes, va compondre La Musette ou les Bergers de Suresnes, que es va representar davant seu.
Tocar un instrument musical com a amateur formava part de la instrucció que rebien les dones. D'altra banda, tenir una carrera independent com a músic és una cosa excepcional.
Élisabeth Jacquet de La Guerre és considerada una de les primeres dones de França que va compondre una òpera-ballet i és reconeguda per la seva música per a clavicèmbal. Encara innovadora, com a la cantata, Élisabeth Jacquet de La Guerre és una de les primeres compositores de sonates a França juntament amb el seu contemporani François Couperin.
En l'edició de 1732 del seu Parnassus français , Titon du Tillet va presentar una sèrie de projectes de medalles destinades a honorar escriptors i compositors francesos; una d'elles està dedicada a Élisabeth Jacquet de la Guerre, amb aquesta llegenda: Elisabeth Claude Jacquet de la Guerre / Als grans músics que he competit pel premi / MDCCXXIX.
« | "Es pot dir que ningú del seu sexe no ha tingut mai un talent tan gran com ella per a la composició de música i per la manera admirable en què la va executar al clavicèmbal i a l'orgue." | » |
« | "Aquest notable art de la improvisació explica, segons Titon du Tillet, el talent meravellós que tenia el músic per als preludis i interpretar fantasies al moment, i de vegades durant mitja hora sencera seguia un preludi i una fantasia amb cançons i molt variada. maridatge i excel·lent gust, que va encantar els oients" | » |
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Élisabeth Jacquet de La Guerre |
This article uses material from the Wikipedia Català article Élisabeth Jacquet de La Guerre, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.