Venus ye'l segundu planeta del sistema solar a partir del sol.
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Forma parte de los planetes telúricos. Ye l'oxetu más brillante del cielu, depués del sol y de la lluna, colos que comparte la carauterística de ser los únicos cuerpos celestes que se puen acolumbrar de nueche y en dellos momentos del día, nel so casu al amanecer y al atapecer. Por esta razón recibe tamién los nomes de llucerín de la mañana, llucerín del alba, lluceru matutín, lluceru trunfante o lluceru vespertín.
Venus | |
---|---|
planeta interior (es) y planeta inferior (es) | |
Símbolu astronómicu | |
Parte de | sistema solar interior (es) |
Epónimu | Venus |
Carauterístiques | órbita de Venus (es) Vida en Venus (es) |
Datos d'observación | |
Ascensión reuta (α) | 272,76 ° |
Declinación (δ) | 67,16 ° |
Distancia a la Tierra | 261 000 000 km (apoxéu) 38 000 000 km (perixéu) 108 000 000 km (media) |
Llocalización | [[Ficheru:sistema solar interior (es) |280px]] |
Magnitú aparente (V) | −4,8 (banda V) |
Oxetu astronómicu padre | Sol |
Apoastru | 0,7282312 AU y 108 942 109 km |
Periastru | 0,7184327 AU y 107 476 259 km |
Argumento del periastru | 131,60246718 ° |
Carauterístiques físiques | |
Radiu | 6051,8 km (llinia ecuatorial) 6051,8 km (media) 6051,8 km (polar) |
Diámetru | 12 103,6 km (llinia ecuatorial) |
Superficie | 460 230 000 km² |
Masa | 4867,5 Yg |
Densidá | 5,243 g/cm³ |
Gravedá superficial | 8,9 m/s² |
Temperatura | 464 °C (media) |
Albedu | 0,689 y 0,59 |
Puntu más altu | Skadi Mons (es) |
Achatamientu | 0 |
Carauterístiques orbitales | |
Periodu orbital | 224,7 d y 19 414 148 s |
Semiexe mayor (a) | 108 208 930 km y 0,723332 AU |
Periheliu (q) | 0,7184327 AU y 107 476 259 km |
Afeliu (Q) | 0,7282312 AU y 108 942 109 km |
Enclín (i) | 3,39467605 °, 3,39471 ° y 2,19 ° |
Escentricidá orbital (e) | 0,00677672 y 0,0068 |
El nome vien de Venus, la diosa romana del amor. El so símbolu astronómicu , ye una representación estilizada del espeyu qu'esta diosa tendría na mano. Tamién s'usó como símbolu el pentagrama, , porque vistes dende la tierra, les posiciones sucesives de Venus al redor del sol formen una figura asemeyada a esta forma xeométirca cada ocho años. Nes cultures china, coreana, xaponesa y vietnamita, el planeta conozse col nome d'estrella d'oru (金星).
La so visibilidá fizo que fuere un planeta conocíu posiblemente dende la prehistoria, y que los sos movimientos tuvieren gran importancia en casique toles interpretaciones astrolóxiques del movimientu planetariu. Asina, los mayes ellaboraron un calendariu basáu nos sos ciclos.
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Venus (planeta), which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.