Les llingües saami o lapones, constitúin un grupu de llingües de la familia urálica que son falaes por unos 35.000 habitantes de Laponia, nel norte d'Europa.
Llingües sami | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Norte d'Escandinavia | |
Países | Noruega Suecia Finlandia Rusia | |
Falantes | ~20.000-30.000 | |
Filiación xenética | Urálicu | |
ISO 639-1 | se (saami septentrional) | |
ISO 639-2 | smi | |
Códigu Glottolog | saam1281 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües saami (lapones), (tamién denominaes same o sabme) falar nuna zona (Laponia) que s'estiende dende Dalarna, en Suecia central hasta l'estremu de la Península de Kola en Rusia.
Les llingües saami tán especialmente rellacionaes coles balto-fineses, una caña de la familia urálica, de la cual el finés ye una llingua próxima pos la división nel tueru baltofinés-saami producir escontra'l 2500 e.C., fecha na que fai la so entrada n'escena nes mariñes de Finlandia la cultura indoeuropea del hachu de guerra. Sicasí, tou fai suponer qu'antes d'esa fecha los lapones falaben una llingua distinta a la que depués adoptaron por cuenta de les invasiones.
Na lliteratura, les variantes saami fueron trataes como dialeutos por causa de la so correspondencia uniforme en fonoloxía y la semeyanza en gramática y vocabulariu, pero seis de les variantes rexonales tienen formes estandarizadas d'escritura, polo que ye más xustificable falar nel so casu de llingües. El restu de variedaes saami son falaes por unos pocos individuos d'avanzada edá.
Les llingües saami estremar en dos grupos: occidental y oriental. Los grupos pueden estremase en dellos subgrupos y los idiomes n'última instancia individual.
Hai siquier diez llingües saami que difieren ente sigo tanto como puedan facer les distintes llingües xermániques y los dialeutos periféricos que se falen nes llendes xeográfiques d'unu y otru llau son cercanos l'unu al otru, razón pola cual les llingües saami formen una cadena na que los falantes d'un dialeutu estremeru entender ente sigo. Los dialeutos más centrales de les llingües estremeres saami difieren lo suficiente como pa esixir un gran esfuerciu de comprensión.
Acostúmase estremar ente les siguientes variantes saami: saami meridional, saami ume, saami pite, saami lule, saami septentrional (tamién llamáu saami noruegu), saami inari, saami skolt, saami akkala (tamién llamáu saami babino), saamikildin y saami ter.
Caña Occidental | Caña oriental |
---|---|
|
|
Una carauterística típica na fonoloxía de la mayoría de llingües saami ye l'apaición de paraes sordes aspiraes y africaes.Estos soníos tamién se dan nes llingües saami Kola. Un aspeutu específicu na fonoloxía del saami Kola que nun s'atopa n'otres llingües saami ye'l relativamente llargu inventariu de fonemes. La mayoría consonantes, incluyendo sonantes, presenten una oposición vocálica. Ye más, casi toles consonantes tienen, fonolóxicamente, distintos homólogos palatalizados. Pa les dentales nasales y llaterales /n/ y /l/ hai una oposición, non solo pa los fonemes palatalizados correspondientes /n'/ y /l'/, sinón tamién pa les palatales nasales y llaterales /ɲ/ and /ʎ/. Por casu, en kildin: mann (манн) /man:/ 'lluna; mes', mann' (маннҍ) /man:'/ 'güevu', mannj (маннь) /maɲ:/ 'nuera'; pāll (па̄лл) /pa:l:/ 'bola', māll' (ма̄лль) /ma:l:'/ 'zusmiu', māllj (ма̄лльй) /ma:ʎ:/ 'óxidu'.
=== Escritura Toles ortografíes estandarizadas de les llingües saami como la meridional, lule, septentrional, inari y skolt basar nel alfabetu llatín, menos la kildin qu'usa una variante del cirílicu.
Les llingües saami comparten munches carauterístiques coles llingües finu-báltiques (finés, estoniu, careliu, etc.) anque nun son cercanes a nenguna d'elles. N'estructura llingüística la so gramática ye similar a la del finés anque'l so sintaxis foi influyida poles llingües escandinaves. El sistema de soníos del saami meridional ye distintu del de los sos vecinos, sobremanera nel so sistema correlativu cuantitativu, nel que se caltién un equilibriu ente vocales y consonantes llargues y curties del raigañu. Hai munchos préstamos rusos y escandinavos.
El verbu tien cuatro modos: indicativu, suxuntivu, condicional, potencial ya imperativu, dos voces: activa y pasiva. L'orde de la oración ye suxetu, verbu y oxetu.
Delles formes inflexivas tán marcaes por morfemes non amestaos. Los nomes pertenecen a distintes clases flexivas y flexionan en dos númberos y nueve casos. Númberu y marca de casu tán amazcaraos en sufixos qu'exhiben delles formes sincrétiques. En esivo y partitivu nun esiste la flexón de númberu. La flexón pronominal ye pareya a la de los sustantivos. Los verbos tamién pertenecen a distintes clases y tienen flexón finita y non finita, con tres modos, dos tiempos y trés persones.
Los numberales en distintes variedaes lapones son:
GLOSA | Meridional | Occidental | Oriental | PROTO- SAAMI | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Sur | Ume | Lule | Norte | Pite | Inari | Kildin | Skolt | Ter | ||
'1' | akte | akʻtə | akta | oktɑ | akʰtə | oxtɑ ohtâ | ɘx:t | ɘxːt | axt | *(w)ɘkʰ-tə |
'2' | guokte | kuœkʻtə | kuokte | gŭokte | kuɛkʰtɪ | kyɛxti kyehti | kuxːt | kuɒxːt | kɨxt | *kuokʰ-tə |
'3' | gulme | kulᵊpmə | kɔlbmɔ | goloʔmɑ | kɔlp̚mɔ | kulmɑ kulmâ | kolˠːm | ko͡um | kolˠm | *kolˠm |
'4' | ɲyʎie nieljie | nilᵊjɛ | ɲyʎy | ɲhalaʎʎy | nɛljɪʰ | nelji | ɲyːʎː | nin͡yʎː | ɲɪɛʎːɛ | *nʲelje |
'5' | vɨjte vˈïjte | viːhtə | viht(t)ta | vihhtɑ | viçtə | vitːɑ vittâ | vɨdː | viʰt | vɨdː | *vɨtʰ-tə |
'6' | guvte | kuːhtə | kuhtta | guhhtɑ | kuxtə | kutːə kuttǎ | kud: | kuʰt | kud: | *kutʰ-tə |
'7' | c͡çic͡çe tjitje | çiːçə | kiec͡çav | ʧieʤɑ | kieʧauv | ʧiʧːɑm čiččâm | kɨʤʲəm | ʧiʰʧɐm | kɨʤʲəm | *kieʧʲəm |
'8' | gaːkʦie gaaktie | kakʦy || ɡaːwhʦi || kakʰʦɛ | kæːvʦi käävci | kaːxːʦ | kaxːʲʦ | kaxʦɛ | *kakʰ-ʦɛ | |||
'9' | ukʦie uktsie | akʦy || owhtis || ɔkʰʦɛ | oːvʦy oovce | aːxːʦ | ɒːxːʲʦ | axʦɛ | *(w)ɘkʰ-ʦɛ | |||
'10' | lykːie lükkie | lʉhke | lɔhkeː | logi | lɔkev | love love | lˠo͡agʲː | lɒːʰkʲ | lˠogʲːɛ | *lɔːkʲy |
Nes frases verbales, paez tase dando'l pasu de la estructura SOV a la de SVO (suxetu, verbu y oxetu). Los axetivos atributivos nun concordar col nome al que modifiquen, sacante los modificadores numberales y pronominales, qu'amuesen una llixera concordanza. La negación espresar con un auxiliar de negación siguíu por un verbu principal nuna forma especial(por casu en Kildin): munn puada (мунн пуада).
El primer llibru en saami, variante de Kola, escritu foi'l "Evanxeliu de San Mateo" publicáu en 1878 en Helsinki. El llingüista finlandés Arvid Genetz tradució'l testu cola ayuda de consultores saami. El mesmu testu en saami skolt foi traducíu pol sacerdote ortodoxu rusu de Pecenga, Konstantin, y publicáu nel 1844.
El primer diccionariu saami kola tamién foi escritu por Genetz nel 1891, y básase na so traducción de la Biblia y otros varios testos recoyíos. Inclusive la primera curtia descripción gramatical del idioma saami kola foi escritu n'húngaru por Ignácz Halász nel 1883, basada na obra orixinal de Genetz. El llingüista rusu Alexsander Endjukovskj foi l'autor de la primer gramática escolar de saami kildin nel 1937.
Esti diccionariu sigue siendo la fonte más completa del vocabulariu saami. La primer gramática descriptiva completa d'una sola llingua saami kola (el kildin) foi publicada pol llingüista rusu Georgij Kert en 1971.
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Llingües sami, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.