Industria Testil

La industria testil ye'l sector de la industria dedicáu a la producción de fibres —fibra natural y sintética—, filaos, teles y productos rellacionaos cola confección de ropa.

Anque dende'l puntu de vista téunicu ye un sector distintu, nes estadístiques económiques suelse incluyir la industria del calzáu como parte de la industria testil.

Industria testil
industria (es) Traducir
industria ligera (es) Traducir
Industria Testil
Cambiar los datos en Wikidata

Los materiales testiles —fibres, filos, teles y ropa— son productos de consumu masivu razón pola que la industria testil y de la confección xenera gran cantidá d'emplegos direutos ya indireutos, un pesu importante na economía mundial y una fuerte incidencia sobre'l emplegu y la tasa de desemplegu nos países onde s'instala. Ye unu de los sectores industriales más revesosu, tantu na definición de trataos comerciales internacionales como pol so tradicional incumplimientu de mínimes condiciones llaborales y salariales pol so desllocalización constante.

Les fábriques testiles son los llugares onde se desenvuelve'l trabayu y ellaboración de los distintos materiales. Primeramente'l trabayu realizar por muyeres nes sos cases, depués en talleres más o menos fayadizos y finalmente n'instalaciones industriales pa la ellaboración de hilaturas y confección de prendes. Na actualidá n'América Llatina denominar maquiladoras.

Historia de la industria testil

La manufactura testil - fibrilla natural

La manufactura testil ye una fase de la producción económica bienes y consiste nel tresformamientu de materies primes, nun principiu fibra natural —llinu, cáñamu, algodón, llana, seda, cueru, etc.—, en productos testiles manufacturados, productos ellaboraos o productos terminaos pal so distribución y consumu —hilaturas, teles, vistíu y calzáu—. Les xeres fundamentales son el trabayu de llimpieza y preparación de fibres tanto vexetales como animales, el filáu —hilandería—, la tejeduría —utilizando'l telar— según la tintorería y otros acabaos. Finalmente si prepara'l vistíu precisará'l so confección.

La industria testil na revolución industrial

Industria Testil 
Dibuxu de la fábrica testil Marshall's Mills pal tratamientu del llinu, en Holbeck, Leeds, Inglaterra. Suplementu de la revista Penny, avientu de 1843.

Nel cursu de la revolución téunica ya industrial que se rexistró en numberoses naciones mientres la terminación del sieglu XVIII y el primer cuartu del sieglu XIX hubo una gran aplicación a la industria de nueves máquines y del vapor como elementu motor y emplegar nueves téuniques en toles esferes de l'actividá humana, tamién se fabricaron les primeres máquines pa texer como'l telar mecánicu, inventu del clérigu inglés Edmund Cartwright.

Escontra'l final del sieglu XVII n'Inglaterra, la industria tradicional viose adelantrada y rápido degolada n'importancia por una nuevu caña testil; el algodón, importáu entós de la India. El mercáu del algodón había alcanzáu tal magnitú que nun podía ser satisfechu namái poles importaciones. La producción nacional establecióse fundamentalmente en Mánchester, onde'l mugor del so clima torgaba que les fibres fixérense dures y argayadices.

Nun principiu los métodos fueron los mesmos que yeren yá emplegaos polos trabayadores manuales. El rendimientu resultaba tan probe y la necesidá d'una meyora téunica fíxose tan aguda que les primeres invenciones apaecieron dende mediaos del sieglu XVIII, anque nun fueron inda bien aplicaes.

En 1733, John Kay inventó la lanzadera volante, que dexaba que se texera a mano muncho más rápido. La industria del algodón adoptó la danzadera de Kay, a partir de 1760. En 1738 patentóse la primera jenny, una máquina de filar ensin los deos, según definía'l so propiu autor. La intensificación de la mecanización adquirió un ritmu cada vez más rápidu na industria testil inglesa. El desenvolvimientu téunicu testil exerció tamién la so influencia en cañes amiestes como les del blanquéu, el tinte la impresión. La sustitución de la enerxía humana pola maquinaria favoreció la estensión del sistema industrial nes hilaturas. Desque s'inventaron les primeres máquines de filar hubo industriales que les instalaron arrexuntaes en grandes edificios próximos a fontes d'enerxía hidráulica. Cola invención de la máquina d'agua esti sistema estendióse inda más.

Sectores testiles

  • Producción de fibres. Les fibres son les materies primes básiques de toa producción testil, dependiendo del so orixe, les fibres son xeneraes pola agricultura, la ganadería, la química o la petroquimica.
  • Fibra natural y fabricación de fibra sintética
  • Hilandería. Ye'l procesu de convertir les fibres en filos.
  • Tejeduría. Ye'l procesu de convertir filos en teles (vease tamién sarga).
  • Tintorería y acabaos. Son los procesos de tiñir y ameyorar les carauterístiques de filos y teles por aciu procesos físicos y químicos.
  • Confección. Ye la fabricación de ropa y otros productos testiles a partir de teles, filos y accesorios.
  • Alta cordura. El sector dedicáu a la remuneración d'artículos de luxu. Anque produz cantidaes menores d'artículos, estos son de gran valor y crean les modes que determinen la direición del mercáu.
  • Non texíus. Producción de teles direutamente dende fibres ensin pasar procesos de hilatura y tejeduría.
  • Texíos téunicos.

Otros sectores económicos rellacionaos

  • Agricultura y ganadería provisores de fibres naturales.
  • Química y petroquímica, provisores de fibres sintétiques, colorantes, suavizantes y otros aditivos.
  • Metalmecánica y electrónica, provisores de maquinaria testil.

Eventos rellacionaos coles condiciones de trabayu na industria testil

Dalgunos de los más importantes sucesos —movilizaciones sindicales o desastres— rellacionaos cola industriales testil y de la confección son los siguientes.

  • 1909 - Fuelga nes fábriques de camises de Nueva York en 1909
  • 1911 - Quema na fábrica Triangle Shirtwaist de Nueva York
  • 2013 - Colapsu del edificiu en Savar

Grandes empreses testiles mundiales

Industria Testil 
Inditex, d'orixe español, ye unu de los grupos testiles más grandes del mundu.

Empreses con alcuerdos internacionales en materia d'accidentes

A raigañu del colapsu del edificiu en Savar en 2013 los sindicatos y numberoses empreses llegaron a alcuerdos pa prevenir los accidentes y ameyorar les condiciones llaborales de los trabayadores testiles, na so mayoría muyeres. Ente les grandes empreses testiles y de confección del mundu atópense:

Empreses ensin alcuerdos internacionales de prevención d'accidentes

Delles empreses negar a la firma d'alcuerdos internacionales sobre prevención d'accidentes; ente elles:

Industria testil en Méxicu

La industria testil en Méxicu tien una gran importancia na economía. Emplega sobremanera a muyeres y el modelu dexó a Méxicu competir nel mercáu internacional. Esto foi posible gracies a baxos salarios y nules o mínimes reivindicaciones sindicales —condiciones llaborales indignes y igualdá salarial inesistente— según nula proteición ambiental. El modelu a finales de la primer década del sieglu XXI —2009— entró en crisis y riquía una renovación qu'incluyera una competitividá responsable y un trabayu decente pa los trabayadores del sector, sobremanera muyeres.

Industria testil en Tailandia

Tailandia, xunto con Bangladex y otros países asiáticos, tien una fuerte presencia de la industrial testil polos baxos costos llaborales, l'amplia fuercia de trabayu, escases esixencies medioambientales, bona llocalización n'Asia y cooperación ente'l gobiernu del país y el sector priváu. La industria testil da emplegu a más d'un millón de persones y cuenta con 4592 fábriques nel área d'influencia de Bangkok. Xeneralmente les fábriques son propiedá d'empresarios tailandeses que subcontraten con compradores internacionales o de les empreses internacionales más destacaes que prefieren tener les sos propies fábriques. Delles empreses son propiedá de los trabayadores como respuesta a les pésimes condiciones de trabayu. Asina ocurrre con Dignity Returns y Try Arm.

Ver tamién

  • Cronoloxía de les teunoloxíes del vistíu y testiles
  • Fibra artificial
  • Fibra natural
  • fibra sintética
  • Fibra testil
  • Geotextil
  • Lanzadera volante
  • Máquina de filar
  • Telar
  • Telar de garrote
  • Telar de Jacquard
  • Testil

Referencies

Enllaces esternos

Tags:

Industria Testil Historia de la industria testilIndustria Testil Sectores testilesIndustria Testil Eventos rellacionaos coles condiciones de trabayu na industria testilIndustria Testil Grandes empreses testiles mundialesIndustria Testil Industria testil en MéxicuIndustria Testil Industria testil en TailandiaIndustria Testil Ver tamiénIndustria Testil ReferenciesIndustria Testil Enllaces esternosIndustria TestilCalzáuRopa

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

Grulla Blanca de FujianDeportePreservativuLlibra esterlina1200Partíu políticuVieyu TestamentuMercenariuInternetDátilMischa Barton2003Christi LakeIdioma inglésCélula procariotaLlista de persones nacíes en GalesMilton CruzCambéu climáticuFloraMarcos RivasMarte (planeta)Bandera de SudáfricaChiquibabyAl IaquintaMarfilCecilia MujicaPuntu cardinalAteísmu12 d'abrilDahlia SkyPablo de TarsuWolfgang LarrazábalUniversuMunhwa Broadcasting CorporationPirámide de MaslowGallus gallus domesticus11 de marzuCleopatra I d'ExiptuIbrahim AliatarAaliyah HadidOpiuMazapánEmpresa2005XixónNorah Suárez1995NoruegaAustralia1915Pedro José ValenzuelaCaucasoideCiencia640AlgodónKirkenesTaiwánInfeición de tresmisión sexualNode.jsLlista de presidentes de la Generalitat de CataluñaFingeringJavaScriptKeysi Fighting MethodSchutzstaffelCatherine SiachoqueAquisgránTóraxLa Rinconada (Perú)Paris Saint-Germain Football ClubMónica DeltaCherie DeVilleCecropia peltataContaminaciónFotosíntesis🡆 More