2023: Any

És el 2023è any de l'Era comuna o de l'Era cristiana, el 23è any del tercer mil·lenni i el 4t any de la dècada del 2020.

2023

Tipus	any civil i any comú que comença en diumenge
Altres calendaris
Gregorià	2023 (mmxxiii)
Islàmic	1445 – 1446
Xinès	4719 – 4720
Hebreu	5783 – 5784
Calendaris hindús	2078 – 2079 (Vikram Samvat) 1945 – 1946 (Shaka Samvat) 5124 – 5125 (Kali Yuga)
Persa	1401 – 1402
Armeni	1472
Rúnic	2273
Ab urbe condita	2776
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xx - segle xxi - segle xxii
Dècades
1990 2000 2010 - 2020 - 2030 2040 2050
Anys
2020 2021 2022 - 2023 - 2024 2025 2026

• 3 de març - Es compleixen 100 anys de la primera publicació de la Revista Time
• 14 d'octubre - Eclipsi solar anul·lar.
• S'acabarà la construcció del Kanal İstanbul.
• S'acabarà la construcció del túnel submarí de més de 10 km de Sandoy, a les illes Fèroe

Política i eleccions

A la primavera van tenir lloc les eleccions al Consell General d'Andorra de 2023 i al maig, les eleccions municipals espanyoles de 2023.

• 20 de juliol - Centenari de l'assassinat de Pancho Villa, líder revolucionari que va dirigir la zona Nord de Mèxic durant la Revolució Mexicana.

• 1 de gener -
  • Croàcia esdevé el vint-i-setè membre de l'espai Schengen, després que la Unió Europea acceptés la seva entrada el 8 de desembre del 2021.
  • Uzbekistan adopta l'alfabet llatí.
• 5 de gener - funeral del papa Benet XVI.
• 8 de gener - Brasília, Brasil: partidaris de l'expresident Jair Bolsonaro perpetren un assalt civil als edificis federals de la Plaça dels Tres Poders.
• 17 de gener – Nguyễn Xuân Phúc renuncia com a president del Vietnam.
• 25 de gener – Chris Hipkins succeeix Jacinda Ardern com a primer ministre de Nova Zelanda,
• 27 de gener –
  • Protestes a Israel contra el Govern per les mesures presses per aquest i l'escalada entre Israel i Palestina.
  • Eleccions a Txèquia.
• 30 de gener – Atemptat terrorista contra una mesquita a Peshawar, Khyber Pakhtunkhwa, el Pakistan, mata un mínim de 101 persones i n'injuria unes 220 més.

• 2 de febrer – El Banc Central Europeu apuja els tipus d'interès.
• 3 de febrer – Crisi als Estats units pel suposat albirament d'un globus espia xinès sobrevolant bases secretes militars estatunidenques.
• 6 de febrer – Un terratrèmol al nord de Síria i Turquia de magnitud 7,8 en l'escala de Ritcher deixa prop de 26.000 morts, en una de les pitjor catàstrofes naturals de la dècada.

• 3 de maig: El Lluçanès es converteix en la 43a comarca de Catalunya.

Països Catalans

Resta del món

Categoria principal: Morts el 2023

Països Catalans

• 1 de gener - Barcelona: Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers, sacerdot catòlic, polític, escriptor i editor català (n. 1929).
• 3 de gener - Barcelona: Sergi Schaaff i Casals, realitzador i director de televisió català (n. 1937).
• 7 de febrer - Teià: Toni Batllori, dibuixant d'humor i caricaturista català (n. 1951).
• 16 de gener - Barcelona: Ramon Coll i Huguet, pianista menorquí (n. 1941).
• 17 de gener - Fortià: Josep Rahola i d'Espona, industrial i polític català (n. 1918).
• 20 de gener - Cochabamba: Xavier Albó i Corrons, sacerdot jesuïta, antropòleg i lingüista català (n. 1934).
• 22 de gener - Barcelona: Agustí Villaronga, director de cinema i guionista mallorquí (n. 1953).
• 24 de gener - Cubelles: Mònica Miquel i Serdà, política catalana, diputada i alcaldessa de Cubelles (n. 1962).
• 25 de gener - València: Vicent Salvador i Liern, poeta, assagista i filòleg valencià (n. 1951).
• 27 de gener - Reus: Gerard Escoda Nogués, futbolista català (n. 1972).
• 28 de gener - Barcelona: Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor i polític català (n. 1939).
• 5 de febrer - Barcelona: Josep Maria Espinàs i Massip, escriptor, periodista i editor català (n. 1927).
• 10 de febrer - Palma: Andreu Muntaner i Darder, geòleg, fotògraf, col·leccionista i divulgador de la història de la imatge a les Illes Balears (n. 1926).
• 22 de febrer - Blanes: Maria Dolors Oms i Bassols, alcaldessa de Blanes (n. 1940).
• 23 de febrer - Eivissa: Joan Prats Bonet, arquitecte eivissenc (n. 1942).
• 2 de març - Sabadell: Josep Molins i Montes, atleta català (n. 1933).
• 4 de març - Barcelonaː Ricard Torrents i Bertrana, assagista, traductor i crític literari català, un dels principals estudiosos de Jacint Verdaguer i primer rector de la Universitat de Vic (n. 1937).
• 5 de març - Barcelona: Ricard Torrents, assagista, traductor i crític literari català (n. 1937).
• 11 de març - Antoni Serra i Bauçà, escriptor, crític literari i periodista mallorquí (n. 1936).
• 12 de març - Vic: Jaume Medina i Casanovas, filòleg, llatinista, escriptor, traductor i poeta català (n. 1949).
• 15 de març - Cardedeu: Fèlix Millet i Tusell, empresari català (n. 1935).
• 22 de març - Teresa Sempere Jaén, política valenciana (n. 1947).
• 25 de març - Barcelona: Jesús Mestre i Godes, historiador (n. 1925).
• 5 d'abril - Barcelona: Josep Navarro i Vives, pintor català (n. 1931).
• 6 d'abril - Madrid: Josep Piqué i Camps, polític, economista i professor universitari català (n. 1955).
• 10 d'abril - Figueres: Víctor Jou i Andreu, empresari i promotor musical català (n. 1939).
• 20 d'abril - Barcelona: Josep Maria Fusté i Blanch, futbolista català (n. 1941).
• 2 de maig - Ruth Porta Cantoni, política balear (n. 1957).
• 12 de maig - Granes: Remei Oliva, exiliada i mare a la Maternitat d'Elna (n. 1918).
• 14 de maig - Barcelona: Ferran Olivella i Pons, futbolista català (n. 1936).
• 27 de maig - Barbastre: Màrius Díaz i Bielsa, primer alcalde de Badalona després de la Transició (n. 1933).
• 29 de maig - Barcelona: Lluís Llongueras Batlle, perruquer i artista polifacètic català (n. 1936).
• 8 de juny - Tarragona: Lluís Raventós Artés, sacerdot i escriptor català (n. 1933).
• 14 de juny - Barcelonaː Jordi Porta i Ribalta, filòsof i activista cultural català (n. 1936).
• 29 de juny - Barcelona: Roger Alier i Aixalà, historiador i crític musical català (n. 1941).
• 10 de juliol - Barcelona: Núria Sales i Folch, historiadora catalana (n. 1933).
• 15 de juliol - Barcelona: Francisco Ibáñez Talavera, dibuixant català de còmics, creador de Mortadel·lo i Filemó (n. 1936).
• 27 de juliol - Premià de Mar: Didier Lourenço, pintor, litògraf i escultor català (n. 1968).
• 5 d'agost:
  • Xavier Gabriel i Lliset, empresari català, propietari de La Bruixa d'Or (n. 1957).
  • Carmen Herrero Vicent, oncòloga valenciana (n. 1986).
• 17 d'agost - Madrid: Guillem Timoner Obrador, ciclista mallorquí (n. 1926).
• 19 d'agost - Barcelona: Jaume Serrats i Ollé, periodista, advocat i professor universitari català (n. 1944).
• 3 de setembre - M. Carme Junyent, lingüista catalana (n. 1955).
• 14 de setembre - Barcelona: Antoni Vila i Casas, empresari, divulgador de la indústria farmacèutica i mecenes català (n. 1930).
• 1 d'octubre - Palma: Jaume Bover Pujol, pedagog, bibliotecari i escriptor mallorquí (n. 1945).
• 6 de novembreː
  • Escaldes - Engordany: Antoni Martí Petit, arquitecte i polític andorrà, cap de Govern del Principat d'Andorra (2011-2019) (n. 1963).
  • Campdevànolː Antoni Moll Camps, escriptor i traductor, considerat el «Patriarca de les lletres menorquines» (n. 19126).
• 18 de novembre - Tiana: Concepció Carreras i Fontserè, bibliotecària catalana (n. 1927).
• 29 de novembre - Barcelona: Joan B. Culla, historiador català (n. 1952).
• 30 de novembre:
  • Barcelona: Joan Botam i Casals, sacerdot i caputxí, pare de l'ecumenisme a Catalunya (n. 1926).
  • Joan Moll Marquès, pianista mallorquí (n. 1936).
• 2 de desembre - Conca: Isabel Bas i Amat, il·lustradora i guionista catalana (n. 1933).
• 8 de desembre: Lloret de Mar: Itziar Castro, actriu catalana (n. 1977).
• 9 de desembre - Girona: Carles Soler i Perdigó, eclesiàstic català, bisbe de Girona (n. 1953).
• 11 de desembre - Eduard Rius i Pey, metge i polític català (n. 1953).
• 14 de desembre - Sitges: Daniela Costa, actriu catalana (n. 1981).
• 26 de desembre - Thais Hernández, cantant de flamenc catalana (n. 1988).
• 31 de desembre - Barcelona: Colita, fotògrafa catalana (n. 1940).

Resta del món

• 2 de gener - Park City, Utah: Ken Block, pilot d'automobilisme i un dels fundadors de DC Shoes (n. 1967).
• 3 de gener - Sevilla: Elena Huelva Palomo, activista contra el càncer, influencer i escriptora espanyola (n. 2002).
• 4 de gener:
  • Madrid: Nicolás Redondo, sindicalista i polític espanyol (n. 1927).
  • Garmisch-Partenkirchen: Rosi Mittermaier, esquiadora alpina alemanya, que destacà en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 (n. 1950).
• 5 de gener - Toronto: Michael Snow, artista canadenc, considerat el pioner del videoart (n. 1928).
• 12 de gener - West Hills: Lisa Marie Presley, actriu i cantant nord-americana (n. 1968).
• 16 de gener - Roma: Gina Lollobrigida, actriu i reportera fotogràfica italiana (n. 1927).
• 17 de gener - Toló: Lucile Randon, supercentenària occitana (n. 1904).
• 6 de febrer - Praga: Květa Pacovská, pintora, escultora i il·lustradora txeca (n. 1928).
• 9 de febrer - Marcos Alonso Peña, futbolista càntabre (n. 1959).
• 10 de febrer:
  • Madrid: Carlos Saura Atarés, director de cinema espanyol (n. 1932).
  • Los Angeles: Raquel Welch, actriu nord-americana (n. 1940).
• 28 de març - Tòquio (Japó): Ryūichi Sakamoto, compositor i actor japonès.
• 13 d'abril - Farley Green: Mary Quant, dissenyadora de moda britànica, inventora de la minifaldilla (n. 1934).
• 24 de maig - Küsnacht, Suïssa: Tina Turner, cantant estatunidenca de rock i soul (n. 1939).
• 12 de juny - Milà: Silvio Berlusconi, empresari i polític italià (n. 1936).
• 1 de juliol - Dniprò: Viktòria Amèlina, escriptor i activista ucraïnès (n. 1986).
• 11 de juliol - Brno, Milan Kundera, escriptor txec (n. 1929).
• 16 de juliol - París: Jane Birkin, cantant, actriu i directora de cinema anglesa (n. 1946).
• 24 de juliol - Tòquio: Seiichi Morimura, escriptor japonès (n. 1933).
• 26 de juliol - Überlingen: Martin Walser, escriptor alemany (n. 1927).
• 31 de juliol - París: Sophie Fillières, guionista i director francès (n. 1964).
• 3 d'agost - Nova York : Mark Margolis, actor estatunidenc (n. 1939).
• 4 d'agost - Barcelona: Jango Edwards, actor, cantant i showman estatunidenc (n. 1950).
• 5 d'agost - París: Hélène Carrère d'Encausse, historiadora i política francesa (n. 1929).
• 7 d'agost:
  • Ferentillo: Mario Tronti, filòsof i polític italià (n. 1931)
  • Los Angeles: William Friedkin, director de cinema, guionista i productor estatunidenc (n. 1935).
• 8 d'agost - Detroit: Sixto Diaz Rodríguez, cantautor estatunidenc (n. 1942).
• 9 d'agost:
  • Quito: Fernando Villavicencio, polític i periodista equatorià (n. 1963).
  • Belgrad: Aleksandar Matanović, jugador d'escacs serbi (n 1930).
• 10 d'agost - Roma: Michela Murgia, escriptora, dramaturga, crítica literària i tertuliana televisiva sarda (n. 1972).
• 12 d'agost - Estocolm: Berit Lindholm, soprano sueca (1934).
• 14 d'agost:
  • Milà: Francesco Alberoni, sociòleg, periodista i escriptor italià (n. 1929).
  • László Zarándi, velocista hongarès (n. 1939).
• 15 d'agost - Wiesbaden: Klaus Bugdahl, ciclista de carretera alemany, pistard i gestor esportiu (n. 1934).
• 16 d'agost:
  • Savona: Renata Scotto, soprano i director teatral italià (1934).
  • San Francisco: Howard Saul Becker, sociòleg estatunidenc (n. 1928).
• 17 d'agost:
  • Madrid: Guillem Timoner Obrador, pistard espanyol (n. 1926).
  • John Devitt, nedador australià (n. 1937).
• 19 d'agost:
  • John Warnock, informàtic, matemàtic i executiu d'empreses estatunidenc (n. 1940).
  • Jean-Claude Nallet, corredor i velocista francès (n. 1947).
  • Ascoli Piceno: Carlo Mazzone, entrenador de futbol italià i exfutbolista (n. 1937).
• 21 d'agost - Serguei Babkov, jugador i entrenador de bàsquet rus (n. 1967).
• 22 d'agost:
  • Amhirst: Calyampudi Radhakrishna Rao, estadístic indi (n. 1920).
  • Milà: Toto Cutugno, cantautor, compositor i lletrista italià (n. 1943).
• 24 d'agost - Clermont: Bray Wyatt, lluitador estatunidenc (n. 1987).
• 25 d'agost - Ponteranica: Armando Pellegrini, ex ciclista de carretera i pistard italià (n. 1933).
• 26 d'agost - Londrina: Geraldo Majella Agnelo, cardenal i arquebisbe catòlic brasiler (n. 1923).
• 29 d'agost - Montevideo: Waldemar Victorino, futbolista uruguaià (n. 1952).
• 30 d'agost:
  • Jan Jongbloed, futbolista holandès (n. 1940).
  • Puebla de Zaragoza, Mèxic: Montserrat Galí i Boadella, historiadora de l'art mexicana d'origen català (n. 1947).
• 2 de setembre - Bamako: Salif Keïta, futbolista malià (n. 1946).
• 5 de setembre - Madrid: María Teresa Campos, periodista andalusa (n. 1941).
• 6 de setembre - Wisconsin: Richard Davis, Contrabaixista americà (n. 1930).
• 7 de setembre - Impruneta: Margherita Rinaldi, soprano italià (n. 1935).
• 9 de setembre - Bastia: Max Simeoni, polític francès (n. 1929).
• 10 de setembre - Hampton Lucy: Ian Wilmut, biòleg britànic (n. 1944).
• 12 de setembre - Barcelona: Roser Amadó i Cercós, arquitecta catalana (n. 1944).
• 20 de setembre - Jena, Alemanya: Ruth Fuchs, atleta alemanya (n. 1946).
• 27 de setembre
  • Witham: Michael Gambon actor irlandès (n. 1940).
  • Londres: Pat Arrowsmith, escriptora i activista per la pau (m. 1930).
• 29 de setembre - Washington: Dianne Feinstein política dels EUA (n. 1933).
• 30 de setembre - Damasc: Khaled Khalifa, escriptor i poeta sirià (n. 1964).
• 1 d'octubre
  • Patricia Janečková, soprano eslovaca (n. 1998).
  • Branford: Beverly Willis, arquitecte, pintor i artista nord-americà (n. 1928).
• 4 d'octubre - Telesphore Placidus Toppo, cardenal i arquebisbe catòlic indi (n 1939).
• 28 d'octubre - Los Angeles: Matthew Perry, actor estatunidenco-canadenc (n. 1969).
• 11 de novembre - Kavajë: Raphael Dwamena, futbolista ghanès (n. 1995).
• 23 de novembre - Eivissa: Antoni Marí Calbet, metge i polític eivissenc (n. 1932).
• 30 de novembre
  • Dublín, (Irlanda): Shane MacGowan, cantant i músic irlandès conegut per ser el cantant i autor de bona part de les cançons de la banda londinenca The Pogues (n. 1957).
  • Kent: Henry Kissinger, polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1973 (n. 1923).
• 2 de desembre - Majadahonda: Concha Velasco, actriu, ballarina, cantant i presentadora de televisió espanyola (n. 1939).
• 16 de desembre - París: Toni Negri, politòleg, filòsof i pensador postmarxista italià (n. 1933).
• 17 de desembre - Madrid: José Luis Abellán García-González, historiador de la filosofia i de les idees, i assagista espanyol (n. 1933).
• 27 de desembre - París: Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea. Premi Internacional Catalunya de l'any (n. 1925).

El videojoc Perfect Dark està ambientat en un 2023 en el qual dos races alienígenes estan en guerra.