La Franzia (franzëus: France (scota su)), ufizielmënter la Republica franzëusa (franzëus: République française), ie n stat transcuntinentel che à si zënter te l'Europa uzidentela cun raions sëuramer te l'America y ti Ozeans Atlantich, Pazifich y Indian.
Articul per Ladin Gherdëina |
Republica Franzëusa | |
---|---|
République française | |
Bandiera | Blason |
Motto Liberté, égalité, fraternité (Ladin: "Lidëza, Valivanza, Fraternità") | |
Inn La Marseillaise | |
Inuem ufiziel | République française |
Rujeneda ufiziela | Franzëus |
Capitela | Paris |
Geografia | |
Spersa | 643 801 km² |
Ega | 0,3% |
Demografia | |
Populazion | 67 749 632 ab. (2021) |
Densità | 105,2 ab./km² |
Cumpëida dla fertilità | 1,99 (2014) |
Guviern | |
Forma de guviern | Republica semi-presidenziela unitera |
Presidënt | Emmanuel Macron |
Prim minister | Élisabeth Borne |
Economia | |
PIB (numinel) • de ndut • a persona | (2021) $2 958 miliarc $43 659 |
PIB (VPC) • de ndut • a persona | (2020) $3 667 miliarc $54 126 |
Munëida | Euro (€) |
CVN | 20% |
Auter | |
Codesc Internet | .fr |
Prefis dl telefon | +33 |
Furnea a | man drëta |
Codesc ISO 3166 | FR |
Indesc dl Svilup Uman | 0,903 (scialdi aut) |
Coefizient Gini | 33,1 (mesan) |
La cunfina te l'Europa cun l Belje, l Luxemburg, la Germania, la Svizra, la Talia, l Monaco, l'Andora y la Spania. La Franzia ie lieda ence a la Gran Bretania tres l tunel dla Mania.
La Republica franzëusa ie na democrazia urganiseda coche republica semi-presidenziela. La zità capitela ie Paris. La Franzia ie danter i paejes plu svilupei y fej ora la sesta plu granda economia a livel mundiel. I idéei dla Republica franzëusa ven representei tres la declarazion di dërc dla persona y dl sëntadin.
La Franzia ie un di mëmbri fundadëures dl'Union européa, dla Nazions unides y n cumëmber dla Francophonie, di G8 y dl'Union latina. La Franzia ie nce n mëmber permanënt dl Cunsëi de Segurëza dla Nazions unides, coche nce una dla ot putënzes nucleères recunesciudes. L'Esagon ie la destinazion turistica plu cunesciuda al mond.
Temperatures mesanes y prezipitazions per Paris
Funtana: Météo-France; Tume y ëures de surëdl: wetterkontor.de |
La Franzia ie spartida su te 18 regions aministratives (franzëus: régions, singuler région [ʁeʒjɔ̃]). De chëstes ie 13 te la Franzia metropolitana (te l'Europa) y 5 ie te la Franzia de sëuramer.
Sort | Region | Autri inuemes dl post | Capitela | Spersa (km2) | Populazion | Sëntes tl Cunsëi raionel | Codesc INSEE | Posizion |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Region metropolitana | Auvergne-Rhône-Alpes (Auvergne-Rhône-Elpes) | Occitan: Auvèrnhe-Ròse-Aups Arpitan: Ôvèrgne-Rôno-Arpes | Lyon | 69 711 | 8 042 936 | 204 | 84 | |
Region metropolitana | Bourgogne-Franche-Comté (Borgonia- Franche-Comté) | arpitan: Borgogne-Franche-Comtât | Dijon | 47 784 | 2 805 580 | 100 | 27 | |
Region metropolitana | Bretagne (Bretania) | breton: Breizh Gallo: Bertaèyn | Rennes | 27 208 | 3 354 854 | 83 | 53 | |
Region metropolitana | Centre-Val de Loire (Zënter-Valeda de la Loire) | Orléans | 39 151 | 2 573 180 | 77 | 24 | ||
Region metropolitana | Corse (Corsica) | Cors: Corsica | Ajaccio | 8 680 | 340 440 | 63 | 94 | |
Region metropolitana | Grand Est (Gran Est) | Tudësch: Großer Osten | Strasbourg | 57 441 | 5 556 219 | 169 | 44 | |
Region metropolitana | Hauts-de-France (Franzia Auta) | Lille | 31 806 | 6 004 947 | 170 | 32 | ||
Region metropolitana | Île-de-France (Ijula de Franzia) | Paris | 12 011 | 12 262 544 | 209 | 11 | ||
Region metropolitana | Normandie (Normandia) | Norman: Normaundie | Rouen | 29 907 | 3 325 032 | 102 | 28 | |
Region metropolitana | Nouvelle-Aquitaine (Nueva Aquitania) | Occitan: Nòva Aquitània Basch: Akitania Berria | Bordeaux | 84 036 | 6 010 289 | 183 | 75 | |
Region metropolitana | Occitanie (Occitania) | Occitan: Occitània Catalan: Occitània | Toulouse | 72 724 | 5 933 185 | 158 | 76 | |
Region metropolitana | Pays de la Loire (Paesc de la Loire) | Breton: Broioù al Liger | Nantes | 32 082 | 3 806 461 | 93 | 52 | |
Region metropolitana | Provence-Alpes-Côte d'Azur (Provënza-Elpes-Costa Bruma) | Provençal: Provença-Aups-Còsta d'Azur (Prouvènço-Aup-Costo d'Azur) | Marseille | 31 400 | 5 081 101 | 123 | 93 | |
Region sëuramer | Guadeloupe | Creol de la Antilles: Gwadloup | Basse-Terre | 1 628 | 384 239 | 41 | 01 | |
Region sëuramer | Guyane (Guiana Franzëusa) | Cayenne | 83 534 | 281 678 | 51 | 03 | ||
Region sëuramer | La Réunion (Réunion) | Reunion Creole: La Rényon | Saint-Denis | 2 504 | 861 210 | 45 | 04 | |
Region sëuramer | Martinique | Antillean Creole: Matinik | Fort-de-France | 1 128 | 364 508 | 51 | 02 | |
Region sëuramer | Mayotte | Shimaore: Maore Malagasy: Mahori | Mamoudzou | 374 | 262 895 | 26 | 06 | |
632 734 | 67 251 298 | 1 910 |
I dipartimënc (franzëus: département, pronunzià [depaʁtəmɑ̃]) ie na divijion aministrativa te la Franzia che sta sota la regions y sëura i chemuns. Tl 2022 ova la Franzia 101 dipartimënc. De chisc ie 96 te la Franzia metropolitana y 5 tl raion de sëuramer.
Liej de plu tl articul: Ziteies de la Franzia
Chësta tabela mostra i 15 majeri chemuns te la Franzia tl 2019:
Chemun | Dipartimënt | Region | Populazion tl 2013 | Populazion tl 2019 | Posizion tl 2019 |
---|---|---|---|---|---|
Paris | Paris | Île-de-France | 2.229.621 | 2.165.423 | 1 |
Marseille | Bouches-du-Rhône | Provence-Alpes-Côte d'Azur | 855.393 | 870.731 | 2 |
Lyon | Metropola de Lyon | Auvergne-Rhône-Alpes | 500.715 | 522.969 | 3 |
Toulouse | Haute-Garonne | Occitania | 458.298 | 493.465 | 4 |
Nice | Alpes-Maritimes | Provence-Alpes-Côte d'Azur | 342.295 | 342.669 | 5 |
Nantes | Loire-Atlantique | Pays de la Loire | 292.718 | 318.808 | 6 |
Montpellier | Hérault | Occitania | 272.084 | 295.542 | 7 |
Strasbourg | Bas-Rhin | Grand Est | 275.718 | 287.228 | 8 |
Bordeaux | Gironde | Nouvelle-Aquitaine | 243.626 | 260.958 | 9 |
Lille | Nord | Hauts-de-France | 231.491 | 234.475 | 10 |
Rennes | Ille-et-Vilaine | Bretania | 211.373 | 220.488 | 11 |
Reims | Marne | Grand Est | 182.592 | 181.194 | 12 |
Toulon | Var | Provence-Alpes-Côte d'Azur | 163.760 | 178.745 | 13 |
Saint-Étienne | Loire | Auvergne-Rhône-Alpes | 172.023 | 173.821 | 14 |
Le Havre | Seine-Maritime | Normandia | 172.074 | 168.290 | 15 |
Europa | |
---|---|
Albania • Andora • Austria • Aserbaigian • Armenia • Belje • Bieloruscia • Bosnia y Herzegovina • Bulgaria • Republica Ceca • Cipre • Croazia • Danimarca • Estonia • Finlandia • Franzia • Germania • Grecia • Georgia • Islanda • Irlanda • Kosovo • Letonia • Liechtenstein • Lituania • Luxemburg • Macedonia dl Nord • Malta • Moldova • Monaco • Montenegro • Norvegia • Paejes Basc • Polonia • Portugal • Riam Unì • Romania • Ruscia • San Marino • Serbia • Slovachia • Slovenia • Spania • Svezia • Svizra • Talia • Turchia • Ucraina • Ungaria • Zità dl Vatican |
This article uses material from the Wikipedia Lingaz article Franzia, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Il contenuto è disponibile in base alla licenza CC BY-SA 4.0, se non diversamente specificato. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lingaz (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.